Dimecres polsos

Sortida entretinguda la d’ahir a la tarda, be com gairebé totes les sortides amb bike. Ens trobem a les 4 al lloc habitual, abans però mentre jo en posava les sidi en vaig demanar a en Xavi que treies 5 psi a la forquilla de la Tallboy per tal de mirar si amb això la terralogic era una mica més suau i permetia que el meu braç esquerra no patis tant.

Comencem a anar direcció a la Bisbal, com no, enfilant tants corriols com era possible, passant per Millars, Sant Sadurní de l’Heura per travessar la carretera i voltar per uns corriols que de seguir-los en la direcció apropiada ens portarien als Metges. 

Seguirem per diferents corriols en un puja baixa continu, fins arribar a una masia deshabitada, que no abandonada, ja que es troba en un bon estat de conservació. Curiosament mai hem trobat ningú en aquella casa, però aquest cop fins i tot i havia un petit ramat de xais pasturant pels voltants de la casa.

Com a totes les masies, prop de la casa hi ha una figuera, que està força carregada de figues així que ens varem aturar a fer un proveïment d’energia. Com és normal els fruits mes baixos ja no hi son i finalment en Miquel puja a l’arbre per anar-nos tirant els fruits que estaven al punt.

Barretes de fruita natural. que hi ha res millor?

Inicien ja el camí de tornada, però decidim sortir de la pista per fer un corriol que segons en Miquel havia d’estar net i que en molt del seu recorregut va esser així, únicament a la part central, una neteja de bosc va fer que el camí estès ple de branqués i fos pràcticament impossible fer-lo tot dalt de la bike.

Els camins i corriols estan molt i molt secs, tot era ple de pols. Una mica de pluja aniria d’allò més be per que el bosc es recuperés una mica

El comportament de la Tallboy amb la nova pressió a la forquilla és molt més absorbent. Cal sumar-hi que vaig passar de la posició 1 de propedal a la posició 2 i això va fer que tota la bici fos més dolça sense que perjudiqui al pedalar. Caldrà veure quan pugui pedalar dret si és massa tova o no, però de moment el comportament va ser bo i el braç i el canell ho veren agrair molt.

Mentre tornàvem una columna de fum ens indica que hi ha foc, per la posició ens va semblar que era al bosc i per tant podia ser perillós en cas de propagar-se. Varem veure tot seguit un helicòpter de comandament i un dels que llencen aigua. En arribar a Sant Marti Vell veiérem que el foc era molt proper, però ja arribaven diferents unitats de bombers i la tasca de l’helicòpter havia fet, feia que ja quasi no surtis fum. Una alegria el veure que tot era sota control i que no calia patir per la muntanya.

En total varen sortir 43km amb +850 de desnivell a una mitjana de 16,5 km/h en un recorregut entretingut i ple de corriols.

Cada sortida vaig millor, aviat podré rodar a un ritme semblant al que tenia abans de la caiguda. Això es deixa veure en que ja farà tres setmanes que faig més de 100km i mica en mica les bones sensacions van tornant.