diumenge, 9 de gener de 2011

Rodant

Aquest matí sortida prevista a les 8h. Components del grup: Pepe, Marcos, Xavi i jo.
La ruta estava prevista pe tal de poder parar a esmorzar a Sant Gregori, ja que s’havia de celebrar el 38 aniversari d’en Marcos, així que hem adaptat la ruta per tal de que l’horari coincidís mes o menys amb el de esmorzar al lloc previst.

Nomes sortir, be un cop fets uns 400 metres, en frenar en un trencant encara dins de Salt, la maneta del  meu R1 corresponent al fre del darrera a baixat fins a tocar el puny!! El primer moment he pensat que havien saltat les pastilles o que havia perdut el líquid de fre, però en mirar-ho be he vist que la maneta no tenia el cargol que fa d’eix i que estava fora de la seva posició normal. Mirem si veiem el cargol sense exit i decidim anar a casa a fer un canvi de bike. Mentre tornàvem en Xavi ha dit “buscarem dins del cotxe” i en fer-ho ha sortit un parell de cargolets i femelles a joc que han permès reparar provisionalment  el frè. Sort que ha estat aquí on m’he quedat sense fre, no vull imaginar-me aquest problema apurant una frenada en les baixades corrioleres d’avui.
Així ha quedat el R1, una mica llarg el cargol, però eficaç!

Finalment sortida direcció a Constantins seguint la llera del Ter desprès de travessar-lo a Bescanó, sn uns primers kilòmetres en planer o poc pendent que hem fet a ritme lleuger. Tots pedalàvem amb ganes, clar, a veure qui diu que no pot seguir el ritme només començar? Així que els primers 14 km els hem fet a una velocitat de 22,5 km/h. Les meves cames no accepten be començar ràpid, menys encara si he pedalat tres dies seguits i durant aquest tram notava les cames pedades i una mica dolorides a la zona del abductors.   

Per sort o desgracia el planer s’acaba i cal començar a pujar direcció a Sant Climent d’Amer per la pista que ara ja no es ample i planera, es una pista que es deixa fer terreny una mica trencat, ample, però no excessivament. En Xavi i en Marcos imposen un ritme fort, de fet com si fos planer. En Pepe i jo fem el que podem seguin-los a un metres de distància mirant d’acostumar-nos a pujar a aquell ritme. Mica en mica les sensacions milloren, les cames ja no les noto pesades, han agafat temperatura i ara pedalen be.

En un dels reagrupaments en un planer entre pujada i pujada m’ajunto amb en Xavi i en Marcos i seguim a bon ritme pujant per la pista que es deixa fer be tot i que te varis punts de mes del 20% de pendent.

En arribar a dalt iniciem la baixada per deixar-la agafant el corriol que baixa a l’esquerra. Tot i que les motos el fan malbé el corriol be es val una bona baixada. Zones diferenciades de terra sorrenca i fulles, pedra solta, escalons de pedra i argila mullada fins que s’arriba ala riera que portava una mica d’aigua i ens ha deixat travessar be sense mullar-nos els peus.
Avui he utilitzat la Ibis Mojo SL i en baixades ràpides on hi ha entrebancs, pedres i escalons no hi ha color a la sensació que es te amb la 29” (encara tinc dolorits els muscles del coll de la baixada a sac d’ahir). Tot es encarar i deixar fer, les suspensions s’encarreguen de la resta i es clar que 140 de recorregut donen per molt.

Pujada per corriol, amb terreny perfecte, humit però sense enganxar-se, Això ha estat així fins que un grup de 6-7 moteros ens ha avançat amb les seves tot poderoses 4 temps Llaurant literalment el terreny. Per sort el tipus de terreny tot i estar remogut es deixava pujar bé. Al cap de poc hem trobat el grup de moteros amb una de les seves bèsties ferida ja que havia enganxat un filferro dels que fan de tanca pel bestiar a la cadena. Així les petites bikes avances a les bèsties motoritzades i cap a munt.

Sortim a la pista i agafem direcció a les Serres, travessem la carretera asfaltada i iniciem la pujada cap a Sant Grau. El ritme torna a ser bo, però en Pepe ja comença a justejar una mica i abaixem una mica el ritme, no molt, només el que en Pepe pot mantenir que cada cop es mes alt.

Gairebé a dalt en Xavi ha d’inflar la roda del davant ja que baixant el corriol sembla que ha picat una mica amb la llanda i ha perdut aire. Un cop inflat tot correcte, però en Marcos veu que té un dels suports que fixa el sensor del Polar a la forquilla està trencat i parem per desmuntar-lo.

Seguim a ritme fins el cim i agafem la baixada pel corriol que va a sortit a Santa Afra, un corriol que les darreres vagades hem pujat amb en Xavi, però que no havíem baixat. Baixada ràpida, molt ràpida, però si anem ràpid pujant només faltaria que falléssim baixant.

Variant corriolera al final per sortit a la zona d’accés a Sant Gregori per anar a esmorzar. Hem arribat 10 minuts massa tard, tenim un munt de gent davant i el lloc està ple a petar. Un bon esmorzar es el que fem, en Marcos no mereix menys tot i que estem massa estona parats.

Retorn cap el punt d’origen per els camins planers que ens porten cap a Bescanó per travessar el riu. En Pepe desprès de menjar i beure es un míssil, ja ho tenim comprovat d’altres vegades, però és així, el pla gran li queda petit!!

Final de la ruta i en arribar a casa han estat 42,6 km, 756 m de desnivell + i una mitja de 16,7km/h.

2 comentaris:

  1. Una bona sortida la d'ahir, ràpida i divertida, amb pujades exigents i baixades no menys, en fi, mtb en estat pur.

    L'esmorçar final ho ha acabat d'arrodonir.

    Veurem com es defineixen els reptes pel 2.011.

    Els frens R1 i tots els que són untralleugers tenen aquest punt feble i l'altre que tú també ja tens comprobat com són els torniols de subjecció al manillar.
    no sé si trobaràs el cargol de substitució, el que està clar és que el torniol d'inox no es trencarà, potser cal pulir-lo i trobar l'indicat, de totes maneres ha funcionat i seguirà funcionant.

    ResponElimina
  2. SI, de fet aquests tipus de cargols semblen de vidre.
    El que em va passar en modificar la posició de la maneta de fre va ser que amb molt poca força al apretar es va trencar.

    Aquest cop però la cosa no m'agrada, ja que no he tocat per res el cargol i això vol dir que es molt possible que s'hagi trencat per fatiga.

    Si en trovo els substituiré tots dos, ja que trebncar-se en una baixada pot ser molt perillos i en això l'unic manteniment es la prevenció.

    ResponElimina