diumenge, 10 d’abril de 2011

Pedalant per Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Feia ja molt de temps que la teniem pendent, i finalment el dassabte varem poder fer la pedalada per la zona dels amics de Terrassa.
Niner EMD i Lefty rodant per L'Obac
Sortida aviat des de Girona per tal de ser al lloc de trobada a Terrassa a punt de pedalar a les 8 del mati. Mentre acabàvem de preparar-nos ja arriben els amfitrions, així que en pocs minuts ja estem rodant tots plegats direcció a Matadepera.

La temperatura del dia es perfecte, al inici fa una mica de fresca, però es pot anar equipat d’estiu sense cap problema. En total som 8 bikers, les bikes dels locals son totes de all mountain es a dir de 140 davant i darrere, ja ens van advertir que feríem trialeres d’aquelles potents, però nosaltres en saber que estan encuriosits per les 29er ens presentem amn un mostrari de totes les versions possibles. Així que portem una Niner Air9 totalment rígida, una Niner EMD9 amb ona forca Lefty amb 80 de recorregut i una Santacruz Tallboy de dobre suspensió.

Comencem a pujar entrant al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac inicalment per pista per passar a una zona de senderó estret que ens va acostant a la primera zona de baixada del dia. La pujada s’ha deixat fer molt be, no és excessivament tècnica i el ritme es suau.

En arribar al final del senderó ens adverteixen que cal anar en compte al baixar, ja que en algunes zones una errada pot ser fatal, ja que hi ha possibilitats de fer caiguda lliure. Iniciem el descens amb precaució seguint el guia, al cap de poc ens trobem travessant uns cingles de conglomerat rogenc a la zona de la Mola, que si be no eren molt difícils tècnicament eren  prou perilloses. La cosa mica en mica es va complicant i deixem les zones mes obertes per anar alternant amb zones de bosc que es van complicant mica a mica. El terreny es ple de còdols rodons que ens fan dubtar contínuament de si la bici seguirà el rumb marcat. Es nota que els locals ho tenen per ma, ja que ells baixem molt be seguint les traçades que l’experiència els ha anat ensenyant amb els anys.
Esperant als companys en una zona una mica compromesa
De tota manera no ens quedem enrere i els anem seguint. En Marcos en aquesta zona pateix més que els altres al anar amb cero suspensió a la seva Niner, tot i així es defensa molt be i baixa per tot arreu on han baixat els altres bikers.
La Mola, un lloc especial i ple de trialeres molt tècniques
Tot i així en un parell d’ocasions els locals tenen algun ensurt i acaben per terra afortunadament sense conseqüències al menys immediates (al dia següent ja ho veurem) així que podem seguir sense problemes fina a Sant Llorenç Savall on tenim l’esmorzar encarregat.
En Ricard amb la seva Ibis SL en plena acció
Després de una bon esmorzar cal tornar a la feina, i ho fem tornat a pujar. La pujada va fent de forma suau i sense complicacions per conduir-nos fins a una baixada trialera molt entretinguda i aquest cop sense pedres soltes al terra el que agraïm els que no estem acostumats a rodar per aquell terreny. La baixada és llarga i es fa molt be i a bon ritme, anem baixant fins quedar sobre de Castellar del Vallès, des de on anirem fent un puja baixa per pista/sender/trialera en direcció a Matadepera per tornar des de allí al lloc de sortida.
La Mola viste desde lluny
En total el GPS marca 50km i 1301 metres de desnivell positiu, exactament els que ens havien anunciat que feríem. 

Un matí ben invertit, tant per la companyia com per la ruta. Ara ens toca preparar la tornada i preparar una ruta per ells a les nostres terres.

4 comentaris:

  1. Una sortida diferent, sense cap mena de dubte, ara per ara, feia temps que no feia trialeres amb tantes pedres i es pot dir ciclables.

    Uns bons companys de sortida, caldrà tornar veure'ls per fer un bon recorregut per terres gironines.

    Crec que el final de la sortida ja està definit, al menys el lloc on anar a assentar-nos i fer-la petar.

    ResponElimina
  2. Bona sortida amb els companys de terrassa per la seva zona de "La Mola" .
    Un recorregut molt diferent al que estem acostumats, però molt divertit.
    Jo anava amb la Niner Air9 100% rígida i en la primera trialera que vam baixar tota plena de pedres sueltes no vaig poder baixar igual de ràpid que els que anaven amb dobles però m´ho vaig passar igual de bé. En aquestes zones amb tanta pedre suelta i anar amb forquilla rígida has de posar els psi correctes per poder baixar i en contrapartida aprens a fer traçades mes fines per mirar d´estalviarte que els braços es carreguin molt.
    En canvi en la segona part. del recorregut hi havia un corriol estret de baixada en el que es podia anar molt ràpid i divertir-se molt.
    El resum de la volta: Molt bona tant per el recorregut com per els companys .
    Esperant la pròxima, aquesta per terres gironines.

    ResponElimina
  3. Apreciats companys,
    Només dir-vos que ens ho vam passar molt bé amb vosaltres, que les cròniques i comentaris son plenament encertats i que estem ja impacients per saber el que ens esteu preparant per tornar-vos la visita i gaudir de ben segur dels vostres corriols i de la vostra amabilitat.
    Fins aviat doncs.

    ResponElimina
  4. Com sento no haver pugut venir, aquesta es de les sortides que tots volem fer, espero poder venir a la de Girona.

    ResponElimina