Al cim, descansant i gaudint del paisatge |
Avui ST Narcís, però per la zona no conec cap
cim que tingui aquest nom, així que he decidit anar a St Grau.
He sortit molt més tard que de costum, gairebé
les 10 del matí. El dia bo, massa bo per l’època del any, be, més que bo càlid,
per qué pot fer bon dia i fer més fred o al menys el que pertoca a les dates
actuals.
He sortit amb la Higball, sol, tranquil, be
amb alguns pensaments de feina al cap que mica en mica he anat deixant enrera,
en especial al començar a pujar. Avui volia fer una sortide de més de 1000 de
desnivell, però ja mentre pujava he trobat un munt de coses pendents a fer a
casa i he decidit fer un puja baixa clàssic, dels de tota la vida, be d’aquells
que feia en els meus inicis de BTT fa ja molts anys i en els que pujar a St,
Grau sense aturar-se ni posar peu a terra era una fita molt important.
Així que font d’en Coromines i pista dins el
cim. El ritme no diré lent per que no ho era, però no he anat a fer cap temps,
pujar i passar-ho be ja era suficient. No se perqué fa uns dies el genolls me’ls
noto més del que voldria, no és dolor, es que els noto més del normal, i això
fa que no forci per descarregar-los i anar fent mica a mica.
A mida que pujava cada cop més calor, nomes mallot
de màniga curta i encara així feia calor, aquest temps és ben boig.
Arribo al cim ben suat, he passat uns 10
minuts al cim mirant el paisatge, gaidint del dia i de la pau, no he trobat
ningú al cim.
El problema d'estar sol, que es fan ximpleries!! |
Baixada per el mateix lloc que he pujat, be
per allò de clàssic que he dit abans, tot be fins a casa.
Una sortideta curta i tranquil·la, allò del
btt tranquil i relaxat que aporta pau.