Trialeres, pedregals i corriols

La ruta efectuada, no ha estat una ruta ràpida, mes aviat al contrari ja que m’he endinsat en diversos corriols per tal de verificar si eren o no ciclables i així poder recuperar algunes de les rutes que feia l’any passat abans que les nevades fessin el mal que varen fer. Els corriols de baixada tenien moltes pedres i escalons, el que fa que amb la Niner i la seva forquilla 100% rígida calgui mantenir un ritme prudent si un no vol fer-se mal i sentir els braços i les mans en arribar al final de la baixada. He de dir de totes maneres que si be la velocitat de baixada es inferior a la de una doble de roda 26, les sensacions baixant son molt bones, amb un molt bon nivell de seguretat a l’hora d’afrontar zones difícils o complicades.

A les pujades tant amb les arrels com amb els escalons de pedra com amb les pedres soltes, crec que el comportament es molt bo, segur que millor que amb una 26, el major diàmetre de les rodes permet que els obstacles es superin amb més facilitat, tot i que no cal enganyar-se, cal esforçar-se i molt per pujar, però es un treball diferent que amb la 26, es canvi de per del biker i el jugar amb les inèrcies es mes necessari que amb una 26, però això per a mi li dona un caire diferent a la pujada.

Es evident que si no ho proves no ho saps, però en algunes situacions el provar-ho implica tornar a desfer un tros del recorregut en alguns casos a peu. Això es el que va passar en un dels camins, avançant de mica en mica fins que al final el camí es perdia totalment, ja que alguns arbres caiguts impedien el pas i possiblement tots els que em provat el camí hem fet el mateix, malauradament no son arbres petits que sigui fàcils d’apartar o de vorejar, cal anar ben equipat, amb la motoserra i algun ajudant.

Finalment van estar 25,6 km i +896m de desnivell no son molts, però si no es disposa de molt de temps i a sobre es fan tentatives de camins, a vegades passen aquestes coses.