dimecres, 16 d’octubre de 2013

Segueixo aturat

Aquesta és l’ultima setmana,  això espero, en la que he de portar els dits totalment immobilitzats. El proper dilluns tinc hora al metge per veure com està tot i depenent del estat podré pensar en fer alguna cosa sobre la Bike.

Avui ha estat el primer dia en que m’he dutxat sense la fèrula, i ho he fet per que noto que sense que els dits estiguin protegits no hi ha perill de fer-me mal. Al posar o treure la fèrula ja no em fan mal, la inflor ha desaparegut gairebé del tot com també ho han fet els blaus que tenia al llarg dels dits i de la ma.

Moure els sits no és fàcil. El lloc per on es varen trencar es mou força be, però doblar la falange mitjana és dolorós a més de que no hem permet fer correctament el seu joc, es queda en una 25% aproximadament. Espero que això sigui només pel fet de que porta 24 dies immòbil i que quan comenci a bellugar-se la cosa anirà més be.

Començo a tenir ganes de pujar a la bici i sortir a fer una bona pedalada, sembla que el període de descans que inicialment va anar be ja ha fet el que li tocava i ara el que demana el cos és anar a fer un tomb.

Tardaré encara forces dies a fer alguna cosa, ja que si el dilluns em treuen la immobilització, el dimarts marxo de viatge fins el dijous, així que serà com a molt aviat el dijous al vespre o el divendres que estaré en situació de sortir, llavors faltaran les condicions necessàries per fer-ho (que no plogui, que en tingui ganes i que disposi de temps).

En tot cas sigui com sigui, si no hi ha cap contratemps el proper cap de setmana serà el darrer que estaré aturat pel que fa a la bici.

Tinc ganes de poder moure la ma lliurement, el colze i l’espatlla se’n ressenten més del que podria semblar lògic i l’esquena també pateix aquest treballar forçat amb el braç esquerra.


Amb tot estic animat, ara ja començo a notar en els propis dits que la fi d’aquest episodi s’acosta, i això ja és prou engrescador.

3 comentaris:

  1. Anims, la llum ja es veu.
    Nosaltres t'estem esperanto tot i que de moment buscarem sortides de pista i sense complicacions, no fos el cas de que passes quelcom.
    En josep Mª també deu esperar la teva recuperació doncs no se li veu el pel, acollonit.

    Es bó , molt bo que ja comencis a moure els dits, dies de recuperació i sant tornem-hi.

    ResponElimina
  2. Anims que ja ho tenim fet. En un tres i no res estem pedalant plegats.

    ResponElimina
  3. Mes que acollonit (que també..) el que estic es enfeinat i no vol dir que tot el que faig sigui productiu, però s´ha de fer de tot.
    Ramon diuen que si fots el dit al XXX la reabilitació es més ràpida! xdxd

    ResponElimina