dimecres, 16 de febrer de 2011

Decepció

Avui fa 6 dies que faig repòs, be no un repòs estricte, però no efectuo cap activitat que tingui la mes mínima connotació física.

Fins ahir la progressió era bona, cada dia notava com la cosa avançava i el dolor a la part esquerra de les costelles anava cada cop a menys i només molestava en situacions concretes.

Cap el tard mentre estava a l’ordinador em va venir un esternut d’aquells potents i en fer-lo el dolor va ser molt intens. Desprès d’això vaig tornar a un estat similar al del passat dijous i ja tenia molèsties en gairebé totes les posicions, dormint tampoc he anat massa be, així que avui m’he preocupat de anar a veure el meu osteopata de confiança.

M’ha fet un reconeixement i després de fer pressions en determinats punts del pit i esquena, m’ha confirmat que sense cap dubte existeix fissura costal.
Petites manipulacions per tal de desbloquejar una de les costelles que no es movia correctament, i una immobilització parcial de la zona afectada a base de tensoplast per tal d’ajudar a la calcificació de la fisura.

Tot i que ja sabia la resposta he preguntat: I de bici que?, La resposta ha estat clara “ si no et guanyes la vida amb la bici, deixa-la parada fins que solucionis això”. M’ha explicat que si no es fan les coses be poden derivar en altres problemes que poder arribar a ser greus, així com de les pèssimes conseqüències que pot tenir una caiguda que castigui aquesta zona.

El pròxim divendres toca revisió de control i veurem quina es la evolució, fins a llavors no hi ha bike!!!

Això te com a conseqüència que aquest cap de setmana no hi ha sortida, tant li fa la duresa o no de les etapes, tant li fa si el terreny es o no complicat, si el desnivell es o no elevat, tant li fa tot. Aquest cap de setmana no serà, gairebé amb tota probabilitat el proper tampoc, es a dir tres setmanes del mes de febrer  perdudes, sense pedalar.

Espero i confio que el mes de març el comencem millor.

6 comentaris:

  1. Em sap molt greu....Però recuperat bé i de debò, no val la pena arriscar i desprès patir les conseqüencies...Molts ànims desde aqui!

    Un biquiños, i molts petonets!

    ResponSuprimeix
  2. Per sort es una lesió que no comporta conseqüències. Únicament es lenta de curar i cal fer repòs.

    L’osteopata m’ha comentat que encara he tingut sort, ja que molts dels que es fan una fissura amb el impacte del seu propi braç es trenquen la clavícula. Llavors encara es mes lent, ja que tens clavícula i costelles.

    Al final anirà bé, ja que faré com els bons, que fan un descans abans d’iniciar la temporada a tope.

    Els missatges d’ànim sempre ajuden, gràcies.

    ResponSuprimeix
  3. Un quan arriba a una certa edat ja no pot fer el que feia quan en tenia 20 o 30, ara cal cuidar-se i anar en compte amb el que es fa.

    De ben segur ara quan tornís a baixar la sensació serà diferent i s'anirà molt més en compte.

    Repòs és el que cal, sense dubte, ajudat d'altres coses, les bikes pots fer negoci i les llogues, així no s'oxidaran.

    Tú no eet preocupis per les sortides, ja sortirem nosaltres per tú i t'ho explicarem, així quan d'aquí a un mes tornis a sortir i estar en forma nosaltres tot això que haurem avançat.

    Els del Cister, segur que no es mouen de lloc, per tant de dies n'hi ha molts, temps al temps, així tindrem millor climatología i més llum, important per acabar les etapes.

    Anims.

    PD: Si vols et porto tot el garatge i li fas el manteniment, ho dic per no estar avorrit, sempre és una bona sortida

    ResponSuprimeix
  4. El pitjor es que quan tenia 20 anys no feia aquestes coses!

    Pel que fa a baixar no crec que tingui problemes, de fet el dia desprès de la caiguda ja vaig baixar per la Trona del Rei i allí si que calia anar amb compte. Possiblement si aquell dia i el dimecres següent no hagués sortit la cosa estaria millor, qui sap.

    Manteniment encara me’n queda per fer a casa (canvi de cargols dels R1 per exemple), el que veig mes difícil es poder entrenar!!

    Acceptaré que m’expliqueu les vostres sortides de bon grat, i segur amb un punt d’enveja, però serà de la bona.

    Per fer manteniment al teu parc de bicis caldria que fóssim dos o tres que no poguéssim sortir i passar una bona estona treballant. Ara una barbacoa manteniment es pot mirar...

    ResponSuprimeix
  5. Ja ,ja ja et veig qualssevol dissabte/diumenge fent el manteniment i quan jo arribi de la sortida, per que sortiré, llavors encendrem la barbacoa i farem una bona carn a la brasa, o millor, fes el manteniment i controla el foc, ah no perdona, que els homes només sabem fer una sola cosa a la vegada, això sempre m'ho recorda la meva wife.

    ResponSuprimeix
  6. OK, faig manteniment i la carn la preparem a mitjes.
    Potser faig el foc, ens mengem la carn i si en tenim ganes fem el manteniment plegats?

    Mira si n'hi ha d'opcions...

    ResponSuprimeix