dimecres, 8 de desembre del 2010

A bon ritme, millors sensacions

Avui la sensació al sortir a pedalar ha estat diferent, no era per res la del passat dilluns, no era perfecte, ni molt menys, però ja tenia el caire que cal tenir al sortir.

Tot i que al aixecar-me al matí encara persistia la sensació de fatiga, aquesta ja era molt menor que en dies anteriors i després d’esmorzar ja em sentia preparat per anar a fer una bona pedalada.

La temperatura de primavera, o de inicis de tardor. En cap cas es corresponia a la normal per l’època de l’any. A les 8 del matí ja estàvem a 16,5ºC i hem finalitzat a 20ºC.

Avui el fet de ser quatre, no pel fet del numero de bikers, si no del fet de ser els que érem (Xavi, Marcos, Ricard i jo) ja era un pressagi de que el ritme seria elevat, al menys mes del que hem estat rodant els darrers diumenges. 
Efectivament en començar a pedalar, desprès de respectar el primer km a un ritme suau per escalfar i coincidint amb el fet de deixar l’asfalt, el ritme s’ha començat a incrementar ja en el primer pujador al dipòsit de l’aigua i ha seguit així fins arribar a la carretera. Un cop allí, el guia en veure que l’esperit era de guerra ens ha portat tota la sortida a ritme ràpid, de fet en alguns moments molt ràpid, en el que era un estira i afluixa per portar als components del grup un puntet per sota del màxim.

Si les pujades es feien a bon ritme, les baixades encara eren més ràpides. De fet eren gairebé el màxim de ràpides sense entrenar-les, be per pista o per corriol.

Durant el recorregut no hi ha hagut descans, en els moments que el terreny era planer el plat feia la seva funció llançant les bikes a una velocitat elevada i fent que els bikers no tinguessin cap moment de repòs.

Tram final de corriols per dins del bosc, be mes que corriols hauríem de dir que eren passos pels que es podia passar, però en molts de trams, la marca del corriol no era gaire perceptible, s’assemblava a l’esquí fora pista.

Tot i les branques, no hem tingut cap incidència en les bikes, segurament per que el nivell dels bikers ja es comença a notar en rodar per aquest tipus de terreny, i l’habilitat de pedalar o no en el moment adequat s’ha anat desenvolupant bastant.

Bona sortida, bon ritme, bones sensacions. Jo ja estic a punt per tornar-hi, el ritme ja m’està be,  de fet si no ens hi esforcem una mica, no hi ha patiment.

Que be ho he passat!!

1 comentari:

  1. Tal i com dius, el més important és la darrera frase: Que bé ho he passat!!.

    Amb això ja n'hi ha prou, la resta s'ha fet segons l'itinerari marcat que era el previst per passar-ho bé.

    Tampoc cal patir, cal disfrutar al damunt de la bike, ara bé,el ritme ha de ser elevat, llavors disfrutes més encara que l'esforç també és més gran, l'exigencia té l'has de posar tú mateix.

    Els corriols han de ser corriols, la resta no ho són, són corriols ampliats pel pas de motos i bikes, els darrers corriols, no hi passen motos, de fet 4 caçadors i 4 bikers, en cap cas perduts.

    ResponElimina