diumenge, 24 de febrer de 2013

Dies freds, seguim pedalant.


Arriba el cap de setmana, i per poc que sigui possible sortim a pedalar. Tant li fa si fa fred o fa calor, si plou o fa vent, per norma som fidels al compromís i sortim a fer un volt. Només en el cas de que més d’una condició adversa es produeixi al mateix temps ho deixem córrer. Bé, si plou molt intensament en el moment de sortir també, no podem dir el que no és.

Així aquest cap de setmana la cosa no era molt prometedora, fred, neu i pluja era el que s’anunciava, però al final tot ha quedat nomes amb fred.

La sortida del dissabte amb en Ricard i en Marcos va desenvolupar-se per la zona de Quart i el Celrer.
De fet vàrem realitzar una part els corriols que fa uns 10 dies havia fet jo amb en Josep Mª i en Xavi amb les SS. En algun moment la memòria va jugar una mala passada i enllaçàvem per altres camins o pistes conegudes.
La temperatura va rondar el -2ºC la major part de la ruta, però al pedalar dins de bosc en una continu puja baixa va fer que no es notes massa al menys en el meu cas.

Mentre decidíem per on continuar pedalant per el Celrer, la roda de darrera d’en Ricard va dir prou. Sembla que la boixa XT s’ha mort. Mentre pedala la cosa va bé, però si deixa de pedalar fa una fressa gens normal i es nota un fregament que no és el normal. Així que decidim anar cap a casa, ja fa una estoma que pedalem i tampoc tenim rés a guanyar.

La sortida del diumenge torna a repetir de components, així que en Marcos en Ricard i jo ens dirigim cap a Sarrià de Ter per tal de fer la volta de la cursa del 2012. A primera hora fa fred, força fred, els termòmetres del GPS marquen uns -4ºC, a les noticies diuen que a Girona estem a -6ºC. Per sort en arribar a Sarrià es comença pujant fins el Golf el que ens fa entrar en calor i escalfar les cames.

A partir d’allà, la majoria del terreny és pista o corriol i gairebé tot està glaçat. La sensació es estranya, sents aquell soroll característic de terra glaçat sota la roda i no saps massa be com respondrà la bike en els viratges, frenades o traccionant en un pujador. Per sort al menys els meus pneumàtics no m’han donat cap ensurt important i el glaç evitava el fang.
A vegades és millor anar a peu que córrer massa riscos, més amb en terra gelat
La temperatura ha anat baixant fins gairebé el -7ºC i la major part del temps s’ha mantingut entre els -4 i -5 ºC. Prova d’això ha estat que en mirar de beure, l’aigua del bidó estava gairebé tota glaçada.

Mica en mica el sol ha anat guanyant terreny i cap els volts de les 11 el terra es començava a desglaçar i mostrava els problemes del fang relliscós i empipador.

Per temes horaris hem retallat una mica la volta que ha quedat en 35km i 920 metres de desnivell positiu en una jornada freda, molt freda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada