Avui sortida de dimecres, sortida des de Bordils com es habitual.
M’acompanyen en Xavi i en Miquel. Iniciem ruta cap a Sant Martí Vell per pujar als Àngels pel camí vell amb algunes variants. El ritme inicial imposat per en Xavi es força alt el que m’obliga a esforçar-me de valent.
Porto les sabates Spiuk i tant el gruix de les sabates com la posició de les cales no son el mateixos que a les Sidi Dragon que porto normalment. Aquest fet i el ritme ràpid de bon començament fa que noti molèsties a les cames que no desapareixeran totalment en tota la ruta, però que disminuiran a partir de la meitat aproximadament.
Un cop dalt dels Àngels baixem pel corriol fins a la pista que porta a Montnegre, girem a l’esquerra i baixem per la pista de la casa fent tot el corriol que segueix la riera. El corriol està ciclable, però en alguns punts força tapat. Provem d’anar cap el camí que segueix la tanca metàl·lica, però el trobem tapat, així que a pujar en direcció cap el Montigalà.
No pugem al cim, el voregem per la pista i ens dirigim a Madremanya per la forta baixada que deixa prop de la font picant. Madremanya i cap al lloc de sortida.
Al final han estat 30km i 773metres de desnivell a una mitjana de 15,4km/h
Cal que aconsegueixi evitar els dolors musculars a les cames i així poder mantenir un ritme més ràpid. Cal que m’imposi unes determinades hores de descans fixes al dia, possiblement l dormir mes m’ajudi a recuperar millor.
En fi que queda molt per fer. Ara per ara es mante el fer mes de 100km per setmana, en els set darrers dies estic a 115km. Ara només cal mantenir-ho
Els dimecres i amb poca llum que tenim és el ritme a seguir encara que si un no pot ho diu i afluixem, de ben segur que jo el dia que no pugui pel motiu que sigui ho diré.
ResponEliminaQua durant la setmana es puguin fer 100 o més km és molt, i ai´xò es bó per agafar el rime que necessitem.
No sé si la propera fita que ens espera necessitarem aquest ritme o millor serà que comencem a fer treking però jo crec que anem pel bon camí, això sí, haurem de posar a carregar les làmpades no fos cas.
Que et convé descans o dormir més això ja ho ha de saber-ho un mateix, cal que o reflexionis.
Està clar que si no es pot la resta s'esperen, sempre ha estat així (excepte si es va amb la 29), que costi no vol dir que no es pugi, es fa el que es pot.
ResponEliminaAra que falten encara 10 dies per acabar el mes ja porto gairebé els mateixos quilòmetres que el gener del 2010 i ja supero en mes de 300 metres el desnivell acumulat. De ben segur una bona tendència que ha d’ajudar a millorar la forma.
Si començar a fer trekking o no ja es una altre cosa, els llums per si cal arribar de llum son pràcticament obligatoris, veurem que passarà.