Iniciant el Singlespeed

A finals del 2012 varem començar a parlar seriosament del tema de les SS i jo no vaig tardar massa a fer el gest de comprar el que seria la meva bici SS.

Vaig trobar una bona ocasió d’un quadre que permetia un muntatge SS i que a més sabia que la seva geometria, millor o pitjor, a mi m’anava be. Es tracta de una Santacruz Highball d’alumini, que si be de geometria és igual que la seva germana de carbó, disposa de un enginyós sistema de punteres intercanviables que permet treballar en Geared o Single.

Un cop vaig rebre la bici, aquesta estava muntada amb geared i amb components de gama mitja, el que feia que el seu pes es quedes en 12,335 kg.

El seu equipament de base era una transmissió Shimano XT de 10 velocitats complerta a excepció de les bieles que eren unes Deoré. Els frens uns Avid Elixir 5 amb discs de 160, les rodes un muntatge de Mavic  719 i boixes Shimano XT amb uns pneumàtics maxxis crossmark de 2,10 muntats amb càmera. Tija Easton EA50, seient WTB, Manillar de doble alçada i potència Truvatif , els dos del model Stylo T20. Pel que fa a la forca portava una Reba RL tapered i amb QR15.

Donat el cas de que el que volia era un muntatge SS, vaig demanar les punteres específiques que vaig trobar a través de un importador de França que les tenia en stock, evitant així una espera de més de un mes que era el que se’m deia des de Santacruz Spain.

Puntera específica per SS amb el seu tensor

Pel que fa a la forca, tot i que la Reba es pot bloquejar vaig demanar una forca rígida de carboni  tapered i amb eix de 9 mm que un cop rebuda em vaig dedicar a personalitzar amb el color i els logos de Santacruz. Aquesta operació ha resultat una rebaixa important de pes, ja que he passat dels 1660gr. de la Reba als 490gr de la forca de carboni.

El seient el vaig substituir per un Selle italia SLR de 135 gr, el manillar per un Ritchey WCS flat 10D de 700mm d’amplada. La bici venia amb pedals de plataforma i els he canviat per una Shimano XT en la seva versió enduro que tenen una bona plataforma que permet repenjar molt be el peu.

Pel que fa a la transmissió he deixat les bieles deoré però ara només amb un plat RaceFace específic per a Single de 32 dents. Els 10 pinyons del darrera ara son només un pinyó Niner de 22 dents amb uns separadors per tal d’aprofitar la roda que és estàndard.

Plat Race Face de 32 dents específic per a Single

Pinyó Niner de 22 dents, una peça ben fabricada, veurem que és el que dura

En aquest apartat val a dir que pensava que trobaria el tema més resolt, i resulta que encara s’han de fer moltes coses a mida, com per exemple rebaixar el cargols que fixen el plat, ja que normalment estan pensats per a dos plats i son massa llargs. Pensava que el fet d’anar a buscar el plat i els cargols a una botiga on ja fa un temps que es mouen en el tema del SS resoldria certs inconvenients, però tot i que sembla que existeix un mercat aquest tema no està resolt. Tampoc ho està el tema dels separadors per el pinyó Niner, ja que aquest és més gruixut que els estàndards i cal passar-los per el torner per treure el gruix que sobra.

El canvi de forca m’ha obligat a fer un canvi de rodes ja que la boixa XT amb QR15 disposa d’un adaptador poc estàndard i força car. Així que he substituït les rodes per les American Classic de les que si disposo del adaptador per eix de 9. De passada ha estalviat un munt de pes, les llandes mavic 719 son pesades entre les dues pesen gairebé 2,2 kg.

Pel que fa al portabidons he muntat el CK de titani que tenia muntat ja fa temps a la Maverick i que ara estava guardat esperant una bona ocasió.

Ja tota muntada a punt de rodar

Així, un cop muntada ja tota en SS el pes de la bici es queda en uns més que acceptables 9,180kg que invertint no masses diners poden quedar-se en menys de 9kg.

Fins el moment he fet dues sortides per anar acostumant-me a la nova manera de pedalar. Les primeres sensacions no han estat dolentes, quan és planer es fa una mica estrany el pedalar amb el molinet, però a la que hi ha una mica de pendent el pedalar és agradable.

Ja en el seu ambient, es mou millor a les pujades que en planer

La cosa canvia quan comences a pujar una mica més seriosament. T’adones que cal posar-se dret de seguida, el que fa que et cansis més ràpidament més d’estar dret que de pedalar. Això et fa buscar tota l’estona un equilibri entre el pedalar dret i assentat, aprofitant sempre que es pot per descansar pedalant assentat.

Un petit descans desprès d'una bona pujada

Pel que fa a la forca rígida he retrobat les sensacions de quan anava amb la Niner i la forca de carboni. Una rigidesa important a l’hora de pedalar o posar-se dret, i una mica menys al baixar, on després d’uns quilòmetres he recuperat la manera de baixar ràpid amb aquest tipus de forca que vaig aprendre amb la Niner.

Aquest corriol val la pena amb qualsevol bike !

Caldrà anar-hi sortint, però les primeres sensacions han estat prou bones, ara falta anar consolidant i veure quines son les meves limitacions amb aquest tipus de bike.