dimecres, 16 de gener de 2013

Santa Cruz Day


Aquesta tarda ha estat un Santa Cruz Day, o be una trobada de companys amb Santa Cruz. Aquesta tarda la sortida dels dimecres s’ha realitzat amb base de sortida des del pavelló de Salt i ens hem trobat en Xavi amb la seva Higball Carbon (la primera de totes les del grup), en Josep Mª amb la seva Santa Cruz Highball Carbon acabada d’estrenar (avui era la tercera sortida) i jo amb la meva Santa Cruz TallBoy Carbon.
Les tres bikes de 29”, les tres amb foques Fox, dues Terralogic, la d’en Xavi i la meva i una CTD de nova generació a la bike d’en Josep Mª.

Iniciem la sortida a les 15h, puntuals tots comencem a pedalar de seguida direcció a Montfullà per desviar-nos direcció a Can Moner i a partir d’allà endinsar-nos bosc amunt pujant cap a la Burés, ens desviem i baixem per el camí de l’esquerra fins que abans d’arribar a la riera enfilem pels tobogans i tornem a pujar cap a la Burés però ara ja per la cara oest. Ens dirigim a l’ermita de Sant Roc des de on fem un corriol de baixada que...
Un corriol rere l'altre en molt pocs km2
Be, hem seguit així, pujant i baixant un munt de kilòmetres, de fet durant els 20 primers Km no hem tocat l’asfalt per res, ni per travessar una carretera. La resta han seguit igual, però hem fet un petit tram de asfalt que dona accés a una casa aïllada i res més, tornem a fer corriols i més corriols. Tota l’estona es un pujar i baixar, no hi ha planer, sempre puja o baixa, amb més o menys intensitat però sempre pujant o baixat.
Un dent de serra, no hi ha ritme que valgui
El ritme no ha estat molt elevat, al menys pujant. El fet de que ens acompanyés en Josep Mª que porta una temporada amb menys ritme del habitual ha fet que anéssim ràpids però moderadament. Penso que al final ha estat una sort per a mi, ja que de no ser així segur que ara mateix estaria molt més cansat, ja que en Xavi es dels que segueix, i per molta avantatge que doni el jugar a casa de ben segur que un ritme elevat m’hagués passat factura al final de la volta.

Les baixades eren ràpides, tot i que depenent de la zona el terreny estava molt relliscós i plens de fulles que no et deixen veure que és el que hi ha a sota i que de ben segur disminueixen la confiança a l’hora de no prémer el fre.  En Josep Mª en el procés d’adaptació a la nova bike a les baixades no era massa ràpid, en especial al inici, ja que al final de la ruta mica en mica ha anat guanyant confiança i baixava una mica més ràpid.

Jo he tornat a sortir amb la Tallboy. Era la segona sortida que feia amb les noves rodes, ja que les American Classic que hi tenia muntades ara estan a la Hihgball SS. Les rodes son un muntatge de boixes Fun Works N-Light Evo amb unes llandes No Tubes ZTR Crest 29er i raid Sapim D-light disc, que es queden amb un pes de 1490gr la parella. Les he muntat amb unes cobertes Schwalbe Rocket Ron 2.10 al davant i una  Vredestein Black Panter 2.20 al darrera amb un pes de 520gr i 630gr  respectivament. Avui ha estat el primer dia que he rodat amb la Vredestein, ja que la Continental X King que hi vaig muntar està totalment deformada i fa uns vuits molt importants.

La Tallboy segueix anant d’allò més be, no he notat que les noves rodes hem donessin cap sensació diferent més enllà del grip dels pneumàtics que ara ha trobat que era molt bo. El Vredenstein al principi el portava una mica per sobre dels 2 bars i relliscava molt tant sobre el terreny humit com sobre les pedres o arrels. Un cop baixada una mica la pressió la cosa ha millorat moltíssim i ja no he notat que tingués pèrdues de tracció importants.
La Tallboy amb les noves rodes
Val a dir que la Tallboy un cop fet el manteniment del link inferior on va ser necessari substituir els rodaments, i amb unes nous bolons al amortidor funciona de forma impecable. Si be al inici la noto una mica tova, en especial al accelerar, la bici no oscil·la al pedalar, però si que és molt sensible al terreny tant pujant com baixant, en aquest darrer punt, baixant, he de dir que m’ho passo de nassos. Pot ser la velocitat no és molt més elevada que quan vaig amb la Highball, però les sensacions son d’allò més gratificants. Tant la forca com l’amortidor treballen molt i molt be absorbint totes les irregularitats del terreny, donant molta confiança i convidant a saltar a tots els llocs que és possible amb un aterratge suau i controlat.    

Al final la sortida d’aquesta tarda s’ha quedat amb 35km i 1002 metres de desnivell positiu en un seguit de fer corriols i més corriols.

Una bona tarda la que he passat amb els companys pedalat al costat de casa. Quina sort el poder fer-ho.

2 comentaris:

  1. Sempre que vinc i dono voltes per aquest traçat m'agrada, fet també per que el faig unes tres vegades l'any si no menys inclús però el fet de recordar-lo és molt bó.

    Sembla impossible pensar que bikers de la capital com en Josep Mª i que és dels que surten no coneixessin aquests magnífics paratges de mtb.

    Ara, potser cada 15 dies repetirem, no sempre aquest itinerari sí però terreny del voltant.

    La Tallboy és i serà doncs Santa Cruz costa molt de fer canvis i això vol dir que quan treu una bike al mercat està molt ben estudiada, una bike fenomenal en tos els aspectes. La meva surt poc però quan surt disfrutem. Polivalent i segura.

    ResponElimina
  2. La sortida d´avui es un 10/10 m´ho he passat pipa amb el circuit que ens has fet gaudir si a sobre tinguès millor forma seria l´hostia!

    Els companys i el filing que hi ha fa que tot millori i el deplorable estat de forma que tinc quedi en segon terma,....
    Percert suposo que ho paseu de pu.. mare amb les meves conyes,
    per despres poguer posar als blogs lo lent que pujo o baixo,CABR-----
    SOS.

    Potser algun dia llegiré; no l´atrapem al Josep Mª quan puja o el perdem quan baja.... Diguem sumia truites!!!!

    T´agraeixo la sortida d´ahir espero gaudir-ne de forces més.

    ResponElimina