Pujada a Rocacorba per un “ànec dolorit”

El passat dissabte vaig decidir fer una mica d’exercici alternatiu a la Bike per tal de veure si podia descarregar una mica l’esquena i les cames.

Ja fa temps que no vaig del tot be i la sortida del dimecres cap al Puig d’Arques va fer que el dijous visites el fisio per recuperar cames. Sembla que tinc una mica de tendinitis de pota d’ànec o “pata de ganso” que tot i que no em fa mal al caminar o pedalar si el genoll em toca el terra en depèn de quina posició em fa veure les estrelles.

Al pressionar aquest punt "tela marinera"

Sembla que aquest punt és un punt de tensió que suporta l’esforç dels muscles més potents de la cama i que es fixen en uns llocs molt concrets. Així que per tal de prevenir millor no forçar i està clar que sortir 5 dies seguits i que els dos darrers siguin una sortida SS a bon ritme i la pujada al Puig d’Arques amb el grupet que érem el dimecres no hi ajuda massa.

Així que el dijous fisio, el divendres sortida de recuperació amb en Ricard i el dissabte va tocar caminar una mica.

Ja fa temps que tinc ganes de fer una mica d’activitat paral·lela a la Bike i el caminar per muntanya em sembla una bona opció. De fet durant les vacances al país Basc vaig aprofitar per comprar-me unes sabatilles SALEWA Alp Trainer específiques per fer Hiking i calia fer-hi alguna sortida adient.

Unes sabatilles còmodes i tècniques per la muntanya

Així el dissabte al mati un cop esmorzat vaig dirigir-me cap a Canet d’Adri i vaig seguir pujant amb el cotxe fins l’entrada del camí que puja a peu cap a Rocacorba conegut per la pujada de les voltes.

Els que vàreu fer la sortida del recorregut inicial de l’esperxada recordareu be la pujada, dons si és aquella que la primera part es podia fer sobre la Bike, però mica a mica s’anava complicant molt fins que deixava de ser ciclable i calia anar amb la Bike a coll. El que us puc garantir es que certament no es tracta d’un corriol per fer en Bike, clarament és un corriol per pujar-hi caminant o corrent si es té la forma física necessària.

En total el corriol fa uns 8km, 4 per pujar i 4 per baixar ( es evident, no?). Vaig començar a caminar a un ritme ràpid, però que em permetés anar escalfant les cames i el vaig anar incrementant a mida que pujava. Per sort no feia sol, però hi havia força humitat el que feia que sués de valent. Una petita confusió al entrar a la zona de les voltes va fer que seguís uns minuts per el camí que no tocava i vaig haver de tornar enrere fins a trobar el camí bo.

En arribar a la zona de les voltes vaig adonar-me que estan numerades, així pujant vaig trobar un 15,14,13,12,... fins el 1 i ja era al cim. El tram de les voltes el recordo mentre pujo, ja que amb la Bike a coll i les sabates de Bike em va fer patir una estona.

En sortir a dalt la vista no era gaire bona per la boira, aprofito per beure una mica i cap a baix de mou.

De seguida que baixo m’adono que les meves cames no estan acostumades a retenir i el genolls i quàdriceps s’escalfen dolorosament. Mica en mica la cosa s’escalfa i vaig incrementant el ritme, fins i tot baixo algun trosset corrent fins que m’adono que les cames es fatiguen molt ràpid baixant i decideixo alternar el caminar amb el córrer però preval el caminar.

La baixada és més ràpida que la pujada. He tardat 1:01 a pujar i 37 minuts per baixar, no tinc cap referència del temps que es tarda, per tant per a mi està be. El desnivell es important, ja que nomes en 4 km es fa un desnivell de 697 metres, per tant segur que es un bon entrenament.

Les sensacions han estat bones, tant durant com desprès i no tinc cap signe de sobrecàrrega o dolor, per tant l’experiència es positiva al menys pel moment. No va estar així molt de temps, ja que el diumenge al mati tenia unes tiretes que deu ni do als quàdriceps. Està clar que alguns grups musculars no es treballen al anar en bici i si que es fa al caminar en especial al retenir.

Caldrà millorar aquest aspecte si vull seguir caminant, ja que les tiretes no han estat gens agradables (en especial al baixar escales), així que ja tinc un altre cosa per millorar, de fet ja en tinc moltes per millorar i això es força interessant i motivador.

Vacances?

Un bon lloc per menjar a Igeldo

Fa un munt que no escric res!! , de fet pot semblar que estava de vacances, però no, aquest no és el cas. Be val a dir que de vacances també n’he fet, però això no ha estat el motiu de no escriure res al blog.

Em costa disposar de temps per escriure-hi, tant per l’absència d’aquest com per possiblement els criteris de prioritats que em porten fer altres coses.

Fa més de un mes de la meva darrera entrada, i han passant forces coses durant aquest temps pel que fa a pedalar de fet han estat 19 sortides les que he fet, 15 en bicicleta de muntanya, 2 en bici de carretera i dues amb la Single Speed, fent un total de 701 km

Sortides road, les menys aquests darrers dies.

No és molta activitat si parlem de gairebé un més i mig, però cal tenir en compte que durant la primera setmana de vacances vaig estar del tot parat i la segona no es va aprofitar gaire.

El que si he fet durant aquesta temporadeta ha estat (tal i com ja va essent massa freqüent) amb una caiguda tonta fer-me un tall considerable al colze dret que ha finalitzat amb una visita al hospital de Palamós i 7 punts de sutura. Per surt res d’important, possiblement més espectacular que res més, de fet en una setmana ja em varen treure els punts i ara ja està pràcticament del tot curat.

A l'hospital esperant a que em cosissin

Un parell de dies desprès la cosa ja està millor

Vaig aprofitar per fer una mica de manteniment a les bikes, de fet en els dos casos era obligatori, així que tampoc hi ha massa res a dir. Per tant vaig obrir el manteniment de les Santacruz i vaig deixar-les a punt.

La Highball va patir un trencament de un dels suports de les rulines del canvi en una sortida de dimecres prop de la zona de Santa Afra, que si va em va deixar seguir (encara no ho entenc) calia reparar. Un cop rebut el recanvi de Alemanya (els botiguer d’aquí em parlaven de un mes i mig per tenir el recanvi) vaig aprofitar per bescanviar el plat petit XTR de 26 dents per un de 24 i substituir la cadena. Així ara disposo de una relació diferent a la Highball una relació que en pujades molt dures o llargues pot ser d’ajuda.

Trencadissa, i tot i així funcionava !

El platet de 24 donarà més vidilla a les pujades ?

La bike sencera

La Tallboy estava sorollosa, feia dies que buscava un soroll al pedalar fort que no trobava i que al final va resultar procedir de la tanca de la roda del darrera, que un cop engreixada va funcionar a la perfecció i ja no fa cap fressa. Les pastilles de fre del darrera estaven esgotades, així que unes de noves i a rodar. Per finalitzar vaig canviar el pneumàtic del davant que tenia un tall lateral que amenaçava amb dir prou. En aquest cas vaig posar-hi un Schwalbe Racing Ralph 29x2,25 TL Ready amb la protecció SnakeSkin que sembla que li dona una resistència molt més elevada als talls laterals, de fet al tacte amb la ma es nota molt més consistent que els que no tenen el SnakeSkin i el seu pes és força bo, ja que es queda en 605gr que està prou be. No se com però vaig trencar un raid de la roda del darrera mentre pujava un tram complicat de pedres, i va fer-me un munt la guitza ja que em va bloquejar la pinyonada i va convertir-me la Tallboy en una fixie 

Amb el nou pneumàtic a punt de rodar

Faltarà fer manteniment a la Highball SS, a la que li toca tensar cadena i revisar els frens, be, de fet no te res més , així que molta feina no hi ha.

A dalt de Sant Miquel amb la SS

A nivell físic segueixo amb alguns problemes a la cama dreta, que fan que faci treballar més l’esquerra i que al fer una pedalada no uniforme l’esquena se’n retenteixi. Aquesta setmana tinc hora amb l’osteòpata per tal de posar-hi solució. No puc dir que les sensacions que tinc damunt la bike siguin bones, més aviat és al contrari i tinc la sensació de que pedalo lent i feixuc, cosa que en alguns casos és veritat i que faig expressament pel fer de no voler forçar. També cal millorar aquest aspecte, però penso que te un lligam important amb l'anterior.

No puc anar a l’Euskadi Extrem amb algun punt tocat abans de començar, cal anar-hi be i allà ja veurem.

Miraré de ser més constant amb el blog, que això no és massa seriós.

107, aquest cop km

I seguim pedalant tot i la calor, així que el dissabte al mati amb en Ricard sortida amb la bici de carretera. Ja a primera hora feia molta calor així que a ritme tranquil enfilem cap a Sarrià, Sant Julia de Ramis, Palol de rebardit, Camós, Banyoles, Mieres, Santa Pau (quina pujada mes enganxosa i lletja) , Olot, Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols amb paradeta a menjar i beure una mica , les Planes, Les Encies, Sant Esteva de Llémena, Sant Martí de Llémena, Sant Gregori, Girona. En total surten un xic més de 107km i val a dir que a partir del km 85 estava tip d’anar en bici, incòmode, amb molta xafogor, cansat de mans i de cervicals, be de cames.

Aquestes voltes llargues van be per acostumar-se a la monotonia de pedalar molta estona seguida, al final 3:59:23 per fer la volta, un temps elevat per estar sempre en la mateixa posició. Caldrà millorar amb això.

El diumenge toca costa, així que a les 8 del matí ens trobem amb en Marcos i comencem a pedalar. Temperatura acceptable però una humitat molt elevada ja que pedalar sigui poc agradable.

Iniciem ascens cap el Puig d’Arques, però no per la pista convencional, anem per una pista plena de pedres i de pedalar incòmode que ens porta a la pista que be del coll de la Ganga. Seguim direcció a Sant Cebrià dels Alls per un pel abans agafar el trencall que baixa cap a la mina, que seguirem baixant fins el final de tot per agafar pista i dirigir-nos cap a la font d’en Mercader. La baixada pel corriol es fantàstica, està molt ple de rocs i cal ser prudent, però el corriol s’ho val de totes totes.

Un cop a la Font d’en Mercader seguim cap el Pont de les Dobles, i en arribar al trencall que porta cap el Darò enfilem en direcció contraria cap als Metges. Pujada llarga i amb molta calor que ens porta fins el trencall que baixa de nou cap a la riera al costat de la font d’en Mercader. Baixada i un cop a la riera tornem a pujar, ara serà llarg i amb un inici dur. Pugem a ritme suau fins el Puig d’Arques on no coronem el cim, ja que agafem un corriolet a l’esquerra que porta a la pista del coll de Brego on a punt estic de patir una caiguda. Pista i cap a Calonge que fa molta calor i ja portem més de 1000 acumulats.

El dilluns novament sortida amb en Ricard, aquest cop amb SS. Decidim anar cap a la banda dels Àngels xino xano i comencem pujant per la vall de Sant Daniel cap a Can Max, per continuar pujant fins el santuari seguint els camins de a peu.

Aprofitem per fer una cola i unes patates gaudint de la pau i del airet refrescant que corre. Que be que s’està. Anem per feina i baixem, variant una mica la ruta per no ser tant repetitiu. Bona baixada, bona sortida, al final 29km i quasi +600 de desnivell.

Moment de relax  als Àngels

Ara toca descansar fins el dimecres, que ja ens apretaran prou els companys com per fer-nos cansar, per tant millor anar-hi frescos

I ja son 100

Com cada any tenim 365 dies per sortir a pedalar. Alguns d’ells seran amb calor, altres amb fred, pluja o qualsevol altre combinació entre ells.

Està clar que no surto a pedalar cada dia, tot i que podria ser una bona cosa, però les circumstàncies, la fatiga, i la vida diària fan que no sigui possible. De totes maneres no em puc queixar ja que ahir vaig arribar a la sortida numero 100 de l’any en curs.

Molt o poc no ho se, el que està clar es que de 192 dies n’he pedalat 100 el que es correspon amb que he sortit a pedalar el 52% dels dies disponibles o el que seria el mateix he sortit un dia si, un dia no.

Certament aquest any no tinc la percepció de pedalar molt, tot i que veient els números no està malament.

He comparat amb el 2012 i a la mateixa data havia sortit 112 vegades i a finals de juny vaig estar parat un parell de setmanes.

Està clar que el numero de sortides no ho es tot, la distància i el desnivell son importants, més que no pas les sortides en si.

Aquestes son les  xifres:

Any 2013- 100 sortides 3885km +73792 metres de desnivell.

Any 2012- 112 sortides 4917km +85500 metres de desnivell.

Per tipus de bike:

Bike           2012                                                            2013

MTB               77         3321km          +71481                  62           2331km             +49936

Road              31         1535km          +13380                  17            977km              +13347

Rodillo             4             60km              +639                   1             25km                     +19

SS                                                                                     20           552km              +12700

Així que això es el que hi ha a meitat d’any, veurem com acaba la cosa i sobre tot com em trobo durant la Euskadi Extrem que serà la única prova important que faré fins a final d’any pel que hi ha previst per el moment. 

Ara a per les 100 que faltem per acabar l’any

Marató de Navata BTT

El passat diumenge vaig participar per segon any a la Marató de BTT de Navata. Una cursa de 100km i amb un desnivell de +2700 per els paratges que volten el Bassegoda per la comarca del Alt Empordà en alguns punts al límit amb la Garrotxa.

El recorregut tant per distància com per desnivell és exigent. Els que coneixen la zona saben de sobres que el terrenys és molt pedregós i això, ja no per la dificultat tècnica que comporta fa que el recorregut sigui molt més dur donada la incomoditat al pedalar.

El dia comença be, fa un dia clar i no massa calorós en el moment de la recollida de dorsals on em donen el dorsal nº 13, sort que no soc supersticiós.

En els moments abans de començar no estic massa tranquil, son molts de quilòmetres i els companys se que roden a un bon ritme, per tant caldrà que entre tots trobem el ritme bo i aconseguim finalitzar la prova. Els resultats de l’any anterior posen una mica més d’interès al repte, ja que mantenir el nivell serà segurament difícil, el 2012 va ser un any on els entrenaments varen ser més importants, en especial en distàncies llargues tot per preparar la Transpyr.

En Marcos no sabia com costarien d'acabar els 100km

En Ricard tranquil espera el moment

En Xavi amb un casc deixat i d'esquenes en Miquel

Esperant la sortida

Iniciem la sortida amb uns minuts de retard desprès d’ indicacions contundents de que cal estar atents als senyals si no ens volem perdre. En Miquel te clar que vol anar per podi i tira endavant de seguida. En Ricard, en Marcos, en Xavi i jo rodem plegats. Abans de finalitzar la primera recta anem els últims. Apretem una mica el ritme i avancem algunes posicions, per sort comença planer i es pot anar ràpid sense forçar massa les cames.  Al cap de pocs km el ritme d’en Xavi és massa per nosaltres, li diem que tiri al seu ritme i així ho fa. Seguim a un bon ritme, i en arribar les primeres pujades les cames diuen que aquest no és el ritme, i menys només de començar.

En arribar a la primera pujada llarga adaptem una mica el ritme, queda molt per fer i porten només uns 15km. Ens avança algun biker, penso que no n’avancem a cap, ara toca buscar un ritme de cursa que es pugui mantenir els 85km que falten. Prop del cim ens atrapa en Jaume Caixàs, pedalem plegats una estona mentre anem xerrant per mirar de relaxar tensions i el ritme. Avituallament, toca menjar i veure. Parem poca estona i seguim. Primer i únic corriol del dia de baixada, un corriol molt ràpid en el que cal anar en compte amb les pedres que trobes al mig del camí. A meitat de la baixada atrapem en Jaume que ha marxat de seguida del avituallament i el seguim fins al final de la baixada. Torna tocar pujar, pugem els quatre en grup, les bromes i disbarats apareixen a cada moment, en Marcos es l’únic que està concentrat en pedalar, el ritme és bo, en especial si saps el que queda.

Baixada per pista, aquesta està plena de grava i no dona gens de confiança, es baixa ràpid però amb prudència per no caure, en arribar al final cal travessar la Muga, així que remulladeta de peus i cames amb l’aigua fresca que es posa fins i tot be.

Un enllaç per carretera fins Albanyà i allí direcció cap el coll de Pincaró una pujada ja coneguda de diverses vegades que és de les que deixa marca a les cames per la resta del dia. Comencem un grup de uns  8 bikers i finalitzem 5 al avituallament.

En Jaume va a l’idea i tira, mentre nosaltres més calmats aprofitem per veure i menjar. Aquí sembla que en Marcos necessita una mica més de temps, però comencem a tirar i ell segueix.

En Ricard de camí a l'Hostal de la Muga

En Marcos ja comença a patir, aprox el Km50, en falten 50 més

A partir d’aquest moment una baixada i ja molta pujada fins arribar a l’hostal de la Muga. Aquest tram se’m fa llarg, el recordava més curt i menys pendent, però no és així i algunes rampes superen en 17%. La calor comença a ser més elevada i entre la pujada, la calor, el terreny pedregós passo per una mala estona a nivell mental; caram que costa a vegades seguir fent el mateix que estàs fent!!

Al arribar al hostal de la Muga faig un reset, ara ja falta poc per el proper avituallament i això fa que vegi les coses amb més optimisme. Faig els darrers pujadors darrera en Ricard que ja fa estona que pedala molt be a un ritme interesant (que be que li van aquest tipus de pujada) i deixem una mica enrere en Marcos que esperem a l’avituallament.

Menjo una mica de pasta, poca, menjo fruita, uns gots de cola, aigua, emplenar bidó, una mica de cera a la cadena i tornem-hi.

Comença el tram en baixada, el que sempre ajuda. Cal però mentalitzar-se, ja que ens queda la darrera i més llarga pujada del dia fins els prats de la Creu de Principi. La pujada majoritàriament és a l’ombra, un fet que és d’agrair, però en Marcos ara ja no segueix de forma evident. Baixem el ritme per tal d’esperar-lo però no ens atrapa, així que fem un petit stop per que arribi. Ens diu que no te cames, que no va. En Ricard li dona un gel, li diem que begui força aigua, de mentre anem pujant tranquils. A la que agafem ritme el tornem a perdre, i al final decidim de tirar una mica fins que perdi el contacte visual, així anirà al seu ritme i no l’estirarem, que encara queden més de 40km per finalitzar i no cal forçar-lo.

Al cap d’una estona soc jo el que es troba buit, redueixo el ritme i menjo una barreta, un bon glop d’aigua i tornem-hi. Al cap de una minuts ja vaig millor, de fet no cal córrer si esperarem en Marcos en arribar al cim. En arribar-hi ens parem al prat de la Creu de Principi on esperem un temps considerable que no se quantificar, però proper als 10 minuts. En arribar ens diu que te rampes i que li costa molt pedalar, a lo que li recomanem molta aigua i que miri de no parar i anar fent molt suau. 

Esperant a la creu de principi, ara ja visiblement mes cansat que a la sortida

En Ricard ha pujat molt be, ara està en el millor moment de la cursa

En Marcos arriba per fia a la creu de Principi, ara falta el final

La cara de patiment ho diu tot

Queda encara un tram fins el coll del Bassegoda, que comença en una baixadeta però acaba en una bona pujada, curta però potent, on es repeteix el mateix que a l’anterior. Esperem en Marcos al coll passat el pas canadenc, i en arribar baixa de la bici, s’estira a l’herba i mira de fer estiraments amb una cara que era tot un poema.

Però és un noi valent, i un cop hidratat i una mica reposat tornem a emprendre la marxa, que ara baixa i molt. Terreny pedregós i ràpid, màxima precaució, petits repetjons que et fan pedalar fort i on en Marcos segueix be.

Arribada al tram del pòrtland:  Ràpid i dur, no te cap més qualificatiu, be, també és bonic. En Ricard es troba be i sempre dona un punt més, en Marcos un o dos punts menys, i jo al mig vaig modulant l’esforç entre l’un, l’altre i les meves sensacions.  Arribem a l’últim avituallament, esperem una mica en Marcos i seguim, ara diuen que ja és tot baixada i de fet gairebé és veritat.

Pedalem ràpid, en Ricard sembla que no en té prou i com ja fa estona és ell qui marca el ritme, en Marcos treu forces de no se on i segueix força be, és en arribar als petits repetjons que no va i llavors deixa créixer un forat. Sortim a la carretera, ja veiem Navata  al fons, al entrar a la zona dels camps de blat hem perdut en Marcos. L’esperem una estona però no be, pensem que ha tirat per la carretera, cosa que no ha estat així, de fet ha fet un petit recte en un trencall i ha perdut temps, així que nosaltres dos decidim tirar ja fins el final.

Anem fent el que podem per els camins dels camps de blat, la última pujada ens porta al dipòsit i d’allà cap el punt de sortida ja no te cap secret.

El temps total de la cursa es de 7:08h que en temps pedalar es correspon a 6:33h a una mitjana de 15,7 km/h per fer un total de 102km amb un desnivell de +2778metres segons el meu Garmin.

Les dades de l’any passat son similars vaig entrar en 7:01h amb un temps pedalant de 6:28h el que fa una mitjana de 15,8km/h i una diferència de nomes 7 minuts en el total i de 5 en el temps pedalat.

Es veritat que a l’edició 2012 el retard entre el temps pedalat i el total es deu majoritàriament a la insistència d’en josep Mª a punxar una vegada rere l’altre. En l’edició 2013 el fet de que en Marcos estes tocat tambés ens ha fet perdre una mica de temps, però qui sap si serè jo el que no anirà el 2014. 

De fet el més important és acabar i això ja ho he fet dos anys consecutius, el 2012 a la 16ª posició, aquest any a la 17ª.

Mandros? Una mica sí!

Molts de dies han passat des de la darrera entrada al blog. 

No se ben be el perquè ara em costa escriure, de fet més que escriure es trobar el moment per escriure, el moment on a més de disposar del temps (que sempre en puc trobar una mica), tingui ganes d’explicar quelcom interessant.

De fet ha passat un mes des de la darrera entrada, un mes on les sensacions no son les millors, al menys de forma continuada. Algun dia les sensacions son bones, aquests son els menys, altres dies les sensacions no son ni bones ni dolentes, senzillament no son.

Alguns dies les sensacions son dolentes, no a nivell de no poder pedalar o de no sentir-me be a nivell general, tinc darrerament un problema a la cama dreta que en fa mal a la part posterior de la cuixa, a la zona dels isquis. Tot i això desprès de  verificar-ho per el fisio no sembla ni un problema muscular ni de tendinitis, per tant possiblement sigui una deriva de la meva zona lumbar que no funciona massa be des de fa ja masses anys.

Tot i això en aquest mes he rodat un total de 723km amb +12.312 metres de desnivell. Aquest kilometratge està repartit entre BTT, SS i bicicleta de carretera, de manera que normalment cada setmana  al menys faig una sessió amb cada una de les diferents modalitats.

La HighBall, bona companya de rutes

A diferència de l’any passat que ens preparàvem per la Transpyr, aquest any les sortides son més curtes i amb menys desnivell. Podria dir que son les sortides de sempre fetes amb més o menys intensitat, però poques vegades passem dels 1000 metres de desnivell positiu.

Les sortides amb Single Speed son exigents, més encara si vaig amb en Xavi i en Miquel. Finalment amb la SS fem el mateix tipus de volta que fem amb una geared, el que passa és que l’exigència física, en molts de casos marcada més pel ritme que per el recorregut (que també), és molt més alta.

En el meu cas m’està exigint un treball del tronc superior que no imaginava. En el moment en que els pendents superen el 12-15% i son continuats, l’exigència del pedalar dret fa que els braços i espatlles tinguin que compensar la força feta per les cames, on els quàdriceps que son molt més potents, posen a proba pedalada rere pedalada la resistència dels meus braços. Ara per ara sempre he aconseguit pujar el camí escollit, i el anar a peu com a conseqüència de no poder pedalar ho recordo nomes una jornada en un tram que no va ser de més de 5 metres i per que els braços no varen poder més. Les sortides amb en Ricard son més conservadores, i tot i que el recorregut es exigent el ritme és més suau i em permet anar més tranquil.

Darrerament les sortides amb la bici de carretera son més llargues i ronden els 100km cada setmana amb un desnivell superior als +1000m. Mica a mica anem millorant el ritme i ens acostumem al pedalar continuat de la carretera, un pedalar diferent al de BTT i de la SS.

El darrer dissabte a Tossa

Miraré de ser més constant amb les meves intervencions al blog, però la família amb un parell d’adolescents, i la feina em demanen esforçar-me al màxim i primer el que és primer.

Seguirem pedalant !

Passats per aigua

Segueixo sense escriure massa. Poc temps disponible, millor pedalant que escrivint !!

Diferents sortides aquests dies, això si continuant amb l’alternança de disciplines i tant faig carretera, com BTT o SS.

En Marcos en ple esforç

Alguna sortida en SS dura, no per la distància sinó pels forts pendents, ara recordo la pujada a Puig Cargol o per la zona de Sant Grau (riera de la font del bac) i ja estic cansat.

Penjat es el que s'ha d'estar per pujar per depèn de on

Ahir sortida amb grup, en Xavi, en Miquel en Ricard i jo. Objectiu pujar a Santa Bàrbara, Osor, Sobirà, Santa Bàrbara i cap a Anglès.

Pluja a partir de mitja pujada a Santa Bàrbara que no va parar ja en cap moment, al contrari, de fet es va anar intensificant mentre baixàvem cap a Osor i allí vàrem decidir avortar la sortida i tornar cap a Anglès. Temperatura molt baixa en arribar a Osor, estàvem a 6ºC molls, molt molls, i llavors encara ens quedava arribar fins Anglès per carretera on el fred donada la velocitat es deixava notar molt més.

Final de sortida prenent un cafè amb llet en una cafeteria per recuperar una mica la temperatura i fixant objectius de un sol dia però interessants.

Seguirem pedalant.