dilluns, 14 de març del 2011

Passat per aigua

Aquest cap de setmana la pluja ha estat la protagonista, tot i així ens va deixar sortir a pedalar el diumenge al matí.

Les previsions del temps ja ho anunciaven així, pluja intensa i continuada durant tot el dissabte, però diumenge res de pluja, sol i bones temperatures.

Varem intentar fer la ruta pensant en que el terreny estaria molt moll i per tant calia evitar zones amb fang d’aquell que s’enganxa i buscar zones amb molt bon drenatge.

Ens dirigim cap a Llambilles i pugem cap a coll de bou per la pujada de les abelles. Tot i que el camí és força ple de basses i molt moll, no hi ha fang. El terreny te molta base de sauló i tot i que aquest es tou i la roda marca el dibuix del pneumàtic a terra perfectament no rellisca i es pot pedalar sense problemes. En sortir a la pista seguim fins el coll de bou i la darrera pujada costa de pujar, no per el pendent, que és important, és més per el que costa fer rodar la bici amb el terreny tant moll.

Anem direcció a Sant Mateu de Montnegre, i en arribar-hi fem el bucle que porta a Montnegre. Mentre baixàvem en molts de llocs es veia com l’aigua s’escorria cap a la vall en petits rierols, el que feia previsible el que passaria. Efectivament en arribar al lloc on s’ha de creuar la riera la cosa era complicada, ja que l’amplada era considerable, possiblement estem parlant de uns 6 metres d’amplada, la fondària per determinar, ja que l’aigua era molt tèrbola i no es veia el fons.

Davant l’opció de tornar a pujar per on havíem baixat decidim descalçar-nos i travessar a peu, però no tots ho fem així. En Pepe diu que estem molt de romanços i un cop que ha vist que la fondària és de un 30cm en la zona més profunda, agafa carrereta i travessa sobre la bike tot fent una neteja a les sabates.
Els valents damunt la bike, la resta travessant descalços

En arribar a l’asfalt seguim direcció a Quart i en arribar al trencant que baixa cap el Celrer el seguim per desviar-nos al cap d’una estona cap a la dreta i anar baixant cap a Quart seguint els corriols de sempre.

Finalment trobem una riera que si be es menys ample que l’anterior (uns 4 metres) aquí si es veu la fondària i és de més de 80cm, per tant les opcions son clares si no volem mullar-nos el cul: Tornar a pujar fins a la carretera.

Un cop fet això ja agafem direcció a Quart des de on tornarem pel carril bici fins a Girona.

En total el recorregut ha estat de 46km i +830 de desnivell a una mitjana de 14,7km/h, una bona sortida desprès d’un dia de pluja.

2 comentaris:

  1. Es una gran aventura, segurament recordant sortides del 2.010, concretament als tracks del diable on també us vareu treure les sabates i mitjons, crec jo la millor opció, ja sigui per anar sec de peus la resta de la sortida i sobretot, conservar la mecànica.

    Cada cap de setmana veig que amplieu el recorregut, això és molt bó, a més, també heu fet un tram de la marató del diumenge passat, segurament avui, molt pitjor.

    ResponElimina
  2. I tant que recorda els tracks del diable, aquí l'avantage és que conneixem el terreny i evitem les zones plenes de fang que allà no podiem evitar.

    Mirem de fer una mica més de quilometratge, segur que ens anirà be per els propers dies a les terres Tarragonines.

    L'aigua era freda, però un cop sec i calçat de nou tot perfecte. Anar amb els peu molls no és una bona experiència en cap cas.

    La mecànica s'en resenteix sempre d'aquest tipus de sortides. Si a sobre no vigiles gens...

    ResponElimina