Be, entrenament per dir-ne alguna cosa, de fet el que si és segur es que es fan més km que no es feien i això normalment ha de generar una millora en els resultats.
També estic mirant de donar una mica de sentit al tipus de treball que es fa a cada sortida, tot i que en alguns casos és impossible, ja que els companys de ruta imposen altres ritmes, un punt que també està be ja que així no em capfico en el rendiment i penso també en el passar-ho d'allò més be.
El mes de febrer es va tancar amb un total de 897km i 13400 metres de desnivell positiu una mitjana de 17,7 km/h i 144 bpm.
Son xifres que per elles soles no diuen massa res, però si les comparo amb les del mes de febrer del 2011 varen ser 291km 6990 metres de desnivell positiu, una mitjana de 14,1 km/h i 150 bpm.
Un cop comparades segueixen essent xifres, però diuen com a mínim que l'augment de quilometratge és important, menys important el de desnivell si ho mirem proporcionalment, però en tots els casos la diferència és important.
Faltarà veure l'evolució del mes en curs i dels següents per tal de saber si existeix una millora palpable o no en el meu rendiment.
Primer mes dels 5 dels que disposo per posar-me a punt per assolir el repte i finalitza-lo sense un patiment excessiu.
Ho vaig repetint, vulguis o no, 800 km i més, 23.000 m de desnivell positiu en una setmana, és evident que s'haurà de PATIR, no en tinc cap dubte, vagis al ritme que vagis, sempre, per sobre de la mitjana que t'imposen.
ResponEliminaL'evolució hi és, això es nota però fixa't que has fet la transpyr en un mes i encara et manquen 10.000 m per acabar.......
Si jo fos tant pessimista com tu segurament m'esborraria. Tinc clar que si comences demà la cosa no funcionaria, però queden encara gairebé 4 mesos i durant aquest temps de ben segur que millorarem o això espero.
ResponEliminaJo estic acostumat a patir, durant anys he patit molt cada dimecres, ara tot i que pateixo ja ho faig menys, però segueixo patint.
Cal tenir en compte que mentre faci la Transpyr no treballaré un munt d'hores cada dia, que disposaré de tot el dia i que tindré un munt d'energia positiva emmagatzemada per superar-ho.
Si tot i així no pot ser, no serà, no puc fer-hi més.Es per això que és un repte, si no ja no ho seria un repte i segurament perdria part de l'interès.
Així m'agrada, SIEMPRE POSITIVO, NUNCA NEGATIVO, quin caracter aquell home.
ResponElimina