De SS a 1x10

Desprès de que en Xavi fes la proba i digués que el resultat era més que acceptable, ja tenia més o menys al cap de fer alguna modificació en alguna bike per tal de provar-ho.

Ara i donat que en Ricard no te la SS muntada, i que el meu nivell de forma ha baixat considerablement i tinc molt clar que amb la SS patiria de valent he decidit fer el pas.

La Highball SS

Així, aprofitant que vaig fer manteniment a les bikes no m’ho vaig pensar massa i vaig agafar la Highball muntada per fer SS i la vaig passar a 1x10. La feina no és massa feixuga, ja que el quadre permet fer el canvi de les punteres i així passar de Geared a SS o al revés.

Vaig desmuntar les punteres regulables que portava per ajustar la tensió de la cadena amb el 32-22, i les vaig substituir per les punteres fixes que porten la patilla pel canvi. Un cop fet vaig desmuntar la cadena de 8 velocitats que utilitzo per anar amb SS (vaja quin cadenot) i la vaig substituir per una de 10 velocitats, vaig muntar el canvi XT i el seu shifter corresponent i la bike ja està llesta. Calia fer el canvi de pinyó a la roda del darrera, així que fora el Niner de 22 i els separadors, i munto una pinyonera 11-36 XT.

Puntera per Geared

El 32, de moment farà el fet

Muntar la roda i ajustar el fre del darrera ja que amb el canvi de puntera frega una mica. Mentre faig això veig que quasi no queden pastilles i aprofito per substituir-les. Una mica d’ajust del canvi i ja està a punt.

De moment he deixat la forca rígida de carbó Niner, que potser substituiré per la Reba si en uns dies no vaig del tot be amb la rígida.

La forca Niner, de moment es queda

Primera sortida: Pujada a Sant Miquel des de la font del Ferro. No ha estat malament, comparat amb la SS ara tens moltes més possibilitats de relació i de fet pujo a Sant Miquel sense fer servir mai el 36. Està clar que el fet de portar un 32 al davant condiciona la relació màxima a les pujades, però no penso que en sortides de 30-40 km sigui un problema, menys encara si coneixes el terreny i et dosifiques adequadament. 

La baixada m’ha costat una mica, molt inflat i forca rígida sacseja bastant. En un seguit de pedres la cadena ha caigut del plat, caldrà veure si es repeteix o no (a la sortida d’avui no ha passat res)

La Highball 1x10 a Sant Miquel

En fi, de moment ara tinc una 1x10 preparada per sortir, veurem que tal va anat la cosa un cop vagui agafant millor forma, i pugui valorar si val o no la pena estalviar un plat. 

Ja hi tornem a ser!

Tot i que costa i molt, ja hi torno a ser, be, al menys ho provo. Les darreres setmanes han estat dures, més del que pensava, ja que a la fi he estat gairebé tres mesos aturat entre una cosa i l’altre. Molt m’ha costat poder finalitzar les sortides amb els companys, que si be miren d’anar a ritmes més suaus (o això diuen) les meves cames no van ni amb motor.

Una sensació estranya la de respirar be i no tenir cames per poder pujar més ràpid, ara ja vaig recuperant una mica millors sensacions, tot i que tinc moments de passar-ho malament, amb un mal de potes potent quan demano una mica d’esforç.

Tot i això aquests dies he anat aprofitant per mirar de posar-me a to, i he fet activitat 6 dies seguits: Cinc d’ells sobre la bici, quatre en muntanya i una en carretera amb un total de 156km i +3000m. El dia numero sis l’he passat fent una pujada als Àngels caminant/corrent (bàsicament a la baixada) fent 16km i +653m. Amb tot plegat he estat 12h i 37 minuts fent algun tipus d’exercici.

Les sensacions milloren dia a dia, tot i que al vespre quedo adormit a qualsevol lloc, imagino que fruit del esforç que em suposa fer les activitats físiques.

Miraré de poder seguir a un bon ritme amb les sortides, sense sobrecarregar i mirant de no forçar el ritme, ja que de moment si no forço el ritme recupero be les cames i sembla que vaig guanyant forma mica a mica.

Imatges d'aquest matí amb en Ricard i en Marcos

Tot borròs ho veig jo !

Baixant prop de la Font de l'Alau per un corriolet entretingut

Sempre al darrera, mirant de no perdre roda

Dates contradictòries

Es el que passa quan arriben aquestes dates, els sentiments son moltes vegades contradictoris.

Es suposa i es tradició que aquestes dates son per passar-les en família, compartir amb els teus bons moments asseguts a taula, riure i fer xerinola.

Be, això ja està be, però el que passa es que és en aquests moments es quan trobes a faltar els qui no hi son, i no per que ells no vulguin ser-hi, es per que ja no hi son ni hi seran mai més. Podem dir que es normal trobar a faltar els que no hi son, segur que si, però el problema es quan els que han marxat ho han fet fora de temps.

En pensar en ells t’adones que tot el que tenim és volàtil i que en un no res desapareix, i que a més no te perquè fer-ho en l’ordre lògic. Estranyar un avi, una iaia, una besàvia es fa a través de records que en molt de casos son tendres, experiències  i moments especials que vam passar-hi plegats, en fi un record tranquil en molts de casos. Aquest tipus de records els puc associar al Nadal, fins i tot penso que van lligats de la ma.

Quan els records son per pares, mares, amics,  gent que ha marxat quant encara tenia molt per fer, per dir, per compartir, molts consells que donar, en definitiva molt de tot que ja no tindrem, llavors la cosa és diferent.  En aquests moments els sentiments i els records es barregen, notes com et sents ferit, buit, impotent davant de la seva pèrdua. La ràbia apareix i maleeixes moltes coses que no hauries de maleir i tot d’una, per sort, apareix el record dolç: recordes aquell somriure, aquelles paraules, aquella mirada, un gest, un gust, una olor,... Això és el que ens agrada recordar, és el que hem perdut, és el que ens han donat els que ara no hi son i que cal que vetllem per mantenir-ho viu. Cal estar disposats a mantenir les records positius, a fer que no se’ns oblidi mai quant d’especials eren per a nosaltres els que ara no hi son.

Que fàcil i que difícil es fer-ho, no sé si m’ensortiré. Espero tenir temps per anar-ho intentant, i que mentre ho provo sigui capaç de transmetre coses positives als que m’envolten, i en especial als que estimo, que el dia que jo no hi sigui tinguin un munt de coses boniques que recordar.

Així que seguiré aquests dies mirant de que els sentiments contradictoris es tornin més positius i que les trobades amb la família i els amics siguin un motiu de joia que esperi any rere any.

Que en aquests dies i els que vinguin, per sobre de tot sigueu molt feliços. 

Un altre repte 2014

Ja n'hem parlat alguna vegada, potser ara és el moment.

Resum edició TDM 2013 from Bicicat REC on Vimeo.

Serra de Llancers

Poc a dir d'aquesta ruta, de fet es resumeix fàcil: 35km 6 hores.

Paratges molt bonics, difícils i tècnics, una bona caminada i fred en alguns moments.

Diuen que una imatge és millor que mil paraules, així que en deixo 21000.

  

  

  

  

  

Millorar la tècnica, molt per fer

Està clar que en algun lloc ens costa de resoldre el fer-ho sobre la bike, aquí tenim uns exemples de com es fa.

Trial Trails from chris akrigg on Vimeo.

De 0 a 114 en dues setmanes

Aquesta ha estat la segona setmana que he pogut anar amb BTT desprès de l’aturada forçada i la veritat que està essent dur veure la pèrdua de forma que he tingut.

No es l'ombra, soc jo que m'arrossego

Tot i que la resta dels companys hi treuen ferro i diuen que a ells també els costa, que tots estan en baixa forma, no tenen ni idea del que parlen. Possiblement la forma física d’ells no sigui la millor, sempre cal fer una mica d’aturada, però una cosa es disminuir i l’altre és parar.

Aquesta setmana he sortit tres vegades, les tres seguides:

La primera el divendres amb en Xavi i en Ricard, varem fer una volta per Sant Grau i per la zona de Santa Afra. Una barreja de pisat i de corriol, les pujades una mica de tot, algunes d’anar fer i d’altres amb rampes de fins el 30%. Les baixades conegudes des de fa temps i amb un ferm que donava la màxima adherència van estar d’allò més be.

Ells m'esperen a cada trencall, que hi farem..

El millor de la sortida, els moments de riures, que han estat nombrosos

Les pujades molt aviat em varen ensenyar que no estic on era, els companys sense córrer m’anaven deixant i ni les pulsacions ni les cames em permetien anar més ràpid. Ells pujaven amb el plat gros, i jo amb el 24/36 i patint. A les baixades millor, no es va fer cap sprint pedalant, només deixar baixar, frenar poc i aprofitar inèrcies, i clar si coneixes el terreny és fàcil anar ràpid. Al final 34 km i +723m. pulsacions mitjanes 153, màximes 181.

La segona sortida va ser el dissabte amb en Marcos, aquest cop amb la de carretera. Promesa per part seva de respectar un ritme suau, i la veritat que va complir. Vàrem anar direcció a Estanyol passant per las carretereta del darrera, no volia veure una llarga recta amb pujada. Un cop a Estanyol cap el Mas Llunès, Rodem tranquils tota l’estona, es un tram que s’em fa agradable. En arribar a dalt, baixada direcció a la carretera d’Anglès, on demano de girar i tornar per on hem vingut. Imaginar la part des de Llorà fins a Girona ja em fa mal a les cames, així que millor tornar per on hem vingut.

Pujada tranqui-la i baixada tranqui-la, ni una sola vegada faig una apretada per gaudir de la baixada que és molt ràpida i divertida si es pedala. El pujador que hi ha al final per enllaçar amb la carretera que ve de Sta Coloma ja em fa mal de cames, no puc apretar. Les petites pendents que hi ha per arribar a Aiguaviva tornen a mostrar que les cames no van, així que rodem tranquils fins a casa. Han estat 40km i + 376m, les pulsacions més baixes amb una mitjana de 138 i una màxima de 163.

Tercera sortida el diumenge al matí per la banda dels Àngels, aquest cop amb en Ricard, en Marcos i en Pepe. Al pujar a la bici, ja he notat que el cul es començava a queixar, res molt empipador, però és un senyal de que no estic acostumat ni a seure a sobre del seient.

Direcció al Biocenturi per començar a pujar per el camí de la banda dreta. Uff, el 36 el poso al primer moment, i no puc!! He de esforçar-me de valent per poder pujar el primer repatxo, i no és per tema respiratori, són les cames les que no poden. Vaig fent el que puc fins arribar a la pista, en Ricard i en Marcos van poc a poc i no els puc seguir, de fet porto en Pepe enganxat a roda fina a la última pujada que al ser més pendent fa que a ell li costi més que a mi. Això serà la tònica de molta part de la sortida, si els pendents son moderats, tinc feina a que en Pepe no m’avanci, i al final, a la darrera pujada del pic de les Bruixes és ell que va davant meu, les cames no poden. Els companys riuen quan dic que ja no vull més pujades, tot baixada si us plau! Baixem pel coll de Bou i per el camí de les abelles, una baixada divertida i ràpida ja que el terreny està perfecte, només cal fer atenció amb els solcs que ha fet l’aigua, ja que algun és força profund. Durant la baixada en Marcos ha fet un petit tall a la roda del darrera fruit de una llantada, per sort el líquid ha tapat i ha pogut continuar.

Bici carril fins a Quart on hem parat a esmorzar i cap a casa. En total 40km +830m amb una mitjana de pulsacions de 139 i una màxima de 173.

Així amb les tres sortides he fet un total de 114km passant de fer 0km per setmana fa dues setmanes als 114km que he fet aquests tres darrers dies. La setmana passada va ser una transició d’estar aturat a fer quelcom i es va quedar en 50km en dues sortides, ara faltarà veure les sensacions i les cames la pròxima setmana.

De moment un esforç considerable per fer els km que he fet, de totes maneres està clar que tampoc estic mort, ja que un cop baixo de la bike les cames funcionen be.