Pujada al Puigmal 2012

No se ben be que passa últimament, però no trobo el temps per escriure les entrades al post. A vegades no son res de l’altre mon, però en aquest cas, tot i en retard val la pena fer-ne un petit escrit.

El passat divendres 17 d’agost era el dia indicat per realitzar l’ascensió al Puigmal. Aquest mateix repte ja l’havíem iniciat un parell de vegades més sense èxit.

El primer cop el 2007 com a part d’una ruta de dos dies, que s’iniciava a Llanars i que desprès de fer nit prop de Planoles havia de coronar el Puigmal. En aquella ocasió ens varem quedar al pas dels Lladres, ja que ni el temps ni la forma física d’alguns dels membres del grup ens va permetre arribar més lluny. 

Possiblement els 2000 metres de desnivell acumulats el dia anterior també van tenir-hi a veure.

El segon cop el 2011, ara fa poc més d’un any. En aquella ocasió va ser una decisió del grup que va optar davant d’una situació meteorològica adversa fer enrere i desfer el camí fet per evitar cap risc major. L’endemà vam poder verificar que el vent era de més de 100km/h i les temperatures de -4ºC, així que de ben segur la retirada va ser una bona decissió.

Així que la cosa quedava pendent, no hi havia Puigmal. Aquest any, els companys que han fet la Transpyr estan molt valents i tot els sembla poc, així que el Puigmal semblava que era un bon repte.

Varem trobar-nos tots els bikers a Ribes de Freser ja que un parell venien directament des de Llanars on estan instal·lats. Així que ens trobem en Ricard i en Juan que venien de Llanars i en Xavi en Miquel en Marcos i jo que veníem de Bordils, Calonge i Girona respectivament.

Per afer aquesta ruta vaig escollir la Tallboy, de les bikes que tinc ara és la més pesada, però em sento molt còmode sobre la bici i penso que pel tipus de terreny aniré més be amb una 29 que amb una 26. De fet soc l’unic que va amb una doble, la resta ja sigui amb 29 (tres) o amb 26 (els altres dos) van tots amb bicis rígides.

L’hora de sortida es una mica passades les 8, possiblement a les 9:30 i iniciem el camí cap a Planoles tot seguint la carretera que va a la collada. A mi em va be començar a rodar sense exigir molt esforç a les cames i així deixar que mica en mica s’escalfin. En el tram d’asfalt es nota els que han fet la Transpyr, ja que porten un ritme que sense ser molt ràpid és rodador i tot i que pot no semblar-ho ens fa avançar a bona velocitat.

En arribar a Planoles anem a buscar el GR que va cap a Dòrria, que es fa més distret que per la carretera. El ritme baixa una mica, ja que per una costat el pendent és una mica més elevat i per que ja no rodem per sobre de l’asfalt.

Pel GR travessant quasi la única riera amb aigua

El camí és molt diferent de quan el vaig fer el 2011. Tot és sec, tret d’un parell de punts no trobem aigua en lloc, una cosa que si vàrem trobar abundantment l’any anterior.

Passem Dòrria i seguim pujant, ara per pista en direcció a la Creu de Meians. Fa calor tot i que es suporta molt be, s’agraeix el passar per zones amb arbres una mica a l’ombra. En arribar als prats previs a la creu de Meians es clarament visible la falta de pluges dels darrers mesos.

EL grup a la creu de Meians

Esmorzem una mica i continuem pujant. Només de començar hi ha dues rampes molt fortes que fem en gran part caminant, de fet en algun moment el GPS marca 39% de desnivell.

Fins i tot per ell era massa dura!!

Aquí tots varem empenyer una estona

Passades aquestes dues rampes el pedalar és més plàcid i anem avançant en constant ascensió. Nomes un parell esses que son més dures i amb el terreny mes pedregós ens fan una mica la llauna abans d’arribar al pas dels lladres. 

Avançant per els prats camí al pas dels Lladres

Vista fins l'infinit metre pedales

Reagrupament

Fem una mica de reagrupament i seguim camí del cim passant per les instal·lacions de les pistes d’esquí que ens porten cap a la zona final que deixa aviat de ser ciclable.

Principi dels punts complicats

Es en aquesta zona on en Ricard te una estoneta de “ratllement” i parla de tornar enrere i baixar pel pas dels lladres. Una mica a contracor el fem seguir, ja falta poc i cal mirar de fer l’objectiu.

L'objectiu ja és a la vista

Ascensió de la zona final, ara ja no hi ha opció a pedalar

Comencem a pujar caminant amb la bici a coll, en cap cas el terreny és ciclable i no nomes pel pendent, ja que el camí es ple de pedres i escalons.

En una de les ocasions que em descarrego la bici de l’esquena, aquesta toca amb la roda de darrera en una pedra, i aquesta com una ganiveta talla el lateral del pneumàtic del darrera. Surt un munt de líquid, però és un tall massa gran i el líquid no el tapa. Segueixo pujant i al cap d’una estona juntament amb en Ricard i en Marcos fem un petit descans que aprofito per muntar una càmera a la roda i així ja tenir-la a punt per baixar.

Arribant al Cim

Un cop reparada la roda iniciem el darrer tram d’ascensió, en Xavi i en Miquel ja han arribat al cim, de fet en Miquel baixa sense la bici a buscar el bidó que ha perdut pujant. En pocs minuts som al cim.

Hi ha força gent al cim, fa bon dia i la temperatura tot i estar propers als 3000 metres d’alçada es agradable. Fem algunes fotos i iniciem el descens per la banda que baixa cap a Fontalba, el primer tram és ciclable des del mateix cim, però al cap d’una estona la cosa es complica fins arribar el moment de baixar de la bici i anar caminant.

6 bikers al Puigmal

El testimoni de la meva Tallboy al cim

El pendent és molt fort i es impensable fer-lo sobre la bici. Per sort caminant es fa be i en uns 15-20 minuts ja hem fet el tram complicat i tornem a pujar a la bici. 

Potser millor anar caminant

El tram més complicat 

Quasi a punt de finalitzar el tram

Des d'aquest moment fins pràcticament Fontalba no baixem de la bici, però el camí és molt tècnic i cal estar atent ja que la pedra engrunada i seca llisca molt.

Baixada pedregosa, precaució en tot moment

Encara molt per baixar

En arribar a Fontalba decidim baixar pel la pista en comptes de pel corriol de les mines. Se’ns ha fet una mica tard i si volem dinar de forquilla cal que anem per feina, així que deixem baixar les bicis per la pista i les 29ous agafen una velocitat molt elevada, i així en tres i no res ens plantem a Queralbs.

Al fons Fontalba

Ens queda una estoneta d’asfalt fins a Ribes, però no se si era per la gana o que, el ritme és ràpid i ens plantem molt ràpidament a Ribes i ens dirigim als Caçadors per dinar. Un punt a tenir en compte es que disposen d’un garatge per guardar les bicis, molt millor que deixar-les a fora sense cap dubte.

Un bon dinar i bones converses al voltant de les BTT ens deixen tips i satisfets a punt de tornar cada una cap el seu lloc d’origen.

Aquest cop si que ha estat allò de que a la tercera va la vençuda i hem pogut coronar el cim tal i com estava previst, així que ara ja puc dir que he fet el Puigmal en BTT.