Bones sensacions

Avui estava prevista una sortida gastronòmica, es a dir amb esmorzar de forquilla per tal de celebrar Sant Josep. Tal i com es diu sempre “qui paga mana” i en Pepe volia anar cap els metges i això és el que hem fet.

Inici de la ruta amb una mica de retard, i només sortir trobem un grup de 4 bikers que avancem i desprès de fer-ho ells s’enganxen al darrera seguin el nostre ritme. Reacció dels joves del grup similar a la d’ahir, mantenir ritme i fins i tot pujar-lo una mica, no fos cas que ens pogués avançar algú. Això ha estat així fins a Quart, on el grup perseguidor ja s’havia dividit feia una estona i possiblement s’hagin reagrupat.

A partir d’aquell moment el ritme ha estat una mica més tranquil, però en cap cas lent. Mentre pedalàvem ha tornat a sortir el tema estratègia transpyr a l’hora de seguir, esperar o pressionar a un altre grup, o que els altres ens ho facin a nosaltres. En Ricard ho veu fàcil, jo penso que ens caldrà molt de control per no deixar-nos enredar en qualsevol situació que ens faci anar massa ràpid.

Finalment, no se ben be perquè hem acabat pujant en dos grups, en Ricard i jo, i en Marcos i en Pepe. En Ricard controlava el ritme de l’ascensió amb el pulsòmetre i val a dir que hem arribat molt tranquils i frescos físicament.

Un cop als metges i ja asseguts a taula la cosa es veu diferent, millor es veu encara en arribar els plats a taula, i tot i que no tenia molta gana no deixo rés per verd i m’he menjat un bon esmorzar i la resta hem fet el mateix.

Així ha quedat el plat desprès de passar-hi una estona...

Iniciem el retorn, i amb la panxa plena i les cames fredes, la primera pujada, com sempre que hi venim i esmorzem, es fa més dura del que és, tot i que un ritme molt tranquil ha permès escalfar sense problemes. Iniciem la baixada a bon ritme, un ritme que no deixarem fins arribar a Girona.

En total he fet 57km amb un desnivell de 750 metres a una mitjana de 18,9 km/h. Per a mi el millor de tot, es que desprès del 93km d’ahir he tingut les millors sensacions a les cames. No he patit cap molèstia ni les he notat carregades en cap moment i penso que això és un bon senyal, tot i que cap dels dos dies ha estat exigent amb el desnivell.

Finalment he fet un 119% dels km que tocaven aquesta setmana, però mollor passar-se una mica que quedar-se curt.