Millorar la tècnica, molt per fer

Està clar que en algun lloc ens costa de resoldre el fer-ho sobre la bike, aquí tenim uns exemples de com es fa.

Trial Trails from chris akrigg on Vimeo.

De 0 a 114 en dues setmanes

Aquesta ha estat la segona setmana que he pogut anar amb BTT desprès de l’aturada forçada i la veritat que està essent dur veure la pèrdua de forma que he tingut.

No es l'ombra, soc jo que m'arrossego

Tot i que la resta dels companys hi treuen ferro i diuen que a ells també els costa, que tots estan en baixa forma, no tenen ni idea del que parlen. Possiblement la forma física d’ells no sigui la millor, sempre cal fer una mica d’aturada, però una cosa es disminuir i l’altre és parar.

Aquesta setmana he sortit tres vegades, les tres seguides:

La primera el divendres amb en Xavi i en Ricard, varem fer una volta per Sant Grau i per la zona de Santa Afra. Una barreja de pisat i de corriol, les pujades una mica de tot, algunes d’anar fer i d’altres amb rampes de fins el 30%. Les baixades conegudes des de fa temps i amb un ferm que donava la màxima adherència van estar d’allò més be.

Ells m'esperen a cada trencall, que hi farem..

El millor de la sortida, els moments de riures, que han estat nombrosos

Les pujades molt aviat em varen ensenyar que no estic on era, els companys sense córrer m’anaven deixant i ni les pulsacions ni les cames em permetien anar més ràpid. Ells pujaven amb el plat gros, i jo amb el 24/36 i patint. A les baixades millor, no es va fer cap sprint pedalant, només deixar baixar, frenar poc i aprofitar inèrcies, i clar si coneixes el terreny és fàcil anar ràpid. Al final 34 km i +723m. pulsacions mitjanes 153, màximes 181.

La segona sortida va ser el dissabte amb en Marcos, aquest cop amb la de carretera. Promesa per part seva de respectar un ritme suau, i la veritat que va complir. Vàrem anar direcció a Estanyol passant per las carretereta del darrera, no volia veure una llarga recta amb pujada. Un cop a Estanyol cap el Mas Llunès, Rodem tranquils tota l’estona, es un tram que s’em fa agradable. En arribar a dalt, baixada direcció a la carretera d’Anglès, on demano de girar i tornar per on hem vingut. Imaginar la part des de Llorà fins a Girona ja em fa mal a les cames, així que millor tornar per on hem vingut.

Pujada tranqui-la i baixada tranqui-la, ni una sola vegada faig una apretada per gaudir de la baixada que és molt ràpida i divertida si es pedala. El pujador que hi ha al final per enllaçar amb la carretera que ve de Sta Coloma ja em fa mal de cames, no puc apretar. Les petites pendents que hi ha per arribar a Aiguaviva tornen a mostrar que les cames no van, així que rodem tranquils fins a casa. Han estat 40km i + 376m, les pulsacions més baixes amb una mitjana de 138 i una màxima de 163.

Tercera sortida el diumenge al matí per la banda dels Àngels, aquest cop amb en Ricard, en Marcos i en Pepe. Al pujar a la bici, ja he notat que el cul es començava a queixar, res molt empipador, però és un senyal de que no estic acostumat ni a seure a sobre del seient.

Direcció al Biocenturi per començar a pujar per el camí de la banda dreta. Uff, el 36 el poso al primer moment, i no puc!! He de esforçar-me de valent per poder pujar el primer repatxo, i no és per tema respiratori, són les cames les que no poden. Vaig fent el que puc fins arribar a la pista, en Ricard i en Marcos van poc a poc i no els puc seguir, de fet porto en Pepe enganxat a roda fina a la última pujada que al ser més pendent fa que a ell li costi més que a mi. Això serà la tònica de molta part de la sortida, si els pendents son moderats, tinc feina a que en Pepe no m’avanci, i al final, a la darrera pujada del pic de les Bruixes és ell que va davant meu, les cames no poden. Els companys riuen quan dic que ja no vull més pujades, tot baixada si us plau! Baixem pel coll de Bou i per el camí de les abelles, una baixada divertida i ràpida ja que el terreny està perfecte, només cal fer atenció amb els solcs que ha fet l’aigua, ja que algun és força profund. Durant la baixada en Marcos ha fet un petit tall a la roda del darrera fruit de una llantada, per sort el líquid ha tapat i ha pogut continuar.

Bici carril fins a Quart on hem parat a esmorzar i cap a casa. En total 40km +830m amb una mitjana de pulsacions de 139 i una màxima de 173.

Així amb les tres sortides he fet un total de 114km passant de fer 0km per setmana fa dues setmanes als 114km que he fet aquests tres darrers dies. La setmana passada va ser una transició d’estar aturat a fer quelcom i es va quedar en 50km en dues sortides, ara faltarà veure les sensacions i les cames la pròxima setmana.

De moment un esforç considerable per fer els km que he fet, de totes maneres està clar que tampoc estic mort, ja que un cop baixo de la bike les cames funcionen be.

Coses per fer

Be, mirant coses per fer he trobat algunes opcions, unes més lúdiques, altres més canyeres, però al final opcions.
http://www.sherpatour.com/tracks-del-marroc.php

Alguna coma molt més heavy
Campionat de ultramaratons BTT

I llavors qualsevol de les rutes que no hem fet i que ens queden properes

Reprenent l’activitat

Des del dimarts passat que tinc permís mèdic per tornar a agafar la bike, no ha estat però fins avui dissabte que no he pedalat, les circumstancies han estat les que han marcat el tempo.

Han estat 7 setmanes aturat pel que fa a la bike, ja que he mirat de fer altres activitats per tal de mantenir-me actiu, la principal el caminar per muntanya.

He anat sortint a caminar per la muntanya acompanyat d’en Ricard i en ocasions d’en Marcos, normalment per zones properes (St Grau, Els Àngels, St Miquel, Sta Bàrbara,...) fins que la setmana passada ens varem decidir a fer quelcom una mica més potent i varem anar a fer el Bastiments amb una alçada de 2881m .

Inici de l'ascensió

En Marcos i Jo al cim del Bastiments (2881m)

Vistes des del cim

La sortida en si no és difícil tècnicament, només el ritme d’ascensió i de descens son el que marca la sortida i han estat els responsables que que uns més que d’altres tinguessin agulletes a les cames.

Baixant a bon ritme

Vistes al coll de la Marrana mentre baixem

Feia temps que no feia un cim, de fet el darrer va estar el Puigmal, però el varem pujar amb la BTT, i no es el mateix que fer-lo caminant. Una afició que ja tenia fa molts anys la de caminar, i que ara que hi he tornat m’agradaria mantenir.

Avui però ha estat dia de Bike. Ganes i mandra al mateix temps. Feia molts de dies que no pedalava, la darrera vegada encara vestit d’estiu, i ara després de l’aturada forçada el sortir amb fred i un temps no massa agradable no es molt engrescador.

Tot i això a l’hora estava preparat i acompanyat per en Ricard i en Marcos hem fet una pedalada tranqui-la, que s’ha iniciat molt rodadora i que abans d¡esmorzar ja ha entrat una ica més cap a muntanya. Un esmorzar de forquilla, una bona estona rient, menjant i xerrant i apa que cal tornar cap a casa.

La tornada ha estat molt més corriolera, pujadors i baixadors divertits i cansats, al menys per a mi, ja que amb el constant canvi de ritme he esbufegat de valent. Vaja una pèrdua de forma en aquestes setmanes d’aturada.

En Ricard pujant on els altres han anat caminant

Al final uns 30km i una mica menys de 700 metres de desnivell positiu, res de l’altre mon, però m’ha premés tornar a sortir en bike i passar una bona estona. Si demà el temps acompanya podré tornar-hi.

Llarg recorregut

Això és el que estic fent amb la recuperació dels dits.
El dilluns en sortir del metge, les notícies eren que encara falta, al menys 10 dies. Un cop passats aquest dies veurem si cal o no fer recuperació, i ara veient el que va passant no hi ha res que em faci pensar en que serà ràpid i fàcil.
Ahir feia un mes de la caiguda, i els dits encara no s'han soldat del tot, un d'ells esta gairebé soldat, l'altre encara ha de tancar la meitat de la fractura.
Sembla que això dels arrancaments és una fractura lenta de curar, res a veure amb una fractura al mig d'una falange, que si be pot ser dolorosa acostuma a soldar-se millor.

Jo pensava poder pedalar el proper cap de setmana, però això no serà, possiblement tampoc ho podré fer l'altre.

Ara mateix ni em deixen ni puc físicament obrir totalment la ma, els dits no s'estiren i cal anar amb compte amb fer-ho, ja que els tendons podrien tornar a arrancar l'os.
Frustrant es que tampoc la puc tancar, tot i que ara amb una modificació de la fèrula que em varen fer ahir he de començar a exercitar aquest moviment.

Necessita temps per curar, això és tot. Jo imagino que necessito temps per assimilar que tardo a recuperar, que res es fa en un dia, i que amb els anys les recuperacions son mes lentes.
Fa molts anys que vaig en BTT i no havia tingut lesions que m'impedísin pedalar fins ara fa una mica mes de 2 anys en trencar-me el braç.
Be de fet un any abans en vaig fracturar una costella i vaig estar 3 setmanes aturat.
Sembla però que tinc una extranya habilitat per fer-me mal en moments que impedeixen realitzar els projectes preparats.
El primer cop amb les costelles vaig fer retardar la pedalada en grup dels pedals del cister. L'any següent durant la Tramun, en un any on les meves sensacions sobre la bici eren les millors que he tingut mai, deixant-me aturat una bona temporada.
Una inoportuna prostatitis va impedir-me participar a la Transpyr, un projecte d'equip que havia preparat molt i que va quedar truncat 10 dies abans de començar.
Aquest estiu una caiguda tonta acaba amb 7 punts al colze, i si be no va impedir anar en bici, ara encara em fa mal al arrepenjar el colze a la taula, reposabraços o altres.
Finalment els dits durant l'Euskadi Extrem a la primera etapa.
Si miro el currículum no es massa engrescador, o potser es que passo per un moment baix.

Per acabar d'adobar-ho, ara per poder caminar per la muntanya he de portar una genollera per ajudar la ròtula esquerra, te desgast pel que sembla. La darrera caminada va anar millor.

Qui sap potser això és el primer símptoma de recuperació

Segueixo aturat

Aquesta és l’ultima setmana,  això espero, en la que he de portar els dits totalment immobilitzats. El proper dilluns tinc hora al metge per veure com està tot i depenent del estat podré pensar en fer alguna cosa sobre la Bike.

Avui ha estat el primer dia en que m’he dutxat sense la fèrula, i ho he fet per que noto que sense que els dits estiguin protegits no hi ha perill de fer-me mal. Al posar o treure la fèrula ja no em fan mal, la inflor ha desaparegut gairebé del tot com també ho han fet els blaus que tenia al llarg dels dits i de la ma.

Moure els sits no és fàcil. El lloc per on es varen trencar es mou força be, però doblar la falange mitjana és dolorós a més de que no hem permet fer correctament el seu joc, es queda en una 25% aproximadament. Espero que això sigui només pel fet de que porta 24 dies immòbil i que quan comenci a bellugar-se la cosa anirà més be.

Començo a tenir ganes de pujar a la bici i sortir a fer una bona pedalada, sembla que el període de descans que inicialment va anar be ja ha fet el que li tocava i ara el que demana el cos és anar a fer un tomb.

Tardaré encara forces dies a fer alguna cosa, ja que si el dilluns em treuen la immobilització, el dimarts marxo de viatge fins el dijous, així que serà com a molt aviat el dijous al vespre o el divendres que estaré en situació de sortir, llavors faltaran les condicions necessàries per fer-ho (que no plogui, que en tingui ganes i que disposi de temps).

En tot cas sigui com sigui, si no hi ha cap contratemps el proper cap de setmana serà el darrer que estaré aturat pel que fa a la bici.

Tinc ganes de poder moure la ma lliurement, el colze i l’espatlla se’n ressenten més del que podria semblar lògic i l’esquena també pateix aquest treballar forçat amb el braç esquerra.

Amb tot estic animat, ara ja començo a notar en els propis dits que la fi d’aquest episodi s’acosta, i això ja és prou engrescador.

Video resum Euskadi Extrem

Aquí teniu el video resum de l'Euskadi Extrem.
Bones imatges, preferiria més muntanya i menys asfalt, però entenc que els que filmen anessin on els era més fàcil. Tot i això bones imatges, llocs coneguts i una petita aparició nostre al segón avituallament.

També sortim a vàries fotos flickr

i també a les del facebook