107, aquest cop km

I seguim pedalant tot i la calor, així que el dissabte al mati amb en Ricard sortida amb la bici de carretera. Ja a primera hora feia molta calor així que a ritme tranquil enfilem cap a Sarrià, Sant Julia de Ramis, Palol de rebardit, Camós, Banyoles, Mieres, Santa Pau (quina pujada mes enganxosa i lletja) , Olot, Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols amb paradeta a menjar i beure una mica , les Planes, Les Encies, Sant Esteva de Llémena, Sant Martí de Llémena, Sant Gregori, Girona. En total surten un xic més de 107km i val a dir que a partir del km 85 estava tip d’anar en bici, incòmode, amb molta xafogor, cansat de mans i de cervicals, be de cames.

Aquestes voltes llargues van be per acostumar-se a la monotonia de pedalar molta estona seguida, al final 3:59:23 per fer la volta, un temps elevat per estar sempre en la mateixa posició. Caldrà millorar amb això.

El diumenge toca costa, així que a les 8 del matí ens trobem amb en Marcos i comencem a pedalar. Temperatura acceptable però una humitat molt elevada ja que pedalar sigui poc agradable.

Iniciem ascens cap el Puig d’Arques, però no per la pista convencional, anem per una pista plena de pedres i de pedalar incòmode que ens porta a la pista que be del coll de la Ganga. Seguim direcció a Sant Cebrià dels Alls per un pel abans agafar el trencall que baixa cap a la mina, que seguirem baixant fins el final de tot per agafar pista i dirigir-nos cap a la font d’en Mercader. La baixada pel corriol es fantàstica, està molt ple de rocs i cal ser prudent, però el corriol s’ho val de totes totes.

Un cop a la Font d’en Mercader seguim cap el Pont de les Dobles, i en arribar al trencall que porta cap el Darò enfilem en direcció contraria cap als Metges. Pujada llarga i amb molta calor que ens porta fins el trencall que baixa de nou cap a la riera al costat de la font d’en Mercader. Baixada i un cop a la riera tornem a pujar, ara serà llarg i amb un inici dur. Pugem a ritme suau fins el Puig d’Arques on no coronem el cim, ja que agafem un corriolet a l’esquerra que porta a la pista del coll de Brego on a punt estic de patir una caiguda. Pista i cap a Calonge que fa molta calor i ja portem més de 1000 acumulats.

El dilluns novament sortida amb en Ricard, aquest cop amb SS. Decidim anar cap a la banda dels Àngels xino xano i comencem pujant per la vall de Sant Daniel cap a Can Max, per continuar pujant fins el santuari seguint els camins de a peu.

Aprofitem per fer una cola i unes patates gaudint de la pau i del airet refrescant que corre. Que be que s’està. Anem per feina i baixem, variant una mica la ruta per no ser tant repetitiu. Bona baixada, bona sortida, al final 29km i quasi +600 de desnivell.

Moment de relax  als Àngels

Ara toca descansar fins el dimecres, que ja ens apretaran prou els companys com per fer-nos cansar, per tant millor anar-hi frescos

I ja son 100

Com cada any tenim 365 dies per sortir a pedalar. Alguns d’ells seran amb calor, altres amb fred, pluja o qualsevol altre combinació entre ells.

Està clar que no surto a pedalar cada dia, tot i que podria ser una bona cosa, però les circumstàncies, la fatiga, i la vida diària fan que no sigui possible. De totes maneres no em puc queixar ja que ahir vaig arribar a la sortida numero 100 de l’any en curs.

Molt o poc no ho se, el que està clar es que de 192 dies n’he pedalat 100 el que es correspon amb que he sortit a pedalar el 52% dels dies disponibles o el que seria el mateix he sortit un dia si, un dia no.

Certament aquest any no tinc la percepció de pedalar molt, tot i que veient els números no està malament.

He comparat amb el 2012 i a la mateixa data havia sortit 112 vegades i a finals de juny vaig estar parat un parell de setmanes.

Està clar que el numero de sortides no ho es tot, la distància i el desnivell son importants, més que no pas les sortides en si.

Aquestes son les  xifres:

Any 2013- 100 sortides 3885km +73792 metres de desnivell.

Any 2012- 112 sortides 4917km +85500 metres de desnivell.

Per tipus de bike:

Bike           2012                                                            2013

MTB               77         3321km          +71481                  62           2331km             +49936

Road              31         1535km          +13380                  17            977km              +13347

Rodillo             4             60km              +639                   1             25km                     +19

SS                                                                                     20           552km              +12700

Així que això es el que hi ha a meitat d’any, veurem com acaba la cosa i sobre tot com em trobo durant la Euskadi Extrem que serà la única prova important que faré fins a final d’any pel que hi ha previst per el moment. 

Ara a per les 100 que faltem per acabar l’any

Marató de Navata BTT

El passat diumenge vaig participar per segon any a la Marató de BTT de Navata. Una cursa de 100km i amb un desnivell de +2700 per els paratges que volten el Bassegoda per la comarca del Alt Empordà en alguns punts al límit amb la Garrotxa.

El recorregut tant per distància com per desnivell és exigent. Els que coneixen la zona saben de sobres que el terrenys és molt pedregós i això, ja no per la dificultat tècnica que comporta fa que el recorregut sigui molt més dur donada la incomoditat al pedalar.

El dia comença be, fa un dia clar i no massa calorós en el moment de la recollida de dorsals on em donen el dorsal nº 13, sort que no soc supersticiós.

En els moments abans de començar no estic massa tranquil, son molts de quilòmetres i els companys se que roden a un bon ritme, per tant caldrà que entre tots trobem el ritme bo i aconseguim finalitzar la prova. Els resultats de l’any anterior posen una mica més d’interès al repte, ja que mantenir el nivell serà segurament difícil, el 2012 va ser un any on els entrenaments varen ser més importants, en especial en distàncies llargues tot per preparar la Transpyr.

En Marcos no sabia com costarien d'acabar els 100km

En Ricard tranquil espera el moment

En Xavi amb un casc deixat i d'esquenes en Miquel

Esperant la sortida

Iniciem la sortida amb uns minuts de retard desprès d’ indicacions contundents de que cal estar atents als senyals si no ens volem perdre. En Miquel te clar que vol anar per podi i tira endavant de seguida. En Ricard, en Marcos, en Xavi i jo rodem plegats. Abans de finalitzar la primera recta anem els últims. Apretem una mica el ritme i avancem algunes posicions, per sort comença planer i es pot anar ràpid sense forçar massa les cames.  Al cap de pocs km el ritme d’en Xavi és massa per nosaltres, li diem que tiri al seu ritme i així ho fa. Seguim a un bon ritme, i en arribar les primeres pujades les cames diuen que aquest no és el ritme, i menys només de començar.

En arribar a la primera pujada llarga adaptem una mica el ritme, queda molt per fer i porten només uns 15km. Ens avança algun biker, penso que no n’avancem a cap, ara toca buscar un ritme de cursa que es pugui mantenir els 85km que falten. Prop del cim ens atrapa en Jaume Caixàs, pedalem plegats una estona mentre anem xerrant per mirar de relaxar tensions i el ritme. Avituallament, toca menjar i veure. Parem poca estona i seguim. Primer i únic corriol del dia de baixada, un corriol molt ràpid en el que cal anar en compte amb les pedres que trobes al mig del camí. A meitat de la baixada atrapem en Jaume que ha marxat de seguida del avituallament i el seguim fins al final de la baixada. Torna tocar pujar, pugem els quatre en grup, les bromes i disbarats apareixen a cada moment, en Marcos es l’únic que està concentrat en pedalar, el ritme és bo, en especial si saps el que queda.

Baixada per pista, aquesta està plena de grava i no dona gens de confiança, es baixa ràpid però amb prudència per no caure, en arribar al final cal travessar la Muga, així que remulladeta de peus i cames amb l’aigua fresca que es posa fins i tot be.

Un enllaç per carretera fins Albanyà i allí direcció cap el coll de Pincaró una pujada ja coneguda de diverses vegades que és de les que deixa marca a les cames per la resta del dia. Comencem un grup de uns  8 bikers i finalitzem 5 al avituallament.

En Jaume va a l’idea i tira, mentre nosaltres més calmats aprofitem per veure i menjar. Aquí sembla que en Marcos necessita una mica més de temps, però comencem a tirar i ell segueix.

En Ricard de camí a l'Hostal de la Muga

En Marcos ja comença a patir, aprox el Km50, en falten 50 més

A partir d’aquest moment una baixada i ja molta pujada fins arribar a l’hostal de la Muga. Aquest tram se’m fa llarg, el recordava més curt i menys pendent, però no és així i algunes rampes superen en 17%. La calor comença a ser més elevada i entre la pujada, la calor, el terreny pedregós passo per una mala estona a nivell mental; caram que costa a vegades seguir fent el mateix que estàs fent!!

Al arribar al hostal de la Muga faig un reset, ara ja falta poc per el proper avituallament i això fa que vegi les coses amb més optimisme. Faig els darrers pujadors darrera en Ricard que ja fa estona que pedala molt be a un ritme interesant (que be que li van aquest tipus de pujada) i deixem una mica enrere en Marcos que esperem a l’avituallament.

Menjo una mica de pasta, poca, menjo fruita, uns gots de cola, aigua, emplenar bidó, una mica de cera a la cadena i tornem-hi.

Comença el tram en baixada, el que sempre ajuda. Cal però mentalitzar-se, ja que ens queda la darrera i més llarga pujada del dia fins els prats de la Creu de Principi. La pujada majoritàriament és a l’ombra, un fet que és d’agrair, però en Marcos ara ja no segueix de forma evident. Baixem el ritme per tal d’esperar-lo però no ens atrapa, així que fem un petit stop per que arribi. Ens diu que no te cames, que no va. En Ricard li dona un gel, li diem que begui força aigua, de mentre anem pujant tranquils. A la que agafem ritme el tornem a perdre, i al final decidim de tirar una mica fins que perdi el contacte visual, així anirà al seu ritme i no l’estirarem, que encara queden més de 40km per finalitzar i no cal forçar-lo.

Al cap d’una estona soc jo el que es troba buit, redueixo el ritme i menjo una barreta, un bon glop d’aigua i tornem-hi. Al cap de una minuts ja vaig millor, de fet no cal córrer si esperarem en Marcos en arribar al cim. En arribar-hi ens parem al prat de la Creu de Principi on esperem un temps considerable que no se quantificar, però proper als 10 minuts. En arribar ens diu que te rampes i que li costa molt pedalar, a lo que li recomanem molta aigua i que miri de no parar i anar fent molt suau. 

Esperant a la creu de principi, ara ja visiblement mes cansat que a la sortida

En Ricard ha pujat molt be, ara està en el millor moment de la cursa

En Marcos arriba per fia a la creu de Principi, ara falta el final

La cara de patiment ho diu tot

Queda encara un tram fins el coll del Bassegoda, que comença en una baixadeta però acaba en una bona pujada, curta però potent, on es repeteix el mateix que a l’anterior. Esperem en Marcos al coll passat el pas canadenc, i en arribar baixa de la bici, s’estira a l’herba i mira de fer estiraments amb una cara que era tot un poema.

Però és un noi valent, i un cop hidratat i una mica reposat tornem a emprendre la marxa, que ara baixa i molt. Terreny pedregós i ràpid, màxima precaució, petits repetjons que et fan pedalar fort i on en Marcos segueix be.

Arribada al tram del pòrtland:  Ràpid i dur, no te cap més qualificatiu, be, també és bonic. En Ricard es troba be i sempre dona un punt més, en Marcos un o dos punts menys, i jo al mig vaig modulant l’esforç entre l’un, l’altre i les meves sensacions.  Arribem a l’últim avituallament, esperem una mica en Marcos i seguim, ara diuen que ja és tot baixada i de fet gairebé és veritat.

Pedalem ràpid, en Ricard sembla que no en té prou i com ja fa estona és ell qui marca el ritme, en Marcos treu forces de no se on i segueix força be, és en arribar als petits repetjons que no va i llavors deixa créixer un forat. Sortim a la carretera, ja veiem Navata  al fons, al entrar a la zona dels camps de blat hem perdut en Marcos. L’esperem una estona però no be, pensem que ha tirat per la carretera, cosa que no ha estat així, de fet ha fet un petit recte en un trencall i ha perdut temps, així que nosaltres dos decidim tirar ja fins el final.

Anem fent el que podem per els camins dels camps de blat, la última pujada ens porta al dipòsit i d’allà cap el punt de sortida ja no te cap secret.

El temps total de la cursa es de 7:08h que en temps pedalar es correspon a 6:33h a una mitjana de 15,7 km/h per fer un total de 102km amb un desnivell de +2778metres segons el meu Garmin.

Les dades de l’any passat son similars vaig entrar en 7:01h amb un temps pedalant de 6:28h el que fa una mitjana de 15,8km/h i una diferència de nomes 7 minuts en el total i de 5 en el temps pedalat.

Es veritat que a l’edició 2012 el retard entre el temps pedalat i el total es deu majoritàriament a la insistència d’en josep Mª a punxar una vegada rere l’altre. En l’edició 2013 el fet de que en Marcos estes tocat tambés ens ha fet perdre una mica de temps, però qui sap si serè jo el que no anirà el 2014. 

De fet el més important és acabar i això ja ho he fet dos anys consecutius, el 2012 a la 16ª posició, aquest any a la 17ª.

Mandros? Una mica sí!

Molts de dies han passat des de la darrera entrada al blog. 

No se ben be el perquè ara em costa escriure, de fet més que escriure es trobar el moment per escriure, el moment on a més de disposar del temps (que sempre en puc trobar una mica), tingui ganes d’explicar quelcom interessant.

De fet ha passat un mes des de la darrera entrada, un mes on les sensacions no son les millors, al menys de forma continuada. Algun dia les sensacions son bones, aquests son els menys, altres dies les sensacions no son ni bones ni dolentes, senzillament no son.

Alguns dies les sensacions son dolentes, no a nivell de no poder pedalar o de no sentir-me be a nivell general, tinc darrerament un problema a la cama dreta que en fa mal a la part posterior de la cuixa, a la zona dels isquis. Tot i això desprès de  verificar-ho per el fisio no sembla ni un problema muscular ni de tendinitis, per tant possiblement sigui una deriva de la meva zona lumbar que no funciona massa be des de fa ja masses anys.

Tot i això en aquest mes he rodat un total de 723km amb +12.312 metres de desnivell. Aquest kilometratge està repartit entre BTT, SS i bicicleta de carretera, de manera que normalment cada setmana  al menys faig una sessió amb cada una de les diferents modalitats.

La HighBall, bona companya de rutes

A diferència de l’any passat que ens preparàvem per la Transpyr, aquest any les sortides son més curtes i amb menys desnivell. Podria dir que son les sortides de sempre fetes amb més o menys intensitat, però poques vegades passem dels 1000 metres de desnivell positiu.

Les sortides amb Single Speed son exigents, més encara si vaig amb en Xavi i en Miquel. Finalment amb la SS fem el mateix tipus de volta que fem amb una geared, el que passa és que l’exigència física, en molts de casos marcada més pel ritme que per el recorregut (que també), és molt més alta.

En el meu cas m’està exigint un treball del tronc superior que no imaginava. En el moment en que els pendents superen el 12-15% i son continuats, l’exigència del pedalar dret fa que els braços i espatlles tinguin que compensar la força feta per les cames, on els quàdriceps que son molt més potents, posen a proba pedalada rere pedalada la resistència dels meus braços. Ara per ara sempre he aconseguit pujar el camí escollit, i el anar a peu com a conseqüència de no poder pedalar ho recordo nomes una jornada en un tram que no va ser de més de 5 metres i per que els braços no varen poder més. Les sortides amb en Ricard son més conservadores, i tot i que el recorregut es exigent el ritme és més suau i em permet anar més tranquil.

Darrerament les sortides amb la bici de carretera son més llargues i ronden els 100km cada setmana amb un desnivell superior als +1000m. Mica a mica anem millorant el ritme i ens acostumem al pedalar continuat de la carretera, un pedalar diferent al de BTT i de la SS.

El darrer dissabte a Tossa

Miraré de ser més constant amb les meves intervencions al blog, però la família amb un parell d’adolescents, i la feina em demanen esforçar-me al màxim i primer el que és primer.

Seguirem pedalant !

Passats per aigua

Segueixo sense escriure massa. Poc temps disponible, millor pedalant que escrivint !!

Diferents sortides aquests dies, això si continuant amb l’alternança de disciplines i tant faig carretera, com BTT o SS.

En Marcos en ple esforç

Alguna sortida en SS dura, no per la distància sinó pels forts pendents, ara recordo la pujada a Puig Cargol o per la zona de Sant Grau (riera de la font del bac) i ja estic cansat.

Penjat es el que s'ha d'estar per pujar per depèn de on

Ahir sortida amb grup, en Xavi, en Miquel en Ricard i jo. Objectiu pujar a Santa Bàrbara, Osor, Sobirà, Santa Bàrbara i cap a Anglès.

Pluja a partir de mitja pujada a Santa Bàrbara que no va parar ja en cap moment, al contrari, de fet es va anar intensificant mentre baixàvem cap a Osor i allí vàrem decidir avortar la sortida i tornar cap a Anglès. Temperatura molt baixa en arribar a Osor, estàvem a 6ºC molls, molt molls, i llavors encara ens quedava arribar fins Anglès per carretera on el fred donada la velocitat es deixava notar molt més.

Final de sortida prenent un cafè amb llet en una cafeteria per recuperar una mica la temperatura i fixant objectius de un sol dia però interessants.

Seguirem pedalant.

Entrem a la SS

Això és el que passa aquesta setmana, som a la Setmana Santa, on ben segur que podem voltar amb SingleSpeed, però de fet el més important es mirar de pedalar una estona sempre que sigui possible.

La gestió de prioritats ha fet que durant molts dies no fes cap intervenció al blog, però si he de triar si pedalar o escriure, la tria és ràpida. Hi altres aspectes com la família o la feina que estan per sobre dels dos primers termes i això fa que calgui modular molt be el temps que es dedica a cada cosa.

No estic pedalant el que voldria, de fet em vaig fixar uns objectius i no els estic complint, algunes setmanes per diferències molt grans, però tampoc és que m’amoïni massa. La setmana que menys he sortit han estat dues les sortides i la que més cinc, així que tampoc em puc queixar.

Ara que ja no fa tanta fred he tornat a rodar amb la bici de carretera mirant de fer rutes llargues que em donin una mica més de consistència pel que fa al fons i a mirar de reduir les pulsacions.

Parats al marge, a beure aigua de la font

També surto normalment un cop per setmana amb la SS, una disciplina divertida però que per a mi en cap cas pot ser com a única. Les sortides en SS es mouen entre els 30 i 40km i els desnivells son propers als +1000, superant-los en alguns casos per pocs metres. Es cert que actualment ja estem fent pràcticament els mateixos recorreguts que amb les geared, però l’exigència en alguns trams i les mancances de velocitat en d’altres fan que no es pugui considerar una disciplina vàlida per a totes les sortides.  

Les sortides amb les 29er geared segueixen estan a l’odre del dia, així tant la Tallboy com la Highball son dues companyes de ruta incansables (elles, jo si que em canso), la primera per la seva polivalència i comoditat, la segona per el seu caràcter més racing que sempre en vol més.

El que tenen les rieres quan ha plogut

Així, que alternant diferents especialitats segueixo pedalant un dia si l’altre també mirant de mantenir-me en un bon nivell de forma física i passar-ho el millor possible.

A veure si aquesta Setmana Santa ens dona l’oportunitat de fer quelcom de més que les setmanes que no son santes.

Dies freds, seguim pedalant.

Arriba el cap de setmana, i per poc que sigui possible sortim a pedalar. Tant li fa si fa fred o fa calor, si plou o fa vent, per norma som fidels al compromís i sortim a fer un volt. Només en el cas de que més d’una condició adversa es produeixi al mateix temps ho deixem córrer. Bé, si plou molt intensament en el moment de sortir també, no podem dir el que no és.

Així aquest cap de setmana la cosa no era molt prometedora, fred, neu i pluja era el que s’anunciava, però al final tot ha quedat nomes amb fred.

La sortida del dissabte amb en Ricard i en Marcos va desenvolupar-se per la zona de Quart i el Celrer.

De fet vàrem realitzar una part els corriols que fa uns 10 dies havia fet jo amb en Josep Mª i en Xavi amb les SS. En algun moment la memòria va jugar una mala passada i enllaçàvem per altres camins o pistes conegudes.

La temperatura va rondar el -2ºC la major part de la ruta, però al pedalar dins de bosc en una continu puja baixa va fer que no es notes massa al menys en el meu cas.

Mentre decidíem per on continuar pedalant per el Celrer, la roda de darrera d’en Ricard va dir prou. Sembla que la boixa XT s’ha mort. Mentre pedala la cosa va bé, però si deixa de pedalar fa una fressa gens normal i es nota un fregament que no és el normal. Així que decidim anar cap a casa, ja fa una estoma que pedalem i tampoc tenim rés a guanyar.

La sortida del diumenge torna a repetir de components, així que en Marcos en Ricard i jo ens dirigim cap a Sarrià de Ter per tal de fer la volta de la cursa del 2012. A primera hora fa fred, força fred, els termòmetres del GPS marquen uns -4ºC, a les noticies diuen que a Girona estem a -6ºC. Per sort en arribar a Sarrià es comença pujant fins el Golf el que ens fa entrar en calor i escalfar les cames.

A partir d’allà, la majoria del terreny és pista o corriol i gairebé tot està glaçat. La sensació es estranya, sents aquell soroll característic de terra glaçat sota la roda i no saps massa be com respondrà la bike en els viratges, frenades o traccionant en un pujador. Per sort al menys els meus pneumàtics no m’han donat cap ensurt important i el glaç evitava el fang.

A vegades és millor anar a peu que córrer massa riscos, més amb en terra gelat

La temperatura ha anat baixant fins gairebé el -7ºC i la major part del temps s’ha mantingut entre els -4 i -5 ºC. Prova d’això ha estat que en mirar de beure, l’aigua del bidó estava gairebé tota glaçada.

Mica en mica el sol ha anat guanyant terreny i cap els volts de les 11 el terra es començava a desglaçar i mostrava els problemes del fang relliscós i empipador.

Per temes horaris hem retallat una mica la volta que ha quedat en 35km i 920 metres de desnivell positiu en una jornada freda, molt freda.