diumenge, 27 de febrer del 2011

Open BMW


Avui he anat a fer la darrera cursa del Open BMW a les Planes. No soc dels bikers que competeixen habitualment, només de tant en tant alguna cursa esporàdica com el cas d’avui.
En Pepe ha volgut córrer totes les curses de l’Open i per un motiu o altre a totes hi ha anat sol. En aquesta darrera donat que si podia acompanyar-lo així ho he fet, també en Marcos a vingut amb nosaltres.
Sortida a les 8 del mati amb un temps incert on els núvols tapaven gran part del cel. De camí cap a les planes hem fet forces kilòmetres plovent i en alguns trams força. Per sort abans d’arribar la pluja a parat i el sol ha sortit per il·luminar i escalfar el diumenge.
La sortida estava prevista a les 9:30, però per falta d’ambulància no hem pogut sortir fins a les 10:15. El recorregut ha començat a enfilar-se de seguida per corriolets single track força pendents i sense parar s’han fet retencions on es rodava en fila.

Cal dir que el nivell tècnic de molts de bikers deixa força que desitjar, ja que en molts de llocs on era possible pujar sobre la bike ni tant sols ho provaven., baixaven i a peu. En molts de casos degut a la baixa velocitat et veies obligat a baixar i caminar. Això a mi no em va gens be, a part no m’agrada.

Trams de pista amb mes o menys pendent han fet que la cosa s’anés estirant i en els pròxims trams tècnics ja es podia anar al ritme que cada un volia o podia. Podem dir que a partir d’aquest punt no he perdut posicions, ja que pujat tot i que alguns altres bikers s’acostaven als llocs mes rodadors aconseguia mantenir o augmentar la distància i baixant he aconseguit avançar a força gent.

Les baixades eren exigents, calia estar per la feina i mes si es volia anar a un ritme ràpid. Crec que en aquests punts el fet d’anar amb una 29er i doble suspensió era la clau, ja que si be al principi els bikers que duia davant mantenien la distància al cap de uns metres ja no podien anar tant ràpid i en poc temps els havia avançat i ja no els tornava a sentir mes.

En arribar al avituallament que estava al kilòmetre 11, una petita aturada per veure una mica i per no menjar res. Només hi havia magdalenes, i menjar una magdalena no m’ha semblat que fos bona idea, així que al cap d’un minut i mig mes o menys en veure que en Marcos no apareixia he decidit continuar. He començat a bon ritme avançant bikers, però al cap de poc la cosa s’enfilava de valent durant gairebé un parell de kilòmetres i he baixat el ritme fins a trobar-ne un que pogués mantenir.

En arribar al cim ha començat per a mi la millor part de la cursa, un seguit de corriols on es podia pedalar i rodar a velocitats superiors a 20km/k esquivant arbres i pedres, realment el millor de la cursa. Un cop finalitzada aquesta zona ràpida la baixada continuava, però baixant per llocs més tècnics amb molts escalons de pedra en un mix de singel track i trialera. En aquesta zona a banda de trobar bikers que havien punxat o trencat el canvi també he fet avançaments, ja que tot i ser una zona mes tècnica la velocitat en molts de punts fregava els 20km/h. He trobat a faltar estar mes en forma de la part superior del cos, ja que baixar a ritme elevat m’ha fatigat els braços i espatlles.

Fi de les baixades per a començar per una zona de pistes que mica a mica anaven pujant, en alguns llocs mes que d’altres. En aquesta zona tocava el vent i ja cansat se m’ha fet una mica feixuga.
 Entrada a la zona final, una nova baixada on hi havia zones trialeres barrejades amb llocs molt ràpids, calia estar molt atent a no passar-se de frenada o agafar els escalons per on no tocava, ja que això podia ser motiu de caiguda. Novament la 29er i la doble suspensió, que possiblement perjudiquessin a la pujada, a la baixada m’han fet passar una bona estona avançant a un munt de bikers, en especial als que anaven amb bikes rígides que es podia apreciar clarament que no podien aguantar pràcticament cap ritme.
Velocitat, perfil, pulsacions. És evident que no en quedava gaire marge per apretar!!

Tram final per asfalt amb una lleugera baixada, plat gran i tot posat, pedalant a fons, rodant per sobre dels 40-45 km/h, puntualment per sobre dels 50km/h.
Ultima baixada i una mica de carril bici rodant tant ràpid com podia, ara en planer o gairebé i també per sobre dels 40km/h.

En arribar en Marcos m’esperava prop de la línia de meta. Avui no era el seu dia i al final ha optat per fer la volta curta.

Recollir ràpid, pujar la bike a la furgo i marxar volant, ja que en Pepe tenia compromís per dinar i ens han faltat el 45 minuts de retard a la sortida.

Total 30,8 km, un desnivell positiu de 1074m a una velocitat mitjana de 14,2km/h a una mitjana de pulsacions de 179ppm.

Estic satisfet dels resultats de la meva tornada a pedalar desprès de la petita aturada per refer les costelles. Des del dimecres he fet un total de 124km i +3118m de desnivell , sempre amb bones sensacions.

4 comentaris:

  1. En vista del que llegeixo i del que veig, crec que el més oportú i sempre una bona maniobra en aquest cas és ben aceptada, lo millor que podeu fer és tornar-me els diners de la reseva.

    El que tinc clar és que no aniré a fer una ruta amb quatre craks en que la competició és el seu objectiu.

    Sort que un no tenia el seu dia, l'altre que sorrtia d'una lesió i en Pepe que no té res però té una edat, renoi, qualssevol pedala amb vosaltres, menys mal que com a últim remei en queda en Ricard, però es clar, ell estar tocant el cel i treballant a 2.000 m d'alçada.

    Sabeu que, jo ja portaré el roadboock amb paper així us calmareu una mica i no tirareu.

    Enhorabona CRACKS.

    ResponElimina
  2. La veritat es que estic prou satisfet, mes que res per la capacitat d’esforç i el poder mantenir el ritme durant la cursa.
    Cal tenir en compta que per participar a aquestes curses cal fer un entrenament específic que jo no faig, i cal en molts de casos no tenir masses manies i avançar al que tens davant, ja que al final tot suma.
    Tampoc es pot parar als avituallaments, sense parar ja tenia una posició més guanyada.

    Al final he quedat el 17 de la general a la Marxa, per els temps si hagués corregut en M-40 la meva posició hagués estat la 16, que per un aficionat ja està be.

    En Pepe va fer el 12, be el 11 en realitat, ja que davant seu té en Marcos que va sortir amb els de la volta llarga 10 minuts abans i amb 10 minuts menys en Pepe quedava davant.

    Xavi, no protestis, perquè ja et vam convidar a venir i en cas de haver vingut segur que haguessis estat per davant meu.

    A qui no he trobat a la classificació però vaig veure a la sortida va ser a en Miquel, ara, que ell últimament no se ben be que fa a les curses.

    ResponElimina
  3. Veig que ja estàs plenament recuperat, felicitats Ratrasse. Renoi, quins temps!, quina velocitat!
    Està clar que nosaltres ja estem en un altre òrbita, ja que en les nostres sortides rarament passem dels 12K/h de mitjana, ja que les pulsacions tenim l'obligació de mantenir-les per sota de les 160 si volem tornar vius a casa. Aixó de ser Master 60 implica aquestes limitacions.
    De totes maneres,crec que podem tornar a parlar de la sortida per les nostres conrades i començar a pensar en una data que vagi bé a tothom. Us garantim que gaudireu (i patireu) de valent. Aquest darrer diumenge vam fer la ruta que tenim pensada per a vosaltres i creiem que us agradarà molt.Son uns 50Km i 1300m. d'alçada acumulada, però amb les millors trialeres que coneixem.
    La reforma de la meva Santa Cruz XC ha estat un èxit inesperat: la Magura Durin 120 es una auténtica maravella que ha transformat totalment la màquina, de manera que ara gairebé fa competència directe a la Ibis. Ja estic pensant com millorar la Ibis i penso que caurá la forquilla Manitou en benefici d'una Thor, també amb eix de 20mm. I no es que vagi malament la Manitou, però....

    Bé aquest diumenge fem la clásica del Camí Moliner (Matadepera), però aneu pensant en una data, estem impacients per retrobar-nos.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Si, la recuperació ha anat be i no tinc problemes per pedalar, al menys no més que abans.
    Ep que jo viu ja vaig tornar-hi, però cansat també. També es cert que no vaig arribar exhaust per tant un bon balanç.

    50Km i 1300 de desnivell coneixent una mica el que teniu per la vostra zona donen per molt segur. Jo també en tinc ganes de pedalar plegats, sempre es fa una mica mes distret el pedalar amb mes gent i per llocs nous.

    Jo faig convocatòria a veure que diuen de les dates la resta de companys i ja t’ho faig arribar.

    Tu sempre fent millores a les bikes, perquè serà que jo també m’hi trobo moltes vegades així.

    Ens veiem aviat.

    ResponElimina