Molts de dies han passat des de la darrera
entrada al blog.
No se ben be el perquè ara em costa escriure, de fet més que
escriure es trobar el moment per escriure, el moment on a més de disposar del
temps (que sempre en puc trobar una mica), tingui ganes d’explicar quelcom
interessant.
De fet ha passat un mes des de la darrera entrada,
un mes on les sensacions no son les millors, al menys de forma continuada. Algun
dia les sensacions son bones, aquests son els menys, altres dies les sensacions
no son ni bones ni dolentes, senzillament no son.
Alguns dies les sensacions son dolentes, no a
nivell de no poder pedalar o de no sentir-me be a nivell general, tinc
darrerament un problema a la cama dreta que en fa mal a la part posterior de la
cuixa, a la zona dels isquis. Tot i això desprès de verificar-ho per el fisio no sembla ni un problema
muscular ni de tendinitis, per tant possiblement sigui una deriva de la meva
zona lumbar que no funciona massa be des de fa ja masses anys.
Tot i això en aquest mes he rodat un total de
723km amb +12.312 metres de desnivell. Aquest kilometratge està repartit entre
BTT, SS i bicicleta de carretera, de manera que normalment cada setmana al menys faig una sessió amb cada una de les
diferents modalitats.
 |
| La HighBall, bona companya de rutes |
A diferència de l’any passat que ens preparàvem
per la Transpyr, aquest any les sortides son més curtes i amb menys desnivell.
Podria dir que son les sortides de sempre fetes amb més o menys intensitat,
però poques vegades passem dels 1000 metres de desnivell positiu.
Les sortides amb Single Speed son exigents,
més encara si vaig amb en Xavi i en Miquel. Finalment amb la SS fem el mateix
tipus de volta que fem amb una geared, el que passa és que l’exigència física,
en molts de casos marcada més pel ritme que per el recorregut (que també), és
molt més alta.
En el meu cas m’està exigint un treball del
tronc superior que no imaginava. En el moment en que els pendents superen el
12-15% i son continuats, l’exigència del pedalar dret fa que els braços i
espatlles tinguin que compensar la força feta per les cames, on els quàdriceps que
son molt més potents, posen a proba pedalada rere pedalada la resistència dels
meus braços. Ara per ara sempre he aconseguit pujar el camí escollit, i el anar
a peu com a conseqüència de no poder pedalar ho recordo nomes una jornada en un
tram que no va ser de més de 5 metres i per que els braços no varen poder més. Les
sortides amb en Ricard son més conservadores, i tot i que el recorregut es
exigent el ritme és més suau i em permet anar més tranquil.
Darrerament les sortides amb la bici de
carretera son més llargues i ronden els 100km cada setmana amb un desnivell
superior als +1000m. Mica a mica anem millorant el ritme i ens acostumem al
pedalar continuat de la carretera, un pedalar diferent al de BTT i de la SS.
 |
| El darrer dissabte a Tossa |
Miraré de ser més constant amb les meves
intervencions al blog, però la família amb un parell d’adolescents, i la feina
em demanen esforçar-me al màxim i primer el que és primer.
Seguirem pedalant !
