dimarts, 10 d’agost del 2010

Rodant en companyia


Aquests darrers dies he fet majoritàriament sortides curtes de uns 20 km i entre 400 i 600 mts de desnivell positiu. Gairebé en tots els casos les he fet acompanyat de l’Aleix que sembla mes motivat que altres vegades a sortir a pedalar.

Quan vaig acompanyat evidentment el ritme es mes lent, sobretot al inici, ja que al cap de una mitja hora ja comença a agafar un ritme força bo, que a mes pot mantenir una bona estona. Les baixades son per a ell el mes divertit, tot i que encara li falta molt per baixar-les a ritme ràpid. Els darrers dies es troba estancat en una zona de prudència, li cal anar agafant confiança mica en mica i a poder ser sense cap caiguda aparatosa. Les pujades tècniques l’obliguen a posar el peu a terra, però de seguida proba de continuar a sobre la bike, això l’ajudarà segur a completar-les d’aquí a poc temps.

Jo per la meva banda he rodat majoritàriament amb la Ibis i la Maverick ja que les dues han rebut treballs de manteniment per tal de solucionar petits problemes de desgast o de sorolls i calia verificar que les tasques realitzades fossin correctes. Finalment el soroll de la Maverick es va solucionar collant els plats, ja que dos dels quatre cargols estaven una mica fluixos i això era el motiu del soroll, que en la seva recerca m’ha fet revisar els rodaments del monolink. La caixa de pedalier, els pedals, en fi tot el que te moviment.

Només una sortida amb la 29er, una de les que he fet jo sol. La sortida ha estat molt ràpida, de fet si tinc en compte que en el recorregut no hi ha cap tros planer (sempre es puja o es baixa), el fer una mitjana de gairebé 18km/h es un ritme ràpid per a mi, de fet dubto que jo el pogues fer mes ràpid. La sensació al pedalar sobre la Niner es que cada pedalada et mou més del que et mou en una 26, però la bike et demana que cada pedalada sigui tant o mes intensa que l’anterior, el que fa que sovint pedali dret per tal de mantenir la velocitat en determinats punts. La transmissió de 2x9 fa que el plat sigui mes aprofitable, també mes destructor, ja que si be es pot utilitzar mes temps el ritme es mes elevat i finalment et passa factura en forma de fatiga. Caldrà seguir pedalant de forma intensa amb el plat a veure si així aconsegueixo aguantar-lo mes estona.

Miraré de seguir pedalant a poder ser cada dia, encara que sigui poca estona, però el mes important es sortir a pedalar, passar-ho be, i si es acompanyat millor, encara que això condicioni les voltes que es poden fer.

1 comentari:

  1. Es ben cert que millor acompanyat que res, encara que la companyia no estigui a la tava alçada un s'ha de saber sacrificar i moderar-se, ja hi han altres hores i d'altres dies per sortir amb d'altres companyies i fer més esforços del que un dessitja, per això sempre anem a més.

    Ah, pel que veig no sóc l'únic a qui se li afluixen els cargols, els dels plats es clar.

    Que guapa la foto amb les dues bikes, una Ibis amb un bon muntatge, espectaculars les rodes i una Maverick que ja de per si no té paraules per definir-la.

    Bones rutes les que feu, diariament de 20 en 20 i amb aquests desnivells és evident que el nivell de forma puja i molt.
    Lo important es poder sortir diariament i això ja veig pel que dius que ho feu, per tant unes vacances ben aprofitades.

    ResponElimina