Els valors de la bike

Durant la setmana he anat fent sortides en bike, cada una d’elles diferent, cada una d’elles igual.

Costa d’entendre que la mateixa cosa pugui ser igual i diferent al mateix temps, o potser no massa, únicament cal pensar en el perquè fem les coses de manera repetida una i altre vegada per adonar-nos que sempre cerquem repetir el que ens agrada.

En el cas de la bike per a mi és exactament així. Cada sortida pujo damunt la bici i començo a pedalar, ara un peu, ara l’altre, i la bici comença a moure’s. Un cop s’inicia el moviment son mils les vagades que en una sola sortida les meves cames fan girar les bieles, aquestes els plats, la cadena, els pinyons, les rodes, i els quilòmetres es succeeixen els uns darrere els altres, a vegades per indrets nous, altres per llocs de sobra coneguts, amb calor, vent, fred pluja, de nit,...

Un cop comença ja tot gira, i mica en mica la meva ment entra en un moment de desconnexió, una estona on no faig res del que és habitual, o podria dir res de directament productiu. 

Si pedalo sol s’inicia sovint una tasca d’anàlisi, de reflexió. On soc, on vaig,  perquè, aquestes son preguntes que m’arriben sovint, totes elles apareixen sense generar una tensió o esperar una resposta en aquell mateix moment.

De fet la sensació és semblant a la de sortir fora d’un mateix i mirar com es veu tot des d’un altre perspectiva. En aquests casos, en fer un cim i gaudir de la visió d’un determinar paisatge o indret em fa adonar de que tot és relatiu: La distancia, la mida, la fressa, la llum, l’esperit.

Aquí tot és relatiu

Tinc la sort de que no acostumo a rodar sol molts dies seguits, això vol dir que ho faig acompanyat, envoltat de companys. Amb la majoria d’ells fa ja molts anys que hi pedalo, i podria dir que el fer de sortir a pedalar es més una excusa per poder passar una estona amb ells que res més. 

Cada sortida es diferent, en cada una d’elles existeixen temes de conversa nous, o no, però sempre hi ha alguna cosa que explicar, que proposar, que compartir.

Algunes vegades es parla mentre es pedala, altres mentre s’està aturat. Passa sovint que parlem asseguts al voltant d’una taula menjant o prenent un refresc. També passa que costa marxar cap a casa en finalitzar la volta i les converses forces vegades s’allarguen fins i tot hores.

També i perquè no dir-ho hi ha el repte físic, el competir de manera encoberta amb els companys. És cert que tant li fa qui arribi primer o últim, però poder seguir el ritme o marcar-ne un de determinat també és part de la sortida.

M’agrada això de la bike, cada sortida diferent, cada sortida igual. De totes maneres davant el fet d’haver d’escollir segurament em quedaria amb la part igual, amb el poder compartir les estones amb els companys, amb una manera especial de gaudir de l’amistat.