Sortides Santes

Be el títol es mes per l’època de l’any que per les sortides, ja que si be he sortit cada dia no he fet cap quilometrada important.

De fet dos dies he sortit amb l’Aleix, val a dir que cada cop pedala mes i jo no son pasejos, però si que son a menys intensitat.

En total quatre sortides, 77 km i un desnivell + de 2390m , totes elles per les Gavarres a la zona de Calonge, majoritàriament per pista, ja que els corriols estan molt malament, però tot i així dos dies vaig poder fer algun tram mes estret.

Vaig passar amb la Niner 29” per el corriol que baixa des de Fitor fins a la riereta que permet seguir cap a la Bisbal o pujar cap a la pista que va al coll de la Ganga, els que el coneixeu ja sabeu que és ple de pedres, i regueres fetes per l’aigua, de fet un lloc per baixar a fons amb una 140 o fins i tot amb una 160, però jo anava amb la Niner 100% rígida i es pot baixar ràpid, menys que amb una doble i a mes cal esforçar-se molt per baixar per allí a un ritme potent. Tot i així bona baixada.

Dos dies mes tard volia saber que tal es pujava, així que vaig baixar-hi per el camí que comunica amb la pista que va al coll de la Ganga i vaig enfilar pujada a munt. Val a dir que aquesta pujada ja amb la doble té alguns punts que son complicats i a mes cal sumar-hi que tot era moll de la pluja de la nit anterior, tot i així només un peu i per passar un arbre caigut, la resta tot sobre la bike. Puja be, però es molt important el treball de canvi de pesos, cal ajudar a la bike amb el cos i tenir cura a l’hora de fer pedalades fortes.

Amb aquestes sortides he completat un total de nou sortides consecutives amb la Niner així que la cosa queda amb 196km i + 5131m de desnivell , que no es ni molt ni poc, però per a mi el que compte es que sobre la bike m’hi sento be molt be, mica a mica he anat ajustant la posició dels components en alçades i angles, ara crec que la tinc be.

He de dir que la 29er es més exigent que la 26, segurament és mes ràpida i de ben segur que fa que l’estat general de forma millori, ja que obliga a utilitzar molt mes els braços, esquena, abdominals, segurament fins i tot les orelles per aconseguir un bon ritme, ja sigui pujant o baixant.