dijous, 10 d’octubre del 2013

Contradiccions d'un biker

Resulta que fa uns dies que estic aturat (pel que fa a la bici) i resulta que tinc uns sentiments contradictoris al respecte.

És evident que no m’agrada gens estar aturat per el motiu que ho estic. Els dits els fem servir més del que pensem, encara que siguin els de la ma menys destre, i això fa que per gairebé totes les activitats del dia a dia em vegi afectat i amb més o menys dificultats per realitzar-les.

Així, abans de que ningú mal pensi, assegurar que en cap cas m’agrada estar lesionat i que desitjo estar al 100% ben aviat.

El cas es que el  fet de no poder anar en bici no em genera cap estrès, de fet es una mica com una alliberació, com si de cop algú m’hages donat permís per no anar-hi i que jo així ho preferís.
En cap cas m’ha resultat mai un problema sortir a pedalar, tampoc he notat que necessites un esforç suplementari per fer-ho, mai m’ha hagut d’insistir per sortir, així que puc dir que ho he fet lliurement i per voluntat pròpia sempre.
Ara però al estar aturat, al contrari de les altres vegades que he tingut algun problema, no he sentit cap neguit per no sortir a pedalar, de fet és més al contrari, ara que no hi vaig penso que això està la mar de be.

Ara fa 19 dies dels 33 que segons el metge estaré recuperant-me de la trencadissa, que no surto a pedalar i penso que el meu cos ho agraeix. Possiblement siguin masses dies, setmanes, mesos, sense descans i això segurament el cos ho troba i ara agraeix les vacances.

Tenia dubtes de quan temps feia que no estava aturat més de una setmana, així que he tirat de informes del Garmin i he vist el següent:

La darrera aturada de més de 1 setmana va ser el període del 5 de juny del 2011 al 2 d’agost del 2011 amb el motiu del trencament de cúbit i radi del braç esquerra mentre feia la Tramunbike. Val a dir que mentre durava aquest període vaig rodar amb el rodet (bkool) i recordo que vaig fer-ho als 15 o 20 dies de l’operació.

Passat aquest període no he estat cap més vegada aturat mes de una setmana, de fet en el resum setmanal d’activitats només en 3 casos hi ha una sola sortida a la setmana, la resta sempre son superiors i queden amb una mitjana de 3,4 sortides per setmana.

Des del 2 d’agost del 2011 han estat 111 setmanes, 387 sortides, 14.986 km amb un desnivell positiu de 247.859 metres i un consum de 610597 calories que he realitzat en 920 hores i 38 minuts.

Després de veure les dades m’adono que si be poden fer-se més km i més sortides, segurament l’esforç que això suposa, més l’activitat del dia a dia que es prou intensa, i el fet de que ja quasi son 46 els anys que tinc, segurament un descans serà ben merescut.

Es cert però que no m’he quedat a casa quiet sense fer res, porto alguns dies fent sortides a caminar per la muntanya amb l’objectiu de alliberar una mica l’esperit i de mirar de no pujar massa de pes, ja que la ingesta no baixa i això pot ser perillós.


Miraré d’aprofitar aquesta pausa per carregar piles i que quan torni a agafar la bici les sensacions siguin les millors.

Ara per ara el que si puc assegurar que ja estic fins els nassos de portar els dits immobilitzats !!

9 comentaris:

  1. Fer sortides a caminar està bé per poder mantindre la forma mitjanament i que sempre va be poder entrenar el caminar per quant hen d´arrossegar la bici. Però el que està clar es que et trobem a faltar en les sortides en bici. Aixis que una mica mes de paciència que això està en la recta final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be, jo lo de mantenir la forma ho tinc complicat, per que no se quina forma vull agafar (rodó, quadrat,...) El sortir és més que res per fer una mica d'activitat i que em toqui una mica l'aire. A banda com que faig exercici compenso l'excés de menjar per l'activitat actual.
      Entrenar ja fa temps que no ho faig, de fet vaig deixar de fer-ho per la Transpyr l'any passat. Jo surto a pedalar per passar-ho be, l'anar més ràpid ara com ara no em diu massa res. Es veritat però que si estàs millor les sensacions son millors i a més ho passes més be.

      En un no res tornaré a pedalar, però l'aturada m'està anant be

      Elimina
  2. Capità..capità, que ens fem grans!
    De fet desde l´Euskadi he sortit 4 dies! si 4.
    Jo si que m´he menjat el cap per no poguer-ho fer però llegida la teva crònica penso...
    i que collons passa sino hi vaig?....dons res, no passsa res. I això ho tens mes clar si posem en ordre les prioritats que tenim.
    També a mi em fot perdre forma, però el joc es aquest i em d´aceptar que la nostre vida no es planera (sort en tenim) i cal redresar.la sovint. (moment ZEN)

    Anims company que ja sortirem plegats per tornar a patir rera aquells DOS!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ens fem grans!
      Tens molta raó, no anar-hi no comporta res. Si es pot es pot i si no ja es farà un altre dia.
      Això del moment ZEN m'ha deixat acollonit!!, quin nivell, es però veritat que sense dependre del nom, la motivació i esforç per fer alguna cosa en concret donen un punt d'emoció a la vida.

      Sortir plegats em sembla molt be, lo de patir ja no tant!! El que passa es que al final som uns matats i ens animem en un no res.

      Elimina
  3. Ànims Ramón, feia dies que no us llegía i veig que t'has fet mal als dits. Ja se sap: tant va el canti a la font....Sempre estem en risc els que pedalem, però sempre compensa el fet de gaudir de la natura i els companys. Segur que ben aviat estaràs de nou dalt de la bici i un bon descans sempre s'agraeix per tornar amb més força que mai.
    Records a tota la colla gironina desde Terrassa

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mal dels dits no te més problema que uns dies de repòs. És veritat que si surts en BTT tens un risc i que a vegades de la manera més tonta acabes fen-te mal.
      Aquest any no hem coincidit, caldrà programar alguna cosa i així passar al menys un mati plegats. Una trobada breu amb el teu germà a Calonge ha estat tot, i al final no varem poder pedalar plegats.
      Records a tota la colla.

      Elimina
  4. De fet, ara llegint tots els vostrres comentaris ja veig per on aneu, tot això és una estrategia per enfonsar-nos a tots i així poder atrapar-nos.
    Però no, no serà així. Si en Josep Mª a sortit 4 dies després de Euskadi, tu Ramon no has pogut surtir-ne cap, en bici, es clar, de ben segur que en Marcos n'ha sortir més i en Miquel i jo, d'aquesta manera ens mantenim, no millorem, MANTENIM.

    Tal com dieu, l'edat no perdona i els joves, en Ricard i Marcos, apreten de valent.

    Tot l'escrit per plorar, però ja sabem tots que a la que toquis uns pedals s'ha acabat la ploranera i vinga a pedalar i pedalar, ja 15.000 kms i no fa res.....

    Apa, vaig a pedalar no fos cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons caram, no sé qui va fer l'estratègia però fa ja tres setmanes que vaig amb els dits immobilitzats i a més no vaig poder acabar l'EE, el pròxim cop caldrà dissenyar-la diferent!
      Que l'edat no perdona és un fet, no podem fer-ho servir d'excusa, ni vull fer-ho servir d'excusa, però si que és cert que el descans m'està anant be.

      Pel que fa al apretar, tot-hom apreta, tant els joves com els que no. És un fet que tot el grup hem pujat el nostre nivell, fa un parell d'anys ningú (excepte en Miquel) pensava en curses o recorreguts de 100km i ara ens semblen normals. També és un fet que aquest nivell comporta un entrenament i un desgast diferent que sortir a fer 40 km.

      Sense cap dubte a la que pugui pedalaré, penso però que faré una temporada de rodar amb menys intensitat i/o quantitat. Llavors al gener a començar la temporada ben reposat (potser panxut i tot si no vigilo)

      Elimina
    2. EN PINXO VA AL PANXO VOLS QU´ET PUNTXI AMB UN PUNTXO I EN PANXO VA DI AL .......................

      Elimina