Aquest cap de setmana m'ha quedat clar que aquest estiu patiré i molt.
Això em queda clar despres de tres dies seguits de pedalar i fer un total de 185 km i uns 3000 metres de desnivell.
Aquestes sortides han estat motivades per una setmana més atrafegada del normal que m'ha impedit fer quilòmetres entre setmana i així exceptuant 50km del dimarts res de pedalar fins el divendres.
Inici dels tres dies rodant per carretera, repetint la volta del dimarts aquest cop acompanyat per en Ricard, així que 50 km rodant a un ritme no molt ràpid fan que passi dues hores sobre la bici de carretera.
El dissabte estava prevista una ruta ja més llarga amb els companys de transpyr, un total de 70km i 2000 de desnivell positiu era el que estava previst. Malauradament (o afortunadament, depèn de com es miri) un cop feta le primera part el temps de llum que quedava no era el necessari i tot i que tres de quatre duien llum varem decidir tornar evitant la pujada a Sta Bàrbara quedant le ruta en uns 60km i 1300 m de desnivell.
Tot i així, la pujada cap a Puig de Frou comença per uns camins de fort pendent que ens fan esprémer tot el que tenim per pujar-les sense posar peu a terra.
Un cop enllacen la pista la cosa funciona millor i el pendent i el terreny es suavitzen deixant-nos pedalar millor, tot i que en alguns trams el pendent augmenten i molt superant el 20% durant força estona. Això fa que les meves lumbars es queixin de forma clara demanant una mica de descans que no arribava mai.
No estic segur de si l'elecció de la bike va ser la millor si tenim en compte les dels companys, tot i així amb la Durance vaig fer tot el recorregut sense masses problemes.
La baixada interessant i tècnica, es fa més difícil degut al mal está del terreny que està molt sec i relliscòs fa que sigui encara més lenta de l'habitual.
El ritme de la sortida es més adequat al que ha de venir que el de la darrera sortida, tot i que possiblement calgui que encara sigui més lent per poder enllaçar un dia rere l'altre.
El diumenge es va decidir finalitzar la volta de l'open BMW de Llorà que per culpa de la trencada de canvi d'enviar Pepe la setmana anterior no varem poder finalitzar.
 |
| Una mica de trencadissa va impedir finalitzar |
Inicio la ruta en solitari fent gairebé 20km en solitari per acumular els km que toquen aquesta setmana. Llavors ja amb la resta iniciem la resta del recorregut, un recorregut que ens fa pujar dues vegades a St.Grau per algunes de les pujades que fan mes mal a les cames per la seva pendent.
En arribar a Llorà seguin com si tornessin a començar la ruta fins que trobem la carretera de les Serres on decidim anar cap a Sant Climent d'Amer, d'allà cap a Vilanna i tornada cap a casa on en arribar-hi he sumat 70km i una mica mes de 1300 m de desnivell.
He començat dient que patiré i tinc clar que serà així, no serà sempre però segur que ho serà en més moments dels que jo voldria.
 |
| Travessant el Llèmana |
Durant aquest tres dies he tingut moments on he tingut molèsties a les lumbars i la ja crònica punxada entre l'escapula esquerra i les cervicals. Aquest dolor que mica a mica aprenc a portar millor he de mirar de no tenir-lo o que estigui molt controlat.
Pel que fa a la forma fisica, mica en mica va millorant i espero que amb el temps que queda el nivell assolit sigui el suficient per que no calgui arrossegar-se a cada etapa.
Aquesta setmana toca 60% per tant una mica de descans que ja anirà be. Tot i això el dimecres toca sortida Fire Dragons al complert i en Xavi ja ens en te preparada una de maca, així que de descans poc!
Dona gust llegir que al menys no seré l'únic que patiré aquest estiu, això és bó, al menys serem dos i més, de ben segur.
ResponEliminaSi aquesta setmana només et toca fer el 60%, escurcem la sortida, ja en tinc pensada una altre, així si un dissabte ets capaç de fer-ne 60 i el diumenge 70, que serà per a tu uns 40, pa sucat amb oli, oi?.
Si, el pa sucat amb oli sempre és millor que el pa sec tot sol.
EliminaLa sortida del dimecres a mi ja em va semblar be, i que fossin 40 km també.
Ara el que ens cal es trobar un fakir que ens ensenyi a ser insensibles al dolor