dilluns, 18 de febrer de 2013

Sant Tornem-hi


Aquest cap de setmana dues sortidetes més en bike.
La primera va ser el dissabte voltant per la zona de la Miquela, Bescanó, Aiguaviva, on varem enllaçar i fer part del recorregut que es va fer l’anterior cap de setmana a l’open BMW.

Exceptuant un parell de caminets la resta del recorregut era ja conegut, únicament que la manera d'enllaçar els diferents trams li donava un nou al·licient.
Com sempre que es volta per aquesta zona el recorregut es trenca cames i s’acaba fent un bon desnivell en pocs quilòmetres en especial si voltes prop de Bescanó.

La segona va ser el diumenge, aquesta més llarga ja que amb en Ricard volíem fer una mica més de quilòmetres del que fem un diumenge normal.
Inici de la ruta acompanyat de dues rígides de 29"
L’objectiu era anar fins a Rocacorba, al final sabem que ens plantem en uns 50km i uns 1000 de desnivell. El recorregut no és rés de l’altre mon, però es un bon entrenament per agafar l’hàbit de fer pujades llargues, ja que només tenim una pujada i una baixada.

El recorregut fins passat Canet d’Adri és una mica llaunós, ja que hi ha força tram d’asfalt si es vol anar a la idea, ja que si es fa per camins de terra la sortida s’allarga i fa falta molta estona per completar el recorregut. Un cop es deixa l’asfalt la monotonia segueix una estona. La pista està en molt bon estat i es tant o més ample que la carretera asfaltada. Sempre puja, poc o molt sempre anar pujant i això fa que et cansis d’estar tanta estona en la mateixa postura sobre la bici.

Un cop s’arriba a l trencall que permet anar cap a Biert o cap Rocacorba la cosa ja és diferent. Tot i que el principi de la pista està en molt bon estat, el pendent ja és més pronunciat i cal esforçar-se una mica més, anar canviant el pes d’un costat a l’altre, ajudar a pujar alguna pedra o reguerot de l’aigua,...
Pista monòtona molta estona
Al cap de poc la cosa canvia i ja es torna més exigent, el pendent és més fort i hi ha trams amb més pedra que son una mica més tècnics i en els que cal parar més atenció. Si l’objectiu és el de mantenir-se no gaire alt de pulsacions la cosa es complica una mica més, ja que anar a poc a poc i no perdre l’equilibri no sempre és fàcil.
Pujada i pedres, una bona convinació
A mida que anem pujant el dia encara és menys bonic del que era, i més aviat era poc atractiu. Cada cop hi ha més núvols i a la fi quedem envoltats de boira, tanta que en arribar sota l’antena no es veu la part superior.
Girem i cap a avall que fa baixada, i mai tant ben dit. El que hem tardat 40 minuts a pujar (sense preses) ho baixem en poc més de 7. La baixada és molt ràpida, nomes cal fer atenció a les pedres grans que hi ha agrupades en zones, un cop passada la zona cap problema fins la següent.

En arribar a Canet d'Adri fem una aturada a Cal Sabater on fem una torradeta amb truita per recuperar forces i seguim. 
Esperant a que ens atipem una mica
En passar pel peu de Sant Grau decidim fer algun dels molts corriols que volten els peus de la muntanya. Una bona manera de finalitzar la ruta.

En total 2 hores i 59 minuts per fer 49km i 986 de desnivell, que no és molt però es un tipus de volta que a mi m’ajuda a gestionar be les pujades llargues.

En fi, ja en tenim dues més de fetes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada