diumenge, 11 de desembre del 2011

IV Marxa per parelles de Llagostera


Ahir a la nit en parlar amb en Pepe de que fer avui ell va treure el tema de la cursa per parelles de Llagostera. A mi la veritat tant em feia fer una cosa que l’altre, així que li dic que d’acord. Com quedem? I en Pepe en respon que a les 8 a la Guardia civil com sempre. Com? Sí, sí diu en Pepe podem anar-hi pedalant!!

Davant aquest plantejament l’adverteixo de que Llagostera està lluny, però ell diu que total és una mica de carril bici.
Així que aquest matí a les 8 ens trobem, be era més tard, en Pepe sempre es retarda i avui ho ha fet una mica més del habitual, i comencem a pedalar cap a Llagostera.

Sortim a una mica menys de tres graus de temperatura i el pedalar ràpid fa que la sensació de fred es deixi notar força. Hem trigat una hora i deu minuts en fer el trajecte. Arribem just a temps de fer la inscripció i ja anuncien que en 12 minuts donen la sortida.

Ens hem apuntat a la volta llarga ja que hi som fem-ho be.
Donen la sortida que inicialment és neutralitzada i comencem a rodar xino xano amb el grup. Un cop passat el lloc de sortida real miro a veure on és en Pepe i ja l’estic perdent. L’espero una mica i ell em diu que tiri jo sol al meu aire, que ell a les pujades no puja be. La meva resposta és que si és per parelles anem plegats i segueixo pedalant a un ritme molt suau.

Comencen les pujades i la gent va super lenta, tot i anar molt suau perdo a en Pepe que avui va molt més lent del normal. Costa parar a llí al mig, així que segueixo el ritme del grup en el que estic que és molt lent i penso que deu haver tingut algun petit problema i que ja m’atraparà. Una mica de baixada i la baixo molt poc a poc, quasi que fa vergonya baixar així de lent. En Pepe no apareix per enlloc així que finalment en un lloc més ample paro i l’espero. Al cap d’uns minuts apareix al seu ritme, li pregunto que si te algun problema i em diu que els quilòmetres des de Girona han tingut més efecte que el que ell pensava.

Poso la reductora i em mentalitzo per fer una passejada per un lloc desconegut. La resta de la ruta ha seguit la mateixa tònica, ritme molt lent i corriols distrets i bonics. En moltes zones l’aigua havia malmès els camins i els xargais i el fang eren sovint presents.

Ens havien advertit a la sortida que la ruta llarga tenia temps de tall al quilòmetre 20 al cap de dues hores i per uns escassos tres minuts no hem pogut passar i ens han fet fer la curta, un fet que en Pepe ha agraït, ja que 13 km més no li venien gens de gust.

Arribada al lloc de sortida amb poc més de 20 km, esmorzar, bossa d’obsequis i preparats per tornar cap a casa.
La idea és rodar tranquils, però tot i no córrer massa rodem a més de 20 km/h de mitjana fins arribar a Girona.
Aquest pujada l' ha maleit tothom!!

Al final la cosa queda en 72km i 1120mts de desnivell positiu, que no està malament per voler fer una volteta. No tinc molt clar si en Pepe voldrà tornar a fer aquestes aproximacions a les curses, jo diria que no, però...

2 comentaris:

  1. Tot té un preu, enllaçar a una cursa amb uns 90 min d'escalfament ja està bé, potser massa i tot, però vosaltres ja comenceu a ser pros.

    Fer-ne 72 i 1120 està molt bé, el que no, es apuntar-se a la cursa llarga i que t'hagin de tallar i fer la curta..........

    Ànims, un altre dia hi han cotxes per dur-vos al lloc i començar frescos la sortida.

    Sortir de casa a 3º, dormir poc, pedelar i llavors pagar per fer només 20 kms, que vols que et digui, tampoc es que sigui un diumenge idilic.

    ResponElimina
  2. Amb la darrera frase ja en tens de rao. Però a vegades, potser de forma irracional fas coses pels altres que ja saps que no aniran.

    Espero que d'ara endavant cada un tingui clares les seves limitacions.

    ResponElimina