divendres, 23 de juliol de 2010

Test Orbea ALMA S30


detalls
Feia temps que tenia ganes de poder provar una BTT rígida que tingues un pes moderat, ja que parlant-ne havíem dit que qui sap si una 26 lleugera tindria unes sensacions similars a una 29er. El fet es que la gent d’Orbea tenen un programa de test bike en el que Basolí de Girona hi participa i varen deixar-me una Orbea Alma S30 durant un cap de setmana per poder-la provar.

La S30 es el model mig de la gama Silver, que és la econòmica de la família Alma, una bike amb un pes segons Orbea de 10,590 Kg que no és ni molt ni poc, sens dubte es pot millorar, però a l’hora de transmetre sensacions crec que hauria de esser similar.

L’equipament de la S30 es el següent : Forquilla Fox 32 FRL 100 FIT, Pedalier Shimano Deore, Canvi Shimano XT, desviador SLX, shifters Deore, frens Formula RX, rodes Mavic Crossride a,n cobertes Hutchinson python airligth 26x2.0, manillar, potència, tija i seient de la pròpia marca Orbea OC-II

Primeres sensacions:
L’aspecte visual de l’Alma es molt bo, tot i que jo la vaig rebre bruta i desmereixia bastant, les formes del quadre i el color blanc fan que sigui llaminera a primera vista, les Mavic tenen una bona imatge i el estar equipada amb una FOX li dona un cert estatus. El guiat dels cables i els detalls en vermell dels accessoris del quadre son de bona qualitat, com mes mires el quadre mes detalls hi trobes, la bike es maca, molt maca.
Direct Cable Routing

Un cop ajustada la bike a la meva mida faig la primera sortida un recorregut de 19km amb poc mes de 300m de desnivell + per la zona de la Miquela. No sé ben be perquè ja rodant en planer tenia la sensació de que costava fer rodar a la bike, de fet varies vegades vaig verificar que res rodes no estesin frenades o que el pedalier o la transmissió tinguessin algun fregament superior al normal, però no vaig trobar res d’anormal.

La posició sobre la bici es mes racing que amb les altres que faig servir normalment, en especial pel que fa a l’amplada del manillar que era de 580mm el que variava la meva posició habitual amb els braços mes oberts. Tant els gatells del canvi com les manetes de fre estaven posades molt cap el centre, de manera que l’ideal era frenar només amb un dit, fet al que tampoc estic acostumat ja que normalment en faig servir dos. Tot això feia que anés amb una posició molt mes tancada que l’habitual, però en cap cas va resultar-me incòmode, únicament era diferent.
Direct Cable Routing

Mica en mica vaig agafant el ritme, en arribar a la primera pujada les sensacions he de dir que les esperava millors, però no van esser dolentes. Al cap d’una mica d’ascensió agafo un corriol estret de pujada que te un parell de giradors molt tancats i allí noto com la bike gira molt be, es molt mes curta entre eixos que les altres que utilitzo i l’angle de 70,5 de pipa de direcció fa que respongui molt ràpid als canvis de direcció. Al apretar fort les pedalades la bici avança ràpid, no es nota cap flexió lateral, el quadre transmet la força dels pedals a la roda sense problemes. Pujo un tram a ritme ràpid i acabo afluixant per poder continuar tota la pujada sense problemes. En algun moment pedalo dret i noto com les pèrdues de tracció arriben ràpid, excessivament ràpid si ho comparem amb una doble de 26 o amb la 29 on és molt difícil perdre tracció pujant, mica en mica aprenc a dosificar millor, tot i que sento sovint la roda amb la intenció de relliscar.

Molt poc espai al pas de roda, i es una 2.0

La forquilla te un tacte bo, de totes maneres té el funcionament típic de les FOX, es molt progressiva i si be al principi del recorregut absorbeix be no aconsegueixo aprofitar la totalitat dels 100mm de recorregut. Espectacular el tacte del sistema FIT de bloqueig, es nota molt suau sens e que això vulgui dir excessivament lleuger, aquest tacte va acompanyat de un bloqueig total de la forquilla, un cop bloquejada pots pedalar dret sense que la bici es mogui el mes mínim, però amb la seguretat que en trobar un obstacle important aquest serà amortit gairebé com si la forca estès sempre activa.

A les baixades ràpides l’Alma baixa be, tot i que l’angle de la direcció i el manillar pla i curt no em donen tota la confiança que voldria. Un fet remarcable es que el quadre absorbeix be les irregularitats del tren posterior reduint en molt les vibracions i en transmetre els impactes aquests es minimitzen facilitant el control.

Retorn a casa sense que cap punt em cridi massa l’atenció, únicament el fet de ser mes curta la fa mes manejable en els revolts molt tancats, la resta no podria dir mes.

Segona impressió.
Sortida a la zona de Calonge, inicio la sortida pensant en un recorregut conegut o sigui fàcil poder comparar sensacions. Només sortir s’escolta un soroll a la zona de la pia de direcció que fa pensar que o be la potència o el manillar estan fluixos, en verificar-ho m’adono de que el problema es el DCR el nou sistema que munta l’Alma per el guiat dels cables, en entrar-hi la pols fa que qualsevol petit moviment de la funda soni com un crec mes fort que es transmet al quadre donant una mala sensació.

Inici de pujada a Puig Cargol i es repeteix la sensació de que costa fer-la rodar, es similar als dies que el terreny està moll i la roda s’enganxa al terra, però el terreny està sec, ben sec i no es una sensació ja que al cap d’una estona s’acaben tots el pinyons, com pot ser si amb les altres bikes sempre me’n sobra al menys un parell???

Adapto el ritme fins arribar al cim baixada per pista fins a l’entrada del corriol que porta cap a Vall-Llobrega un corriol amb zones ràpides, i zones trialeres amb pedres que es va complicant mica en mica. Aquest corriol el baixo sempre sense problemes amb qualsevol de les altres bikes, cal fer atenció en alguns punts, però això es tot. Malauradament això amb l’alma no es així, incomprensiblement en un lloc poc complicat acabo a terra, sortosament puc disminuir la velocitat abans de la caiguda i tot acaba amb un ensurt i prou.

El lloc de l'aterratge

Ja mes prudent continuo la baixada i en arribar a les zones mes complicades no tinc la seguretat suficient per baixar i acabo posant peu a terra tot i no baixar de la bike. A la part finar on hi ha alguns escalons no molt grans m’adono que es fàcil tocar a terra amb els pedals o les biles.

Inicio pujada per una pista estreta amb molta pedra solta i amb zones d’escalons d’uns 5 cm que em costen molt de passar, la Ibis Mojo SL els passa millor i la Niner EMD també, no ho acabo d’entendre!!
Direcció a Fitor faig una variant per anar en direcció a Fonteta i agafo el camí de la ruta negre en la seva part final on els escalons de pedres i les arrels son presents durant una bona estona. Puc tornar a comprovar que la bike respon bé a les acceleracions brusques, però li costa superar aquests obstacles, no se perquè però costa mes que amb altres bikes.

Petita parada a Fitor per fer un glop d’aigua del càntir i baixada pel camí/trialera que va fins a la riera, es pot baixar a un ritme ràpid, cal fer atenció al frenar ja que els frens son molt poc modulables i molt potents, de fet es el comportament típic dels Formula, en una zona ràpida però amb el terreny com aquell tenir bon tacte es molt agraït.

Detalls de la puntera i fixació del fre

En arribar a baix no aconsegueixo fer el pujador de la riera, amb la Niner no hi ha problema amb la SL acostumo a fer-lo be, en aquesta ocasió amb l’Alma no he tingut cap opció, de fet gairebé torno a anar per terra només entrar al inici de la zona.

Inicio una pujada amb un bon pendent i que te un “regerot” al mig força pronunciat que cal travessar varies vegades, el terreny una mica polsos. De nou trobo que a l’hora de pujar no tinc cap sensació de pujar racing, mes aviat la tinc de lentitud, torna a costar agafar bon ritme. Un cop a dalt segueixo per pista amb trams de pujada del 5% i alguna baixada de menys pendent. Allí amb el plat gran si es pedala be, la forca la portava bloquejada i es podia anar ràpid, però tampoc mes que amb les altres bikes.

El retorn per fins a casa per una baixada més ràpida es fa be, en cap cas extraordinàriament be. En total ha estat una volta de 23Km, i +804m de desnivell.

Ja la mida de la zona denota que ha de ser rígida

Els components.
Les bieles Shimano deore es mostres eficaces, tot iq com ja vaig experimentar am unes del mateix tipus muntades a la Orbea de l’Aleix, aquestes perden ràpidament la pintura i els logos semblant al cap de pocs dies que les bieles fa anys que les tens. El pedalier feia fressa, però podria ser que fos perquè hi havia aigua al interior del quadre i aquesta possiblement hagi malmenat els coixinets.

El conjunt canvi, desviador i shifters, barraja de deore i XT funciona correctament, típic de Shimano, únicament calia un petit ajust al desviador que en les posicions extremes del canvi tocava una mica amb la cadena.

Els frens Formula RX, potents, molt potents, gens dosificables, costa controlar la frenada sobretot si el terreny es complicat.

Les Mavic Crossride, tenen una bona estètica com acostuma a ser habitual en les Mavic, però el seu girar no es del tot lleuger, fins i tot amb la bike aixecada i sense fregament volten poc, possiblement siguin el motiu de la falta de rodadura de la bike.

Els components Orbea correctes, al menys pel que fa a funcionalitats. No se el pes de cada un, ja que calia desmuntar-los. En tot cas el seien es prou confortable i permet pedalar be.

Conclusions
Esperava que una bike com l’Alma em transmetes quelcom mes que el que va fer, de fet la meva antiga Cannondale F700 transmet millors sensacions exceptuant el tema de les vibracions que l’Alma absorbeix millor.

No he pujat be, en cap cas, tampoc he baixat be, si que he notat que al ser mes curta maniobra millor en zones tancades cosa a la que també ajuda el seu angle de direcció que fa que sigui mes directa de reaccions.

De moment tinc clar que aquesta no serà una bike per a mi, no m’ha aportat res de nou que no m’aporti qualsevol de les bikes que ja tinc, ja que amb qualsevol de les que tinc puc fer el mateix millor que amb l’Alma.

Es evident que es la meva conclusió en una proba de la S30, segurament amb una G, la cosa seria diferent, ja que de segur que deu d’anar be, si no que li demanin a Julien Absalon.

5 comentaris:

  1. El que està clar es que podries enviar a proba al departament de BIKE o qualssevol altre revista doncs el teu concepte per fer una crítica tant positiva com negativa es molt millor que la d'ells, al menys un en treu alguna cosa, fet que a les revistes per quedar ve, totes funcionen més o menys bé.

    No crec que qualssevol altre quadre ALMA et funcionés millor, independenment del components que l'únic que farien seria millorar i molt el pes, es clar que el pp economic també pujaria.
    Opino que la geometria de l'ALMA és racing 100%, fet que ara per ara no tens cap bike amb aquestes prestacions i que fa que no la notis al teu gust, això és evident, jo quan agafo una bike de 140/140 i despres o al cap de temps agafo una 100/100 o bé la rígida total, les sensacions són del tot diferents i em costa adaptar-me, al menys als primers kms, no vol dir que al cap d'una hora la cosa ja funcioni al 100%.

    A lo millor la talla no era l'adequada per les teves prestacions, pel que dius també he legit que té un angle de 70.5, això evidenment ja és un fet molt remarcable del caracter de la bike.

    Segurament una gran bike per grans bikers, bé, la millor ja que l'Absalon la sap portar fins al cim, encara que si li donem la EMD també ens li portarà

    En fi, un gran test el que has realitzat, sense afany de lucre, potser et deixaré les bikes del garatge per que les hi facis un test i així poder saber-ne d'altres opinions i a lo millor dir, ostres potser sí que té raó, o no.

    El que tu tens clar jo també ja ho tenia, l'ALMA no és per nosaltres, jo per la meva banda he vist la FLash 29 en directa, el segons model i t'asseguro que es veu molt, molt bé, ja no et dic res del primer, ha de ser impressionant, no sabien el pes però a la mà es notava molt lleuger, no tant però com el EMD, evidenment portava una lefty d'alumini però que tampoc hi ha tanta diferencia amb la da carbó.

    ResponElimina
  2. Molt bon test, si senyor.

    Potser si que té raó en XAMG, que la bici és molt racing i potser no ho estàs acostumat, i també es cert que no era pas una bici molt i molt ben equipada, i això pot fer que un al comparar-la amb les bikes que corren per casa seu no li acabi de fer el pes.

    Potser, amb un bon joc de rodes guanyaria molt, un company de feina que tot just s'inicia en el mon de la bicicleta va canviar un joc de rodes sencill per un amb buje XT, llanta 317 amb pneumàtic racing ralph, i ell mateix va dir que pedalava sempre amb un parell de pinyons menys, per tant amb un bon joc de rodes seguramant la sensació d'anar frenat estaria superada, i tan sols quedaria ajustar manillar i potència per tenir una bici racing de debó.

    De fet podríem probar-ho demanant de nou l'alma i montar-hi un joc de rodes XTR a veure que passa.

    El que si puc dir és que la bici és molt bonica i carregada de detalls.

    Curiosament probes l'Alma i no t'acaba de convencer, i en canvi quatre de nosaltres adquirim una Niner EMD, tots amb montatges diferents, venint molts de dobles suspensions amb llarg recorregut, i a tots en funciona perfectament, tots pujem igual a millor que amb les dobles i baixem quasi igual, a ningú li fa mal l'esquena ni té por de fer-la servir en sortides llargues, una altre de nosaltres l'hbauria de probar per descatalogar-la definitivament.

    ResponElimina
  3. Tot el que dieu es cert, de fet com ja he dit son les meves sensacions, que no les úniques, ni les certes.
    Coincideixo amb en Ricard que amb les Niner tots ens hem adaptat molt be des del primer dia.

    Xavi, pel que fa a sensacions diferents, com diu si que es cert que de una bile a un altre en nota doferència, no es el mateix una 140 que una rigida, però si que has de sentir-la diferent, i no ha estat el meu cas, exceptuant el canvi de posició les sensacions en pedalar no eren bones, no crec que fos un tema de passar-hi mes hores damunt per ajustar-la o acostumar-me a la bike.
    Possiblement amb mes hores hi treuria mes rendiment, però no crec que tingues millors sensacions.
    També es cert que les rodes son molt importants, es possible que amb un canvi millores, però tot i això la resta no m'ha deixat genes de tornar-hi.

    ResponElimina
  4. Es una pena, que utilices el catalan. Estoy interesado en comprarme esta bici, y me interesaba mucho tu opinion. Lastima porque no me enterado de nada. Muchas Gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadamente existen medios para solucionar el problema.

      En la parte derecha del blog encontrarás un selector de idioma que realiza la traducción a muchos idiomas, incluido el castellano.
      La traducción no es la mejor, ya que algunas frases quedan un poco raritas, pero es lo suficientemente buena para que puedas leer mis impresiones sobre la Orbea.

      Elimina