Diferents

Vista des de les taules de Sant Miquel

Avui he repetit una part d’una volta que vàrem fer el dia de Sant Esteve. Avui la sortida l’he feta amb la Niner EMD en comptes de amb la Maverick Durance amb la que la vaig fer la darrera vegada.

La sortida era per sortir a pedalar, sense correr massa, que demà hem de tornar-hi així que tranquil·let he començat a anar en direcció Vall de Sant Daniel. Ja de camí he vist que la temperatura no era ni de lluny la que es correspon a l’època de l’any i abans de començar a pujar ja m’he quedat en pirates i mallot d’estiu, en fi el normal per un dia del mes de gener.

He fet la pujada a Sant Miquel pel camí de pedres que fa normalment la gent que puja a peu, la 29 puja millor els escalons, això es evident, però tot i així en fer-ho sorprèn per la facilitat a superar escalons grans, també es molt millor la tracció.

En arribar a dalt, m’he eixugat el suor, en màniga curta i suant al gener no es el mes normal, menys encara si no he pujat a ritme fort, tampoc parat, he fet una foto i he iniciat el descens per l’altre corriol de baixada direcció als Àngels. Aquell corriol era molt millor abans de netejar la muntanya, de fet també ho era el de pujada, es el que té que netegin/arrasin el bosc.

He anat seguint la pista fins a deixar-la desviant-me a la dreta cap el banc de l’escon on abans d’arribar-hi he agafat el corriol que baixa fins a la variant.

L’altre dia parlant amb en Marco va dir-me que es baixava mes ràpid amb la 29 que amb una doble. Jo avui en baixar, i he de dir que jo no anava gens a poc a poc baixant per allí si es té en compte que la bike es 100% rígida, en pocs llocs hagués pogut baixar mes ràpid del que he anat.

Puc constatar que cal esforçar-se molt mes amb la 29 que amb una 26 doble. Amb la 29 cal escollir totes les traçades i no fallar-ne cap, ja que el mes petit error es tradueix en una trompada potent tant als braços com a l’esquena. El meu ritme inicial ha estat molt alt, de fet el màxim que podia portar, però al cap de un parell de minuts ha estat necessari baixar el ritme, ja que les mans i els braços no aguantaven aquell ritme. 

He seguit baixant ràpid, podem-hi al 85-90% de les meves possibilitats, llavors he començat a notar com les dorsals i les lumbars agafaven temperatura, que al cap de una minut mes de tortura s’han traduït en dolor suportable, però dolor.

Tot i així no he afluixat i he seguit al mateix ritme fins al tram final en que es creua la pista i on comença el tram més tècnic. Allí la fatiga era evident i he baixat a un 70%, que ja m’era molt difícil de mantenir, ja que els escalons son alts i el saltar-los o baixar-los molt ràpid era potser una mica impudent donat el cansament., tot i així i ja que faltava poc he aguantat el ritme fins el tub que travessa la variant.

He arribat exhaust, tant o mes que si hagués pujat a ritme molt ràpid, el cos dolorit per tota arreu, la respiració forta, mentre baixava les pulsacions no han baixat mai de les 140. El troç de camí que quedava l’he baixat fent trial, es a dir poc a poc i passant-ho be, tampoc podia fer-ho de cap altre manera.  

En arribar a casa he buidat el GPS i he comparat les dades de les dues sortides, amb la 26 doble i amb la 29 100% rígida. Es cert que en primera instància la 29 era més ràpida ja que he començat  a 31km/h i amb la 26 la velocitat era de 27,7km/h però al cap d’una estona amb la 29 anava a 21 i amb la doble baixava a 26, gairebé a la mateixa velocitat.

Es a dir que es possible que en trams puntuals sigui mes ràpida la 29, però si el terreny es difícil i la baixada es llarga la  26 doble es mes fàcil de mantenir ràpida.

Es fi, anirem fent assajos i ja veurem com baixarà la Tallboy el dia que arribi.