Avanço ja cap a una nova dimensió, la decisió ha estat presa i ara ja es un fet que avança i que no es pot aturar.
Una decisió que feia temps que voltava pel cap i que ajudat per factors motivadors externs ha acabat tirant endavant.
Ara ja estic neguitós, com un nen quan espera el regal de reis. Jo sé el regal, però la il·lusió es tant gran com si no el conegués. De fet, conec només part del regal, la resta s’ha de escollir, i es aquí on ja hi tornem a ser: que escollir?
Un munt d’ofertes al mercat, totes bones, segurament algunes millors que d’altres, però cal triar, cal decidir.
D’aquí no molt caldrà estar llest i tenir tot el que calgui, no puc tardar massa a decidir.
Una sensació curiosa, em torno a sentir com un nen el dia de reis.
Ostres, ja es hora que algú es decideixi i prengui en serio una decisió, un secret que no sabem de que va però que de segur que serà una autentica sorpresa.
ResponEliminaTenir temps per escollir es bó, però de vegades tantes ofertes, tant de temps per poder escollir fa que la ment quedi saturada, encara que el millor sempre es la primera opció que has mirat.
Sembla mentida que una persona a l'edat que un té encara es deixi enredar, influenciar per un altre.
El neguit porta a l'esperança o a la desesperació, tot depen.