dijous, 27 de gener de 2011

Entrebancs amb la mateixa pedra

Diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra.
Es curiós però com l’home no només ho fa dues vegades, sinó que hi pot tornar moltes mes, segurament mogut per intents d’ assolir una fita, be sigui esportiva o humana.

També es cert que hi ha pedres amb les que per moltes vegades que t’entrebanquis no arribaràs a moure ni a desplaçar, ja que son pedres posades expressament amb aquesta funció, la de fer caure.

D’aquests tipus de pedra, alguna es pot posar amb malicia, només pel fet de fer caure, d’altres estan posades per protegir quelcom que algú creu seu, d’altres estan posades per evitar que els altres pugui parlar o donar opinions, es a dir impedir les manifestacions ideològiques dels altres.

És curiós el veure com els que diuen que fan autopistes per unir països i experiències, son aquells que posen peatges per evitar que es facin servir i realment tinguin una dimensió plural i lliure.

En alguns casos un peatge pot estar justificat, però en cap cas ho està si el preu es elevat i a mes comporta obligacions d’us a una determinada freqüència.
Tampoc es pot considerar acceptable el fet de que aquest peatge només el pagui qui l’amo de l’autopista unificadora de camins i experiències plural i lliure creu que l’ha de pagar, no sempre s’aplica a tothom el mateix criteri de peatge, de freqüència de pas , o de qualitat.

Imaginem però que de tant en tant et deixen passar a mirar com corren les coses per dins l’autopista, això si des del voral, i et diuen que mentre ets al voral pots donar la teva opinió del que veus, que ara l’amo ha designat un grup de controladors i que ja no vol que tot depengui d’ell.

Pot passar que el que vegis no et generi la necessitat de fer cap comentari, be perquè està molt clar o perquè no t’interessa, llavors mentre no dius res, per l’amo es com si no miressis el que passa: l’amo creu que el gos no fa la feina, ja que no borda.

Arriba el dia que el gos que no borda, en veure un seguit de moviments que no son comprensibles, s’interessa per saber que passa i fa “bup” un lladruc sense importància amb l’únic propòsit de aclarir el que ell no ha entès.

De fet segons l’amo, li va dir tu pots mirar i si vols lladrar cap problema, aquí som plurals, fins i tot pots lladrar en xinés. Però mira per on que si es lladra quan l’amo no vol la cosa no funciona i t’exigeixen les obligacions i els peatges del mes alt nivell oblidant el tema de la pluralitat i la col·laboració que no es treu mai de la boca.

Aprofitant que ja s’han engegat les sirenes et torna a fotre un rotllo del be i del mal, et diu on estàs tu i on està ell, no respon a cap pregunta, t’explica les magnificències de la seva autopista i lo be que ho fan els que hi van a dins.
Davant de tanta qualitat i magnificència, s’accepta i s’adora a qui faci falta, però llavors tampoc va be, a l’amo no li agrada i novament renya el gos pel que no ha fet en el passat i l’hi exigeix que faci i molt, tot demanat amb pels i senyals, per acabar dient: a veure si en un any ets capaç de fer-ho!  

Tal com ho veig es fàcil. Resulta que com passa per desgràcia a molts de llocs, hi ha un determinat perfil de persones que no pren compromisos ferms ni amb ell mateix, persones que sense comprometre’s ells a res (ni en l’aspecte personal ni en el professional), demanen als altres que ho facin, normalment per tal de que els resultats els beneficiïn a ells mateixos i no necessariament a ningú mes.

Aquestes persones mai s’equivoquen, mai demanen perdó, estan per sobre de tothom i de tot, només hi ha una visió possible, i totes les no coincidents, no es poden compartir, ni tant sols es poden esmentar, ja que això fa que la policia de l’autopista t’aturi et demani tots els papers i t’exigeixi el peatge i les obligacions.

D’altre banda mai aixequen la barrera, no fos cas que la teva feina desmereixes la seva o que els diesis allò que no volen sentir.

Es curiós que tothom que ha demanat alguna explicació d’alguna cosa, (tant des del voral com des de dins) sempre ha trobat el mateix, la desqualificació i l’exigència de submissió a l’amo.

Ja fa molt de temps el meu germà va dir prefereixo fotre el camp d’aquí i no saber-ne res mes d’ algú que juga a ser deu.
En aquell moment jo encara no havia picat masses vegades amb la mateixa pedra i la sang i el dolor no eren prou intensos per fer-me donar compte del que passava realment.

Ja fa temps que no entro a l’autopista, ni tant sols al voral per fer un tímid “bup”.

Malgrat tot veure com un company s’entrebanca i li foten un roc al cap m’entristeix. Tot i saber que es corre el risc de ser rebutjat, ell ho proba i torna a ensopegar, es el que deia al començament, mes de dues vegades i de tres i de ...

Un fet es cert, que mentre uns fan autopistes, d’altres fan corriols, pistes o carreteretes. Aquestes segurament no tenen la categoria d’altres, però hi son, funcionen i no hi ha exigències de cap tipus.

Mentre, a mes, podem pedalar, drets o assentats, amb 26 o 29, amb suspensió o sense amb carbó o alumini, amb mes recorregut o amb menys, amb fred o calor, sols o amb grup, per pistes i corriols.

Fa ja molts anys que pedalem plegats, possiblement existeixi entre nosaltres quelcom mes que una afició per un esport, possiblement una determinada manera de fer i de deixar fer.

Seguirem anant per vies menys clamoroses, menys elitistes, amb menys projecció internacional, però ens ho passarem molt be.

8 comentaris:

  1. Ostres que fort, ara em faràs sentirme pitjor del que estic, buf, destrossat animicament, encara no sé si d'aquesta tornaré a pedelar mai més, quin cop tant dur d'assumir.

    La sort meva és que "l'amo", no estarà al meu nivell ni podrà tenir de moment el que jo tinc, la llibertat de fer el que jo vulgui quan i sempre que jo ho determini.

    Ah, per cert la nostra projecció és internacional, no sé com ho veus però de fet ja l'han seguit de tres continents com a mínim cosa que a l'altre no ho sé.

    Com disfruto i com disfrutaré.

    Ja té raó el mail que m'has enviat, de fet ja ho sabem això i tampoc en tenim cap mena de dubte.
    Podrà ser una gran sortida per aquelles terres, sempre i quan em recuperi o, potser això em farà ser més fort.......

    Que bó que té d'escriure comentaris a un blog i no et possin "pegues", ara ja en parlarem d'això del gos...eh.

    Estic descentrat, potser hauré de fer els comentaris com aquell que escriu rar o amb altres llenguatges, no estic al seu nivell..., em falten molts d'esgraons per arribar a ser amo i més DEU.

    Ei, per que carai cada vegada que et vull fer un comentari tinc de clickar tres vegades a "comentari de l'entrada", això passa a tothom o només a mí.

    ResponSuprimeix
  2. De sobres se que ho superaras, però em toca allò que no sona que alguns personatges facin el que fan.
    L'amo no el tindra mai el teu nivell, en cap aspecte, es tant lluny que no es pot ni tant sols mesurar la diferència.

    La metàfora del gos, ja se que la pagaré amb alguna pujada impossible a un ritme impossible, es la meva creu, que vols fer-hi.

    No,no facis escrits rars, que jo només se llegir normal i no entre línies i llavors no entendre res del que escriguis.

    Pel que fa a clicar, pot ser que no tinguis sessió google iniciada? A mi em passa el mateix, però nomès si no tinc la sessió iniciada.

    ResponSuprimeix
  3. Un dia us farè una xerrada sobre google i les projeccions internacionals ( tot depen de l'hora en la que escriguis i les paraules tècniques que facis servir )..... :D

    Quan un es un bona persona sobren les divinitats!!! el que s'ha de fer es gaudir d'allò que es fa, de la duressa de compartir rutes i experièncias, i de companyerisme, i d'això esteu ben curtits!!!! La resta es una pura absurditat!!!

    Un biquiño!

    ResponSuprimeix
  4. La meva dona m'ha fet una pregunta, mentres llegia la vostra entrada, que jo no sabia ni quin blog era, en un minut de lectura sabia de la persona que anava aquesta escrit.

    He passat per el mateix que vosaltres, pero no he tingut la precicio intelactual ni de escriptura per definir el fenomen que vaig viure, l'escrit es precis i exacta, a lo que aquest personatge fa amb els demes i amb el que es creu que es demunt de tot ser huma.
    Una salutacio desde l'experiencia.

    ResponSuprimeix
  5. Ah mira, menos mal que hi ha gent de que sap de que va tot això, deixar-se de romanços i anar de cares al gra.

    L'Annabel ja té raó: el que s'ha de fer és gaudir del moment i aquest moment ara per ara són les nostres sortides ja siguin de molt o poc quilometratge i és aquí on els amics surten de debó i aquests perduren en el temps, la resta va ser com un "oasi", veig que també és admiradora de la duressa d'una sortida, renoi, quina passió més rara que tenim, disfrutar i patir!.

    Amb el comentari del seu marit, veig que no serem els últims ni els primers, sempre n'hi hauran d'altres.

    Ah, per cert Ramon, el càstig ja està preparat, encara que m'ho estic pensant doncs també ho serà per a mi i Jo a aquestes alçades no faig penitencia.

    Qué vol dir un biquiño?, jo pregunto per que sóc de poble i els que ho sóm sempre solem fer preguntes rares.
    M'ha agradat aquesta paraula, sempre s'aprenen coses noves.

    Ah per cert veig que l'Annabel ens farà unes classes i gratix, ara veurem per on ens les foten.
    Ella ens ho farà de franc eh.........

    ResponSuprimeix
  6. Això del google té moltres sorpreses:

    biquiños is definetely not a Spanish word. It could, though, mean little kisses as in the River Plate (Uruguay and Argentina) pico means 'kiss'. So, I'd translate this as

    a lot of little kisses, please.

    A pico is a kiss on the lips, not a French kiss

    Si ja ho tenia clar, ara encara més.

    Val més que llegim en vertical!!!!

    ResponSuprimeix
  7. El que passa es que els de poble busqueu on no toca. En primer lloc la cerca l'has de fer en Gallec, que al igual que el català es un “dialecto”

    Llavors ja la cosa canvia i de fet si fas servir el mateix google per fer la traducció et dona com a resposta quelcom millor, de fet et diu que es un “bikini” que depèn de qui el porti ja està millor que depèn de què.

    De fet el resultat bo el trobes en posar nomes “biqui” que es tradueix com a petó i el “ños” es aquella terminació tant típica que fan els Gallecs, així que com ja has descobert son “petonets”.

    A mi personalment m’agraden mes els petonets que ells cops de roc al cap.

    Si hem de passar els dos pel purgatori, i el patiment he de ser tant dur, potser que pactem amb el diable o que fem un pecat dels grosos, que això meu era un pecat venial i prou.

    ResponSuprimeix
  8. M'heu donat una lliçò magistral de " modos i maneres"!!! Carreretes secundàries???? depèn de com es miri.....com tu molt bé has dit, que més dona 26 o 29, doble o rígida, suspensió o no....mentre sapiguem repsirar i disfrutar, i, com no, avançar i evolucionar! Per supusat que us ensenyaré moltes coses, pero sort el camí l'he aprés de persones empàtiques...

    El paradís ens acompanya allà a on estem, perque el paradís el fem nosaltres....

    l'any passat un grup d'amics van fer els 10.000 del Soplao en rígides, 29er i SS, i van arribar a la meta tots agafats de les espatlles, va ser una lliçò moral impressionant, ni banderes, ni colors, ni idiomes, un era basc, l'altre de la castella més profunda, un català i un madrileny, van a nar a gaudir, no a triomfar, van anar a creixer com a companys........i així seguiran, sense condicions, perque els maics no possen condicions, ni es creuen per sobre de ningú..tots junts, agafats de les espatlles!

    Sort en tenim del google, perque els petonets i els biquiños es fan amb el mateix carinyo a qui avui m'ha donat una lliçó d'amistad!

    ResponSuprimeix