Arriba el cap de setmana, i per poc que sigui
possible sortim a pedalar. Tant li fa si fa fred o fa calor, si plou o fa vent,
per norma som fidels al compromís i sortim a fer un volt. Només en el cas de
que més d’una condició adversa es produeixi al mateix temps ho deixem córrer.
Bé, si plou molt intensament en el moment de sortir també, no podem dir el que no
és.
Així aquest cap de setmana la cosa no era molt
prometedora, fred, neu i pluja era el que s’anunciava, però al final tot ha
quedat nomes amb fred.
La sortida del dissabte amb en Ricard i en
Marcos va desenvolupar-se per la zona de Quart i el Celrer.
De fet vàrem realitzar una part els corriols
que fa uns 10 dies havia fet jo amb en Josep Mª i en Xavi amb les SS. En algun
moment la memòria va jugar una mala passada i enllaçàvem per altres camins o
pistes conegudes.
La temperatura va rondar el -2ºC la major part
de la ruta, però al pedalar dins de bosc en una continu puja baixa va fer que
no es notes massa al menys en el meu cas.
Mentre decidíem per on continuar pedalant per
el Celrer, la roda de darrera d’en Ricard va dir prou. Sembla que la boixa XT s’ha
mort. Mentre pedala la cosa va bé, però si deixa de pedalar fa una fressa gens
normal i es nota un fregament que no és el normal. Així que decidim anar cap a
casa, ja fa una estoma que pedalem i tampoc tenim rés a guanyar.
La sortida del diumenge torna a repetir de
components, així que en Marcos en Ricard i jo ens dirigim cap a Sarrià de Ter
per tal de fer la volta de la cursa del 2012. A primera hora fa fred, força
fred, els termòmetres del GPS marquen uns -4ºC, a les noticies diuen que a
Girona estem a -6ºC. Per sort en arribar a Sarrià es comença pujant fins el
Golf el que ens fa entrar en calor i escalfar les cames.
A partir d’allà, la majoria del terreny és
pista o corriol i gairebé tot està glaçat. La sensació es estranya, sents
aquell soroll característic de terra glaçat sota la roda i no saps massa be com
respondrà la bike en els viratges, frenades o traccionant en un pujador. Per
sort al menys els meus pneumàtics no m’han donat cap ensurt important i el glaç
evitava el fang.
 |
| A vegades és millor anar a peu que córrer massa riscos, més amb en terra gelat |
La temperatura ha anat baixant fins gairebé el
-7ºC i la major part del temps s’ha mantingut entre els -4 i -5 ºC. Prova d’això
ha estat que en mirar de beure, l’aigua del bidó estava gairebé tota glaçada.
Mica en mica el sol ha anat guanyant terreny i cap els volts de les 11 el terra es començava a desglaçar i mostrava els
problemes del fang relliscós i empipador.
Per temes horaris hem retallat una mica la
volta que ha quedat en 35km i 920 metres de desnivell positiu en una jornada
freda, molt freda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada