diumenge, 16 de gener del 2011

Rodant i rodant



Formes i colors
Aquesta setmana no ha estat la millor a nivell de forma física, un refredat que sembla ja mig superat i nits en vetlla han fet que pedalar fos mes feixuc que de costum.

Tot i així des de el passat dimecres he fet un total de 115 km i 2498 metres de desnivell a una mitjana de 15 km/h.

Aquesta setmana era important, ja que es va confirmar l’arribada de les TB despres de molts de dies d’espera. Es cert que no eren bikes necessàries per sortir a rodar, però ja feia molt de temps que voltava pel cap l’idea de fer aquest pas, de fet fins i tot abans de que ens decidíssim per les Niner EMD ja parlàvem de la TB, així que ara esperar es sumava ja a un llarg temps de reflexió i evolució.

Ja el dimecres vaig poder rodar amb la Ibis al costat de una TB i fins i tot provar-la i verificar que la talla era la correcta. Les sensacions varen ser prou bones tot i que jo no estava físicament en el millor moment per valorar res.

Divendres nocturna amb en Marcos, decidim perdre’ns per la muntanya i restem una bona estona sense tenir ni idea de on som ni a on anem. Quina sensació mes especial, perduts, de nit, sobre la bike, ple de camins no identificats davant nostre, al final ens trobem i seguim per camins coneguts. Va estar la primera sortida TB, sensacions bones, però de nit costa definir.

Dissabte sortida amb l’Aleix, com sempre li costa deixar el llit per sortir a pedalar amb el seu pare, però un cop sobre la bike s’ho passa be. A ritme suau el condueixo cap a fer el seu primer Sant Grau, que he de dir que va fer molt dignament i tot sobre la bike fins i tot la pujada final. Jo recordo fa uns anys no poder pujar aquell pendent final, es cert que les bikes d’abans no eren les d’ara, però també és cert que la meva forma física no era la que tocava.

Baixant provo la TB en les trialeres de baixada, l’Aleix baixa per la pista. Faig tota la trialera sense posar cap peu. Noto la Bike segura, en cap cas mes feixuga que la Niner EMD, si mes còmode, sense cap dubte la forca i l’amortidor fan molta feina.

Caldrà veure la seva durabilitat, de moment funcionament impecable

Avui hem anat a fer el recorregut de l’Open BMW a Llambilles amb en Pepe i en Marcos. El tram d’enllaç fins a Llambilles serveix per escalfar una mica. Seguir la ruta amb el GPS era complicat. La humitat es posava sobre la pantalla del Garmin fent una pel·lícula que impedia veure res, essent necessari netejar la pantalla amb el guants. La llum inicial al matí feia molts reflexos i això feia encara mes difícil veure la pantalla.

La ruta era molta estona per corriols, diversos d’elles desconeguts ja que han estat recuperats per l’ocasió, de ben segur una bona manera d’organitzar una cursa i deixar-ne algun benefici als bikers locals. Algunes rampes conegudes molt dures, cal fer atenció al rodar en cursa per no quedar desfondat. Algunes trialeres importants de baixada, estretes i molt pendents. Avui he baixat per llocs tècnics i pendents que no recordo haver baixat anteriorment, no sé si es que últimament he millorat en aquest aspecte o que la TB també ajuda. Disposar de forca i amortidor donen molta mes seguretat en depèn de quins casos.

Ens ha faltat fer la part final de la ruta, ja que en Marcos disposava de temps limitat, però de ben segur que hi tornarem.

El que puc dir de moment es que la TB no m’ha decebut, caldrà fer-hi mes quilòmetres per treure’n conclusions.

4 comentaris:

  1. No hi ha cap dubte de que la TB a aquest inicis és una bona bike, el problema està en que nosaltres ja tenim bones bikes i això és difícil d'apreciar, però en comparació amb les altres, es a dir les que tens, el seu comportament és molt bó.

    De la ruta del Open, en Pepe ja en va quedar satisfet per poder-lo afrontar amb exit o haurà de millorar, sobretot si hi han moltes trialeres técniques?.

    Atenció amb les baixades, ara, bé, de fet sempre t'has atrevit a fer-les, qualssevol dia l'atreviment et pot portar a un ensurd i més amb la confiança que i diposites.

    ResponElimina
  2. Està clar que les altres bikes de casa van molt bé, i això posa el llistó alt es ben cert. De ben segur que si vinguéssim de rodar amb una bike mes senzilla la cosa seria diferent.

    No podem caure en l’error de pensar que totes les bikes son de gamma alta, també es cert que això es el que tenim a casa i es evident que davant aquestes condicions no es acceptable un mal funcionament.

    Es evident que els excessos de confiança a vegades es paguen amb alguna caiguda, que t’haig d’explicar que tu no sàpigues... El que passa es que he anat veient que existeixen mètodes que permeten baixar molt millor que ho feia abans. Està clar que queda molt per aprendre i que a la nostre edat tampoc val la pena arriscar mes del compte, ja que les lesions poden durar mes temps del desitjat. De totes maneres el veure que soc capaç de baixar per llocs tècnic amb un bon control em dona una bona dosi de satisfacció.

    En Pepe va descobrir la cara fosca de un Open, es a dir que open, open no ho es, que farà falta pencar i molt per assolir els objectius. Que hi ha llocs en els que anirà caminant o corrent al costat de la bike. Igualment jo vaig veure que el seu nivell de confiança i control a les baixades ha millorat molt i que ara baixa per llocs força complicats que abans no baixava.
    Un exemple de esforç i constància en Pepe, molt bona la seva progressió.

    ResponElimina
  3. Felicitats per la nova adquisició, la Tallboy es la màquina que en aquests moments voldría tenir a casa, amb les avantatges de la roda gran i la geometria i el pes d'una rallie doble.
    M'agradaria que le dia que vingueu a Terrassa en portessiu una per disfrutar-la i babejar una mica.
    Molt aclaridors els comentaris sobre la baixada amb la Niner comparada amb una doble de 26". Aixó ens estalvia passar per el pas intermix de la rígida 29" i començar a pensar en una doble de 29".
    Bon Any nou a tots

    Fliper

    ResponElimina
  4. Lluis, ja pots donar-ho per fet, el dia que vinguem ho farem amb la Tallboy.

    La rígida de 29 en el nostre cas es 100% rígida, segurament amb una forquilla guanyaria molt en comoditat, però en cap cas seria una doble.

    Es evident que les sensacions son diferents d’una banda pel pes i per l’altre pel fet de que sigui totalment rígida. En els propers dies anirem descobrint el que dona de si la Tallboy.

    Caldrà planificar la volta per Terrassa, així que en el moment que et sembli que es una bona data (que no ens pelem de fred) només cal dir-ho i venim.

    ResponElimina