Bones sensacions

Avui estava prevista una sortida gastronòmica, es a dir amb esmorzar de forquilla per tal de celebrar Sant Josep. Tal i com es diu sempre “qui paga mana” i en Pepe volia anar cap els metges i això és el que hem fet.

Inici de la ruta amb una mica de retard, i només sortir trobem un grup de 4 bikers que avancem i desprès de fer-ho ells s’enganxen al darrera seguin el nostre ritme. Reacció dels joves del grup similar a la d’ahir, mantenir ritme i fins i tot pujar-lo una mica, no fos cas que ens pogués avançar algú. Això ha estat així fins a Quart, on el grup perseguidor ja s’havia dividit feia una estona i possiblement s’hagin reagrupat.

A partir d’aquell moment el ritme ha estat una mica més tranquil, però en cap cas lent. Mentre pedalàvem ha tornat a sortir el tema estratègia transpyr a l’hora de seguir, esperar o pressionar a un altre grup, o que els altres ens ho facin a nosaltres. En Ricard ho veu fàcil, jo penso que ens caldrà molt de control per no deixar-nos enredar en qualsevol situació que ens faci anar massa ràpid.

Finalment, no se ben be perquè hem acabat pujant en dos grups, en Ricard i jo, i en Marcos i en Pepe. En Ricard controlava el ritme de l’ascensió amb el pulsòmetre i val a dir que hem arribat molt tranquils i frescos físicament.

Un cop als metges i ja asseguts a taula la cosa es veu diferent, millor es veu encara en arribar els plats a taula, i tot i que no tenia molta gana no deixo rés per verd i m’he menjat un bon esmorzar i la resta hem fet el mateix.

Així ha quedat el plat desprès de passar-hi una estona...

Iniciem el retorn, i amb la panxa plena i les cames fredes, la primera pujada, com sempre que hi venim i esmorzem, es fa més dura del que és, tot i que un ritme molt tranquil ha permès escalfar sense problemes. Iniciem la baixada a bon ritme, un ritme que no deixarem fins arribar a Girona.

En total he fet 57km amb un desnivell de 750 metres a una mitjana de 18,9 km/h. Per a mi el millor de tot, es que desprès del 93km d’ahir he tingut les millors sensacions a les cames. No he patit cap molèstia ni les he notat carregades en cap moment i penso que això és un bon senyal, tot i que cap dels dos dies ha estat exigent amb el desnivell.

Finalment he fet un 119% dels km que tocaven aquesta setmana, però mollor passar-se una mica que quedar-se curt.

Jornada Mixta

Aquest matí he iniciat la jornada aviat, a les 7:30 ens trobàvem en Ricard en Marcos i jo per fer una sortida Road, en principi similar a la que ell varen fer la setmana passada.

La ruta s’inicia pujant cap els Àngels,a un ritme més o menys suau, o diguem que puc seguir amb facilitat. Ha estat el primer cop que pujo als Àngels per la carretera i he de dir que esperava que algun punt fos més dur.

Iniciem la baixada cap a Madremanya, una baixada ràpida i perillosa, ja que he fet puntes de més de 60km/h i la qualitat de l’asfalt no es per a mi la òptima per rodar a aquesta velocitat.

Enllacem direcció a Monells, seguim fins a Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura i comencem a pujar cap a Sta Pellaia. Mentre anem pujant a un ritme suau comentem la importància que tindrà a la transpyr el fet d’escollir un bon ritme per la jornada. En Ricard fins i tot creu que és necessari que cada dia un dels membres del equip sigui el responsable de posar el fre als altres. Mentre estem comentat aquest tema ens avança un ciclista, que sembla que ha volgut fer una avançament d’aquells que penses “renoi quin ritme”, però ni tant sols saluda i al cap d’uns metres mira si el seguim o no mentre fa el que pot per mantenir el seu ritme.

En Marcos i en Ricard ja acceleren, aconsegueixo que es calmin fen esment al tema que parlàvem, però al cap d’un minut em diuen: “Ja t’esperarem a dalt” i surten els dos com uns folls en recerca i captura del ciclista que ja fa estona que no es veu enlloc.

Segueixo al meu ritme, el que toca per a les pulsacions pujant tot sol cap a Sta. Pellaia on poc desprès de creuar el panell indicador veig el ciclista que torna.

Al Cap de poc trobo els companys que encara riuen de la satisfacció que els ha fet atrapar i avançar l’escapat. Està clar que si no lligo en Ricard amb una cadena el tema del control del ritme de transpyr serà difícil de controlar.

Baixada cap a Cassa, per seguir direcció a Caldes fins a trobar el trencall que va cap a Sant Andreu Salou, Riudellots, Quart i Girona.

En total 75km i 979 de desnivell positiu a 23km/h de mitjana.

En arribar a casa tenia un compromís amb l’Aleix, que ja m’esperava a punt per sortir, així que deixo la bici de carretera i agafo la de BTT, avui la Niner EMD9.

Ens hem dirigit cap a Montfullà per pujar per diferents corriols i pistes fins a la Miquela. Baixada cap a Bescanó i torna a pujar, aquest cop no fins el cim però si una bona part. Baixada i cap a rentar les bicis que feia molt de temps que el fang era el seu color. 

Després cap a casa després de fer 18km i 459 metres de desnivell positiu.

En total el matí s’ha acabat amb un total de 93km i una mica més de 1400 metres de desnivell positiu. Poc desnivell pels km però una bona càrrega de quilometratge.

Demà més a veure que tal van.

Patiré, segur!

Aquest cap de setmana m'ha quedat clar que aquest estiu patiré i molt. Això em queda clar despres de tres dies seguits de pedalar i fer un total de 185 km i uns 3000 metres de desnivell.

Aquestes sortides han estat motivades per una setmana més atrafegada del normal que m'ha impedit fer quilòmetres entre setmana i així exceptuant 50km del dimarts res de pedalar fins el divendres. 

Inici dels tres dies rodant per carretera, repetint la volta del dimarts aquest cop acompanyat per en Ricard, així que 50 km rodant a un ritme no molt ràpid fan que passi dues hores sobre la bici de carretera. 

 El dissabte estava prevista una ruta ja més llarga amb els companys de transpyr, un total de 70km i 2000 de desnivell positiu era el que estava previst. Malauradament (o afortunadament, depèn de com es miri) un cop feta le primera part el temps de llum que quedava no era el necessari i tot i que tres de quatre duien llum varem decidir tornar evitant la pujada a Sta Bàrbara quedant le ruta en uns 60km i 1300 m de desnivell. 

Tot i així, la pujada cap a Puig de Frou comença per uns camins de fort pendent que ens fan esprémer tot el que tenim per pujar-les sense posar peu a terra. 

Un cop enllacen la pista la cosa funciona millor i el pendent i el terreny es suavitzen deixant-nos pedalar millor, tot i que en alguns trams el pendent augmenten i molt superant el 20% durant força estona. Això fa que les meves lumbars es queixin de forma clara demanant una mica de descans que no arribava mai. 

No estic segur de si l'elecció de la bike va ser la millor si tenim en compte les dels companys, tot i així amb la Durance vaig fer tot el recorregut sense masses problemes. 

La baixada interessant i tècnica, es fa més difícil degut al mal está del terreny que està molt sec i relliscòs fa que sigui encara més lenta de l'habitual.

El ritme de la sortida es més adequat al que ha de venir que el de la darrera sortida, tot i que possiblement calgui que encara sigui més lent per poder enllaçar un dia rere l'altre.

El diumenge es va decidir finalitzar la volta de l'open BMW de Llorà que per culpa de la trencada de canvi d'enviar Pepe la setmana anterior no varem poder finalitzar. 

Una mica de trencadissa va impedir finalitzar

Inicio la ruta en solitari fent gairebé 20km en solitari per acumular els km que toquen aquesta setmana. Llavors ja amb la resta iniciem la resta del recorregut, un recorregut que ens fa pujar dues vegades a St.Grau per algunes de les pujades que fan mes mal a les cames per la seva pendent. 

En arribar a Llorà seguin com si tornessin a començar la ruta fins que trobem la carretera de les Serres on decidim anar cap a Sant Climent d'Amer, d'allà cap a Vilanna i tornada cap a casa on en arribar-hi he sumat 70km i una mica mes de 1300 m de desnivell.

Travessant el Llèmana

He començat dient que patiré i tinc clar que serà així, no serà sempre però segur que ho serà en més moments dels que jo voldria. 

Durant aquest tres dies he tingut moments on he tingut molèsties a les lumbars i la ja crònica punxada entre l'escapula esquerra i les cervicals. Aquest dolor que mica a mica aprenc a portar millor he de mirar de no tenir-lo o que estigui molt controlat. 

Pel que fa a la forma fisica, mica en mica va millorant i espero que amb el temps que queda el nivell assolit sigui el suficient per que no calgui arrossegar-se a cada etapa. 

 Aquesta setmana toca 60% per tant una mica de descans que ja anirà be. Tot i això el dimecres toca sortida Fire Dragons al complert i en Xavi ja ens en te preparada una de maca, així que de descans poc!

Primer mes d'entrenament

Be, entrenament per dir-ne alguna cosa, de fet el que si és segur es que es fan més km que no es feien i això normalment ha de generar una millora en els resultats.

També estic mirant de donar una mica de sentit al tipus de treball que es fa a cada sortida, tot i que en alguns casos és impossible, ja que els companys de ruta imposen altres ritmes, un punt que també està be ja que així no em capfico en el rendiment i penso també en el passar-ho d'allò més be.

El mes de febrer es va tancar amb un total de 897km i 13400 metres de desnivell positiu una mitjana de 17,7 km/h i 144 bpm.

Son xifres que per elles soles no diuen massa res, però si les comparo amb les del mes de febrer del 2011 varen ser 291km 6990 metres de desnivell positiu, una  mitjana de 14,1 km/h i 150 bpm.
Un cop comparades segueixen essent xifres, però diuen com a mínim que l'augment de quilometratge és important, menys important el de desnivell si ho mirem proporcionalment, però en tots els casos la diferència és important.

Faltarà veure l'evolució del mes en curs i dels següents per tal de saber si existeix una millora palpable o no en el meu rendiment.

Primer mes dels 5 dels que disposo per posar-me a punt per assolir el repte i finalitza-lo sense un patiment excessiu.