Track del Volcans diurns

Avui hem fet la part final del que va estar la nostra segona etapa dels tracks dels volcans, una etapa que vàrem finalitzar  tard, de nit, amb les bateries dels GPS avisant de “low batery” i cansats pels més de 95km per terreny exigent.

Així que aprofitant que jo havia d’anar a Olot hem anat amb en Marcos a fer la part final del recorregut, a veure que era el que en el seu dia no vàrem veure.

En arribat a les 8 del matí a l’àrea d’aparcament del volcà de sta. Margarida, on hem fet de despertadors involuntaris a dues parelles que havien passat la nit dins del cotxe, imagino que fent turisme rural econòmic.

Hem preparat les bikes i ens hem acabat de vestir sense preses. El track de la ruta no passa per aquest punt i per tant calia mirar com ens aproximaríem. Un cop més o menys clar iniciem la marxa direcció al volcà del Croscat, deixant els veïns vestint-se per anar d’excursió.

Un cop arribem al Croscat el GPS troba en track i anem seguint el recorregut sense masses problemes. Tal i com recordava tot està ple de pedres, Garrotxa en estat pur, i a més sempre puja. Al cap d’una estona un portal ben nou ens barra el pas per on marca el GPS, i està massa ben tancat com per saltar i continuar, així que fem una mica de volta per anar a buscar el track més endavant i en troben sense problemes.

Sota la campana

Curiosos noms, fins i tot pels Sants

A partir d’aquest moment ja venen rampes més dures, ja que ens acostem a Sant Abdó i Sant Senen una ermita amb campana per tocar quan arribes. Aquest cop si bé les rampes eren dures les hem fet sense problemes, de fet hem quedat sorpresos en veure l’ermita del poc que havíem patit per arribar-hi, està clar que l’estar fresc ajuda i molt.

Comencem la baixada, aquesta és trialera i en forces punts cal anar a peu. Les pedres, els escalons, el pendent i el terreny molt sec ho recomanen si no volem patir cap caiguda.

Un cop a baix, després d’una zona de transició que es ciclable sense problemes, comencem a pujar en direcció a Sant Julia del Mont, ara sí, uns forts pendents plens de pedra solta que et fan esforçar de valent.  No ha estat possible pujar-ho tot sobre la bici, hem fet uns metres caminant, empenyent la bici fins que el terreny era menys vertical i hem pogut reprendre la marxa.

En arribar al cim hem recordat el lloc on vàrem posar els llums mentre fèiem els tracks del volcans, just abans de començar a baixar per corriols plens de pedres i en mig de la foscor.

Està clar que fer-los a llum de dia et permet gaudir molt més del recorregut. Els corriols son plens de pedres, no s’hi val a badar si no vols anar per terra, es roda ràpid però en cap cas el que podria ser amb un altre tipus de terreny. 

Ple de pedres, Garrotxa 100%

De tant en tanc algun escaló més alt del compte ens fa posar un peu o fins i tot fer unes poques passes per evitar una possible caiguda o cops al quadre de la bici.

El camí em sembla força llarg, i fins i tot em sorprèn que fóssim capaços d’anar seguint el GPS de nit i amb nomes alguns llums a les bicis. Arribem al prat on comença la pista de baixada, recordo perfectament el desconcert que teníem el darrer cop fent-ho de nit. Iniciem la baixada per la pista, ara ja si a un ritme ràpid, tot i que el terreny dona poca confiança. Seguim a la garrotxa, i fins i tot la pista és plena de rocs que fan que em cansi gairebé més baixant que pujant.

Final de la baixada, arribem al punt on el darrer cop vàrem seguir pel la carretera, aquest cop però seguim per el GR. El corriol va seguin el riu, es distret, una mica tècnic en algun punt però això ja m’agrada.

Tot d’una escoltem soroll d’aigua, molt soroll d’aigua i el sortir dalt d’un pont ens troben uns bonics salts d’aigua i una gorga que convida a fer un bany. Aquest cop no disposem del temps que caldria, però quedarà pendent.

Un miratge, val la pena aprofitar-lo

Aprofitant per refrescar-se

On soc???

A prop de casa uns paratges espectaculars

Seguim i alguna estona el camí ens recorda l’ascensió al K2, pedra, pedra, pedra. Ho passo be, es divertit aquest tipus de corriol.

Corriol tipus K2

La cosa es suavitza i tornem a fer pistes i corriols, però ja més planers i menys tècnics fins que arribem a Santa Pau. Fem una ràpida volta a la plaça del poble i continuem ara per carretera cap al punt de partida davant del volcà de Santa Margarida.

Finalitzem la volta amb 30km i 919 metres de desnivell positiu en un total de 2hores i 31 minuts.

El resum de la volta és que de dia i menys cansat es gaudeix molt més, i que el tram que varem fer de nit i per carretera val la pena fer-lo per on toca ja que és una molt bona ruta.