Ens hem fet enrere, sí, això és el que ha passat. Ens havien convidat a una nocturna a Sta.Coloma amb sopar vora el foc i baixada trialera desprès de sopar.
La proposta era engrescadora, però finalment en saber que el nombre d’assistents seria de prop de 25 ens hem fet enrere. Està be per fer gresca, mes per fer festa que per res mes, però haguéssim tornat molt tard de ben segur i això ha estat el que ens ha fet quedar a Girona.
Sortida nocturna amb el Santo i en Ritrasse cap a la zona de Sant Roc en direcció cap a Estanyol. Al principi tot anava be, la pista era neta, amb resta de branquetes però totalment transitable sense cap problema, però un cop s’ha acabat la zona que donava accés als masos la cosa a canviat bastant. Molts d’arbres caiguts que barraven el camí totalment fent impossible pedalar, per tant a baixar i la bike a coll. De nit es més complicat el poder passar pel mig del brancam, ja que és fàcil que la llum enfoqui cap una altre banda i llavors cop de branca als morros.
Tant bon punt hem pogut em agafat pista més ample que serveixi d’accés a alguna casa, així ens asseguràvem que fos transitable. De manera que hem anat a la Nitris, d’allà a buscar la carretera d’Estanyol a Bescanó, pujar a la Miquela, baixada fins la granja de Cargols, pujar fins a la potabilitzadora de Girona i retorn cap a Salt i Girona.
No han estat masses kilòmetres, poc més de 16 y un desnivell de + 300, poca cosa, però el que compta és sortir a pedalar.
He sortit amb la Maverick Durance, la bike molt be, últimament m’hi sento molt be amb aquesta bike. Únicament un soroll degut als pedals em fa la guitza des de ja fa uns quants dies, però mai penso a fer-hi el manteniment. Caldrà millorar aquest aspecte del manteniment.
Vaja, vaja, veig que no sóc l'únic que s'ha tirat enrera, de fet quan m'ho vares dir i que serieu unes 15 persones ja vaig pensar que era molt de gent, ara veig que això ja era moltíssima gent.
ResponEliminaEl que importa aquests dies es sortir, pedalar sense baixar de la MTB és tasca dificil però de mica en mica els camins, al menys els més amples ja tornen a la normalitat.
La Maverick, gran MTB, puja excepcionalment bé i baixa de meravella, llastima que ara acostumats a pesos baixos, ja la notem més pesada.
Un altre concepte.