Descansant

Descansar, això es el que toca aquesta setmana al menys si fem cas al preparador d’en Ricard. El que no tinc molt clar que vol dir fer respòs, ja que segons el pla de treball toca fer uns 150km, no importa el ritme, si alt o baix, però nomes 150km.

Ahir en Ricard em va trucar poc abans de plegar de la feina per quedar, i això varem fer. Varem quedar per fer una sortida a ritme tranquil però amb la BTT.

Tranquils cap a la Miquela d’allà cap a Estanyol Park, cap a Estanyol, Aiguaviva, Vilablareix i cap a casa desprès de fer un parell o tres de voltes al polígon per fer una mica més de km, en total 26 a una mitjana de 19,3 km/h.

Si surto de nit, com que no tinc les alarmes sonores programades al Garmin, no tinc ni idea de a quines pulsacions treballo, així que vaig anar per sensacions que també es divertit. A la part final, alguna sèrie curta per posar les cames a 100 va ser els excessos de la sortida.

Avui sortida de seguiment de track. L’objectiu era el familiaritzar els que no han utilitzat el GPS per aquest funció, a que el vagin agafant per ma. El problema es que al final hem sortit nomes en Xavi i jo que ja estem entrenats en aquesta categoria.

La ruta prevista era la del Open BMW que es va fer a Llorà fa un parell de setmanes, que com que en quilòmetres era curta però amb un bon desnivell hem decidit de sortir pedalant des de el pavelló de Salt. Una aproximació més llarga del que semblava ens ha portat a finalitzar amb més de 50km i segons el Garmin m’han faltat 9 metres per els 1200 de desnivell positiu.

El recorregut de la cursa comença suau fins a la primera pujada, una pujada constatant i amb un desnivell que es deixava fer molt be. Algun puja baixa suau i una pujada de les que no entenem que hi fan en una cursa, ja que difícilment algun dels participants la fes tota damunt la bike. Així que un tros a peu i a seguir pedalant. Baixada per un corriol divertit fins a una pista que seguia pujant molt suau fins a un altre enllaç per corriol que segur que ningú va fer dalt de la bici, però en aquest cas era curt i no feia tant la llauna. La part final de pujada era ja una mica més dura i es deixava notar. Ha estat allí on he tingut el primer problema amb la cadena, que sense fer res saltava entre el cassette i els raids.

Baixada ràpida, molt ràpida, sobre un terreny que no dona massa confiança, ja que hi ha moltes pedres soltes pel mig del camí i cal estar atent sempre. Corriol per enllaçar la pista de les tres fonts amb la dels saltants, un corriol molt més distret en sentit contrari, però ara toca pujar. En arribar a la pista cap a dalt i passats uns metres puja de valent durant força estona. Novament problemes amb la cadena em fan parar dos o tres vegades i finalitzo amb el plat petit i pinyons més baixos per evitar aquest problema.

En arribar a dalt de tot fem un petit ajust al canvi i seguim. Ara toca baixar. La baixada la conec, únicament que fa uns 15 anys que no hi he baixat i només recordo una part final complicada, Hi ha moltes fulles apilonades al mig del solc que s’ha fet de frenar i del pas de l’aigua, i no deixa veure el que hi ha a sota. Quan la cosa es complica algun tram a peu evita córrer riscos majors.

Som a Santa Afra, toca pujar novament i el camí que agafem el conec. Es sense cap dubte millor baixar-lo que pujar-lo ja que hi ha rampes amb un desnivell molt potent i a més no son curtes. Las cames ja porten un munt de kilòmetres i això les acaba de deixar al punt. La part final es suavitza, però en arribar a la pista una petita sorpresa en forma de mortirolo camuflat ens espera. Un corriol estret i pendent amb molts d’arbres a anar esquivant finalitza la pujada.

Novament a baixar, ara per una tram conegut, tant pujant com baixant. Anem ràpids però prudents puntes de més de 40km/h no estan malament, menys encara si la llum ja comença a minvar.

Novament a Santa Afra i en aquest punt decidim anar tornant, ja que el que queda aporta poc i ens caldrà desfer el mateix camí.

Mitjana de 15,8km/h que si tenim en compte que l’aproximació ha estat relativament lenta no està malament. Avui les sensacions han estat diferents, alguna pujada on les pulsacions pujaven de valent i un ritme més alt que els dels darrers dies, de fet semblant al del darrer dimecres. Ara em sento cansat, no de cames, si del tronc superior i de lumbars.

No està malament per tractar-se d’una setmana de descans, es dos dies m’apropo molt als 80km. Ara ja només me’n queden 70  i feina feta.

Resum de la setmana= Maverick Durance

La Maverick a punt de baixar

Una setmana complerta, he fet de tot: Bkool, carretera i BTT, així que ha estat una setmana força aprofitada i el volum de KM ha estat interessant.

A destacar que per primer cop ha fet més de 40km sobre el rodet, per sort el fet de que el bkool varií de forma automàtica els esforç a fer en cada moment treu una mica la monotonia de pedalar sense moure’s, que acompanyant-ho amb bona música fa que sigui distret a més de intens com a entrenament.

El dimecres sortida amb en Xavi i en Miquel que va començar xino-xano però que va anar augmentant el ritme finalitzant amb prop de 40km de pistes, corriols i alguna pujada impossible que tots tres varem pujar demostrant-nos que el nivell va millorant dia a dia.

La bici de carretera va agafant protagonisme, aquesta setmana dues sortides de més de 60km. Un rodar que si el controles be fa treballar les cames però permet tornar a sortir al dia següent sense notar cap fatiga muscular important. He de dir que rodar sol per alguns llocs ben pavimentats i sense transit és una sensació agradable i interessant que caldrà anar aprofitant.

La sortida del diumenge ha estat d’allò més entretinguda. Aquesta setmana érem quatre, en Marcos, en Pepe i també ha vingut en Josep Maria que desprès de moltes setmanes d’absència ha vingut a compartir el matí amb nosaltres.

Al inici de l'ascensió

A punt de fer el cim

Avui rodar suau en direcció a Anglès per pujar un cop allí cap a Santa Bàrbara. Una pujada llarga i força constant que no ens ha aportat cap mena de recompensa visual en arribar al cim ja que els núvols i la boira no deixaven veure gaire res.

Avui he sortit amb la Maverick Durance a la que ahir vaig fer alguns canvis. Vaig recuperar la seva roda del darrera desprès d’una bona estona treballant sobre un dels cons que estava malmès. En muntar el carret i el disc vaig aprofitar per substituir el disc Ashima que portava muntat ja que tenia un desgast important i vaig muntar els originals dels Elixir R que els tenia guardats ben nous. També vaig fer el mateix amb el disc davanter, aquest no per desgast ja que és pràcticament nou, sinó per els xiscles que feia al frenar i que desprès de provar diferents pastilles no he estat capaç de treure. Va estar necessari canviar l’adaptador de la pinça de fre, ja que el disc Ashima era de 180 i l’original era de 160. També vaig substituir el pneumàtic davanter, un Maxxis Monorail, per un amb un dibuix més agressiu, un Continental Mountain King. Un ajust de la forca DUC32 per deixar-la a un bon punt de capacitat d’absorció va ser el darrer treball.

Pujant a Santa Bàrbara he posat la DUC32 en la seva posició Climb que redueix el recorregut a 100mm, li dona un toc més ferm i dona a la bike una posició més escaladora. Amb aquesta configuració la bici ha funcionat fantàstica pujant molt be i en alguns trams que he fet dret la mantenia perfectament quieta absorbint només quan calia les irregularitats.

Un dels punts complicats

La baixada no l’hem feta per la pista, hi ha un GR fantàstic que es pràcticament tot ciclable que ens ha fet passar una molt bona estona. Per baixar he posat la DUC32 en la seva posició de 150mm de recorregut i he deixat baixar la bici.

Al cap de pocs segons he recordat el perquè no he de vendre aquesta bici mai. Amb la Durance no hi ha masses problemes a l’hora d’afrontar una zona complicada. Tant per la geometria com per el comportament de les suspensions sempre tens un bon control del que fa la bici. La frenada es deixa notar fins i tot en els llocs més complicats, reduït la velocitat de la bici però no la seva línia de traçada ni la manera en que treballen les suspensions.

En Marcos amb la seva Niner Air9

La darrera vegada que vaig fer aquest GR el vaig fer amb la Santacruz Tallboy i si be és cert que el terreny era més complicat que el d’avui, he notat molt més àgil la Durance que la Tallboy en alguns punts. Val a dir que la Mountain King dona un rendiment molt bo, que dista bastant del pneumàtic davanter de la Tallboy un WTB Prouler SL.

Ha estat una baixada divertida i ràpida, per un corriol en alguns llocs força tècnic, però diria que adequat per el meu nivell. Feia molt de temps que no ho passava tant be com avui baixant.

En arribar a Anglès una aturada al bar per reposar forces, que alguns els hi feien més falta que a altres. Una cosa si que hem fet tots per igual, riure, ens hem fet un tip de riure que ens ha anat d’allò més be.

Tornada tranquil·la cap a Girona seguint el bici carril i completant així en el meu cas 50km.

Tal i com diu el títol d’aquesta entrada, del resum de la setmana em quedo amb la sortida d’avui, ja que he recuperat sensacions Maverick que feia molt que no tenia. 

Lluitant contra el fred

Dues 29er voltant per les nostres montanyes

Costa i molt fer quilòmetres aquests dies que fa tanta fred, de fet fa dues setmanes llargues que la fred apreta de valent i sortir a pedalar a qualsevol hora, fins i tot al mig dia requereix anar ben preparat per a la fred.

Fa dues setmanes que pedalem algún dia a temperatures de -7ºC

A Sant Grau amb una mica de neu

Les sortides dels darrers dies s’alternen entre bici de carretera, bkool i BTT. Miro en la mesura del que puc de fer sessions de poca intensitat a nivell cardíac, tot i que en el meu cas sempre el nivell de pulsacions és elevat si ho comparem amb la resta dels companys.

Sembla però que mica a mica a pulsacions més baixes desenvolupo més potència una dada que només puc controlar amb el bkool (la de la potència), les pulsacions si vaig una mica en compte es mantenen força be.

Excepció la del dimecres, on la sortida amb en Xavi va suposar un canvi important sobre la tònica dels altres dies. Tot i que el ritme no va ser especialment alt, el meu nivell de pulsacions pujava com una fletxa a la mínima insinuació de un esforç, però de la mateixa manera baixava 50 ppm en menys de un minut un fet que he de dir que és excepcional, ja que si be de normal recupero be mai a aquest ritme.

No sé ben be que vol dir això, però al menys les sensacions no varen ser dolentes en cap cas. Les darreres setmanes supero amb escreix els 150km pedalats, que està be, però queden molt i molt lluny dels mes de 800 que caldrà fer en el mateix període.

Sant Agustí de llor, corriols divertits per aquesta zona

Per acabar d¡adobar-ho aquestes setmanes la feina és intensa i ocupa més temps que el de costum el que fa que trobar una estona llarga per pedalar sigui complicat.

Avui però una pedalada de quatre hores ha compensat una mica el fet de que entre setmana les voltes fossin més curtes. Caldrà accelerar el ritme d’entrenament i fer cada cop més km i més desnivell per anar-me acostumant a una càrrega important de treball.

Treball de fons?

Un cop ja clar que no seguiré cap pla d’entrenament i que el que si cal es fer molts de quilòmetres he iniciat una fase on el que voldria es agafar fons per poder anar preparant-me per fer moltes etapes i molts de kilòmetres cada dia.

Això passa per fer servir la bici de carretera, de fet per això la he comprat. Aquesta setmana he fet dues sortides de carretera, una el dimecres i l’altre dissabte, la del dissabte passada per aigua.

Rodar amb la bici de carretera se’m va fer força estrany, però mica a mica començo a adaptar-me a aquesta nova manera de pedalar on de moment es tracta de molta cadència i poca potència. Rodar a més de 90 pedalades per minut és una sensació rara inicialment, però desprès de uns quilòmetres ja m’acostumo a aquest ritme i puc rodar fins i tot a 100 pedalades per minut.

Una mica de Bkool ha completat el rodar de la setmana, i es evident que on millor es controla tot es a sobre del “rodillo”, ja que allà passa el que vols que passi.

Diumenge gris i fred, el Montseny nevat al fons

Avui diumenge una sortida de BTT del de veritat, únicament a un ritme no molt alt. Feia dies que no pedalava per dins la muntanya fent corriols i pujades de les de veritat i no hi ha dubte de que m’agrada més que el bkool o que la carretera.

Entre tot he fet 176km, que ja està prou be i que permetrà incrementar mica en mica el quilometratge i el ritme les properes setmanes.

Les sensacions avui a la muntanya han estat bones, de fet en alguns moments molt bones el que sempre anima.

Ara tocarà estar parat fins el dijous, un desplaçament per feina em treu de circulació uns quants dies. Caldrà compensar-ho el final de setmana.

Novetats bike

Desprès d’una setmana poc activa, millor dit gens activa pel que fa a la bici, ahir en arribar del viatge que m’ha tingut tota la setmana fora vaig anar a recollir una nova bike.

Contràriament al que havia pensat sempre ahir vaig comprar una bicicleta de carretera, en concret una Ghost Race actinum 6500 del 2011.

La decisió ha estat motivada pel fet de que si volem poder assolir be el repte del estiu ens cal fer una preparació específica per a probes de llarga durada on la resistència és un factor de vital importància. Treballar la resistència sobre la BTT sembla ser que és molt més difícil que sobre bici de carretera, ja que aquesta segona et permet tenir molt més control sobre el teu ritme d’entrenament al ser el terreny molt més constant que el de muntanya.

Així, que aquest matí he agafat le meva nova bike i m’he disposat a fer la primera sortida de carretera. El recorregut que he decidit fer ha estat anar cap a St. Gregori i seguir direcció les Planes fins que en tingues prou.

La postura sobre la bike és totalment diferent, sobretot la de les mans que no queden mai posicionades com a sobre un manillar de BTT. Molt particular és el funcionament dels frens i del canvi, integrat tot en el mateix comandament, el que era el dual control en BTT, però en aquest cas la maneta queda en posició vertical i se m’ha fet molt estranya la seva utilització. El més difícil es frenar, una cosa que mica en mica he anat millorant, tot i que en veritat no cal frenar mol amb aquest tipus de bici al menys pel recorregut que he fet jo avui.

El rodar es molt més suau que quan arrossegues les rodes de muntanya per sobre de l’asfalt, i es fàcil rodar a velocitats molt més elevades que amb la BTT.

A la poca estona de sortir s’ha trencat la cadena i s’ha enganxat al canvi. La feina ha estat meva per treure-la sense trencar res. Està clar que estava mal muntada, ja que de tant en tant es notava que alguna cosa no anava prou be i jo com un ruc mirant d’ajustar el canvi.

Mantenir un ritme de pulsacions és relativament fàcil, tot i que cal estar sempre pendent del pulsòmetre si no vols moure’t d’una zona determinada ja que un petit repetjó ja te un efecte gairebé immediat sobre les pulsacions.

Avui possiblement no era el millor dia, ja que ahir per el sopar amb els companys de bike l’hora de anar a dormir va ser massa tard i aixecar-se aviat no ha deixat massa temps a la recuperació.

A la fi he fet un total de 52km a una mitjana de 22km/h en un temps de 2:22. El desnivell ha estat molt poc, però es el que toca, en total +351 m.

Dissabte profitós

Ahir no va haver-hi sortida nocturna, ja que ni jo ni en Marcos, el meu company habitual en aquest tipus de sortida podíem. El Diumenge ja el teníem ocupat per compromisos que res tenen a veure amb la bici i tampoc es podria sortir, així que vàrem decidir sortir a pedalar el dissabte al matí plegats.

Més tard una conversa amb en Xavi va obrir més opcions, ja que proposava anar a rodar per la zona de Colomers, Sant Jordi desvalls,... una zona que no te desnivells importants, però que és un trencacames constant pujant i baixant sense parar.

Així que aquest mati ens hem trobat a Bordils en Marcos en Xavi i jo a les 9 del matí amb una temperatura de 0,5ºC i una glaçada considerable per tot arreu.

Avui teníem dues bikes de cada, es a dir dues dobles, dues 29er i dues Santacruz. Això traduït es que hi havia una Niner Air9, una Santacruz Blur i una Santacruz Tallboy.

Inici de recorregut direcció a Flaça amb una mica de fred fins que vas agafant el ritme, un cop a Flaça la primera pujadeta ja ens treu la fred. Agafem direcció a Sant Llorenç de les Arenes, que voltem per sobre fent uns trams de línia molt interessant mentre ens dirigim cap a Colomers. Travessem el Ter per la passera que hi ha a Colomers i enfilem un seguit de corriols molt divertits i ens anem acostant a Valldavià, d’allà cap a Pins i cap a Camallera per poder travessar be la via del tren.

Anem alternant pista i corriol, i més pista i més corriol. En aquest punt començo a trobar-me força estrany pel que fa a sensacions a les cervicals i l’espatlla esquerra. Sembla que les manipulacions d’ahir per part de la fisio es deixen notar avui, així que  en alguns punts afluixo una mica el ritme per no perdre el que es va treballar ahir.

Mica en mica ens anem acostant a Sant Jordi Desvalls, ara els quilòmetres ja es deixen notar a les cames, en portem més de 40 i les pujades, tot i no ser res de l’altre mon s’han d’agafar a un ritme més suau.

Anem cap a Sobrànigues i travessem el Ter, enfilem cap a Flaça i de Flaça a Bordils.

En total hem fet 49km i 954 metres de desnivell positiu en 2:50 el que fa una mitjana de 17.4km/h. Cal tenir en compte que la cota màxima ha estat de 150mts, el que ja dona una idea de com era de trencacames el recorregut. 

El ritme ha estat bo, de fet per mi ha estat ràpid, podia ser-ho més, però no molt per el meu estat. En qualsevol cas ha estat una bona pedalada.

Iniciant el 2012

Ja tornem a tenir un any nou, un any per estrenar i en el que tenim nous projectes i molts de dies per davant per tal de pedalar i passar-ho be.

He començat l’any força tocat físicament, no acabo d’anar tot lo be que caldria i això fa que les ganes de sortir algun dia no hagin estat les millors.

De fet això és el que va fer que el primer dia de l’any no sortís a pedalar, però ja un cop normalitzada la cosa i millorats els estats d’ànims he començat l’any força be.

En la primera setmana he fet un total de 122km i 2000 metres de desnivell positiu en un total de 3 sortides, una amb en Miquel i en Ricard, una jo sol i la darrera amb en Marcos.

El dissabte per primer cop en el que portem de hivern he sortit equipat per el fred, el primer dia vaig sortir a -2ºC una temperatura considerablement freda. En aquesta ocasió exceptuant els mitjons i els guants, tot el vestuari era Sportful, en concret el model Anakonda tant per els pantalons com la jaqueta i una samarreta tèrmica també Sportful Second Skin. Els mitjons eren de llana merino que venia Ibis cycles i els guants de la casa Gore.

Només durant els minuts inicials i fins que el cos va agafar temperatura vaig notar una mica de fresca, un cop superat aquest moment la resta perfecte, únicament una mica de fredor als dits de les mans mentre rodava per les zones més ràpides a velocitats de més de 20 km/h

La sortida del diumenge va ser d’estrena total i vaig provar el que havien portat els reis, així que vaig utilitzar la samarreta tèrmica X-bionic i la jaqueta Assos IJ.Bonka6 tallat Mille. La vaig acompanyar amb els pantalons Assos LL.607.5 campeonissimo els mitjons en aquest cas uns Sportful de llana merino i els mateixos guants Gore que el dia anterior.

La Tallboy i la Air9 a la font dels Gossos el diumenge

La temperatura de sortida fregant els cero graus, en aquesta ocasió no tinc fred ni en els minuts inicials, sempre estic be, de fet un cop el cos s’escalfa tot i que tant la tèrmica com la jaqueta disposen de sistemes termoreguladors que eviten que la suor aparegui, estic calent com un torronet, gairebé massa calent. En iniciar l’ascensió, la inversió tèrmica fa que a mida que pugem la temperatura augmenti, i la capacitat reguladora de les peces de roba no és suficient, el que m’obliga a descordar la jaqueta per anar regulant la temperatura.

Al baixar es nota com el tractament que evita l’entrada d’aire funciona be i el cos es manté calent. La comoditat de tot el conjunt és perfecte, es poden estar moltes hores a sobre la bici sense que en cap moment la roba molesti o sigui incòmode. La qualitat del material Assos es impecable, la seva estètica deixant de banda les preferències personals de cada un és fàcilment identificable, Assos és Assos.

En les dues sortides vaig utilitzar també com a primícia les Oakley Radar amb vidre foto-cromàtic. Les ulleres son molt còmodes, no molesten en absolut. La visió és excel·lent i de moment en cap cas ha estat perceptible el canvi de clar a fosc o al revés, sempre he trobat que el nivell de filtratge era correcte. La protecció del ull és molt efectiva, ni tant sols a alta velocitat entre gens d’aire que molesti, de fet a mi si l’aire és fred acostumen a plorar-me els ulls i de moment cap problema.

 Avui primera sortida de dimecres a Bordils. Aquest cop en Miquel no podia venir i en principi sortíem en Xavi i jo, però en el lloc on ens trobem amb en Miquel ens esperaven l’Enric i en Xavi, el darrer era el primer cop que venia a pedalar un dimecres.

Inici de la sortida direcció a La Pera fent tota una sèrie de pistes i corriols d’allò més distrets, d’aquests que mica en mica van fent feina a les cames. Direcció a Madremanya més tard per pujar fent un bucle pel costat esquerra de la carretera que puja als Àngels, pista cap a Sant Martí Vell per desviar-nos per fer la baixada del Pagés (millor que pujar-la), Torna a pujar cap a quatre camins, direcció a Can Valldemia, baixada direcció a Sant Martí Vell, però desviant-nos a l’esquerra cap a Joià passant pel cementiri.

Allà ens hem separat dels dos companys, ja que ells anaven cal a Celrà i nosaltres cap a Bordils.

En total han sortit 35,9 km +962 de desnivell en 2:20 a una mitjana de 15,4km/h