dimarts, 19 de gener del 2016

La crònica del 2015

Sembla que no és el més normal, i de fet no ho és el fer una sola crònica er explicar el que ha donat un any sencer, però es que el 2015 ja estat un any especialment complicat, des del seu inici fins el mateix final.

Si, la vida és complicada a vegades, no tot és de color de rosa, a vegades la vida et mostra el seu costat dur i difícil, on demana que lluitis per a poder tirar endavant. Es la vida la que et posa a proba a tu i a les persones del teu entorn, i la que et fa veure que quan penses que hi ha coses que son molt importants dins del teu dia a dia, altres encara ho son més, i si penses que tot va malament, sempre encara pot anar pitjor.

Les sortides en bici es van reduir molt respecte al 2014, de fet nomes sortia a pedalar el cap de setmana i encara no tots els dies possibles. A cada moment cal fer el que toca i a principis d’any no tocava bike. 
Tot i així mirava de sortir quan podia amb els companys a compartir unes hores al aire lliure fet l’esport que més m’agrada.
Així va anar passant els mesos, sense pena ni gloria, sense emprendre cap projecte biker al no saber si podria anar-hi o no, per que buscar un objectiu si no tenia massa clares moltes altres coses?
Amb l’arribada de la primavera, dels dies més llargs, sempre es disposa d’una mica més de temps per sortir, i si es pedala una mica la forma millora i un ho passa millor. Així algunes tardes al volts de les 7 sortia amb el meu germà a fer una volteta, i de fet era un dels millors moments del dia.

En arribar el juny, en concret el dia 29, sortida de tarda com molts altres dies, aquest dia sortida amb la Single Speed. En sortir al carrer amb en Ricard, trobem en Lluís que també sortia amb bike i decidim anar plegats, dues SS i una Geared, totes 29”.
Iniciem la sortida cap al la zona que queda entre Aiguaviva, Bescanó i Estanyol. Corriols i més corriols, bon ritme tota l’estona, pujant a bon ritme amb la SS on fèiem patir la Geared per seguir el ritme, i les baixades divertint-nos d’allò més. Una sortida d’aquelles que quan arribes a casa, mentre et dutxes penses “que be que ho he passat”.
Va ser però quan enfilàvem el darrer corriol per ja tornar cap a casa on la vida en va voler mostrar que en menys d’un segon passes d’estar gaudint i passant-ho be a estar en una situació totalment diferent.

Una relliscada de la meva roda del davant em fa caure i tinc la mala fortuna de que una arrel impacta a la part superior del maluc dret i el meu fèmur no aguanta l’envestida i es trenca. En un sol segon vaig ser conscient de la magnitud del problema, tot i no saber l’abast de la trencadissa vaig tenir clar que la cama estava trencada, que jo d’allà no em mouria i que tardaria molt a poder fer vida normal.

Per sort la vida no va voler ser més cruel i en va mostrar que si vas ben acompanyat, un mal moment es menys dolent. Així entre en Ricard i en Lluis varen agilitzar l’arribada dels equips de rescat. En Ricard es va quedar amb mi i coordinava les comunicacions mentre que en Lluis va anar a esperar-los a una zona on l’ambulància i els bombers podien arribar amb els seus vehicles i els va acompanyar per el corriol fins on vaig caure.
En un temps proper a una hora em van treure d’allà i em varen portar cap al hospital en una tasca que no va ser gens fàcil donat la dificultat existent per arribar on vaig caure.

Només puc tenir paraules amables per a les persones tant del cos mèdic com del de bombers que varen fer una feina impecable per ajudar-me en un moment molt difícil. Igualment per els dos companys que m’acompanyaven, no vull ni pensar com hagués estat el mateix sol.
Un cop a l’hospital es confirma el diagnòstic: Fractura de fèmur intertrocanteriana. Caldrà operar i posar-hi una mica de metall per que la cosa quedi be.

Uns dies que prefereixo no recordar, de fet varen estar els pitjors de la meva vida, son els que passen fins que m’operen i comença el procés de recuperació. Tot és molt llarg, molt dur, sense poder fer res per mi mateix,... dona molt per pensar,...

Tinc la sort de tenir una família excepcional i el tenir el seu suport en tot moment va ser molt important. El mateix puc dir dels amics que em visitaven i feien que les hores fossin més curtes.

Al cap d’uns dies cap a casa i a iniciar el llarg procés de recuperació. Un estiu de moltes hores de llit i de sofà és el que vaig passar. Mica en mica puc començar a fer més passes amb les crosses, i al cap de 5 setmanes puc sortir a l’exterior i començar a fer passejadetes molt curtes pel barri.

I així mica en mica fins que 108 dies desprès de la caiguda, el 14 de novembre surto a pedalar de nou fent una sortida de road bike. A partir d’aquí tot ha anat estan més fàcil, el poder recuperar mica en mica la normalitat en el dia a dia i poder iniciar una mica l’exercici físic és molt més engrescador. La recuperació es molt lenta, costa molt desprès de tant de temps de ni caminar tornar a pedalar amb dignitat, i a més el dolor en alguns moments es força important.

Fins el moment de la caiguda havia realitzat 2311km. Durant el període de recuperació a casa vaig fer 194km amb el rodet i a la fi han estat un total de 2949km una xifra que no està malament si es te en compte el que ha estat l’any en general, però que és molt baixa respecte al 2013 que ja havia fet aquest km al maig i més baixa encara respecte al 2014 que ja estaven fets abans de finalitzar el mes d’abril.

Be, la vida es així i a vegades vol que ens adonem de que les coses importants son altres a les que moltes vegades no parem prou atenció. A la fi aquest any ha estat un any de màster i he après més del que pensava que aprendria, potser cal canviar el mètode per un de menys traumàtic, be segur que cal fer-ho, però a la fi l’experiència m’ha ajudat a entendre les coses d’una manera diferent.

Ara ja al 2016, espero que aquest sigui un any millor en molts aspectes i que em permeti gaudir una mica d’algunes de les coses que la vida m’ha ensenyat durant el 2015.


Algunes fotos del any per tenir un record en imatges.

En Ricard, company i germà, que pot ser millor?
Una Santa, la Tallboy, corriols i més corriols
un altre Santa, Higball alumini SS, aquesta per exigir al màxim
Primera ajuda mèdica
Esperant per el trasllat
La fractura
Al Trueta amb la tracció instalada
Reparació efectuada
Primeres passes a la clínica
Al cim de Sant Grau el 2 de Gener del 2016

diumenge, 8 de març del 2015

Benvingut 2015

Fa ja més de 2 mesos que som al 2015, però penso que fins ara mateix no m’he adonat que el realment important de tot és ser-hi, i de moment hi soc, millor encara, hi soc jo i tots els que m’importen. Que més es pot demanar?

Fa unes mesos que les coses estan complicades o molt complicades, no és una queixa, però és així. Els temps que corren son difícils, allò que fins ara havia estat normal, ara no ho és, cada dia cal començar-lo amb força i energia, mirant de fer millor el que sabem fer i de no fer allò que no sabem o no volem fer.

Difícil triar que fer, però quan hi penses be, crec que és més fàcil del que sembla. Cal fer servir el cor i ja està, la resta és poc important.

Avui i ahir he fet dues bones sortides amb els companys. Sortir a voltar amb la bici és una de les coses que m’agrada, i ara passada una temporada difícil, tot i que encara està tot per fer, vull tornar a gaudir i molt d’aquesta activitat.

Tornar a pensar en un pla d’entrenament, o millor dit una rutina més organitzada i constant per tal de recuperar una mica la forma física i mirar de millorar si és possible les sensacions, és una cosa que m’atrau.

Cal seguir i seguir, passar-ho be sempre que sigui possible, no defallir, compartir les bones estones, les il·lusions i inquietuds.

Miraré de fer-ho d’ara endavant, tant en el meu dia amb la família, els amics, la feina i com no amb la bike i l’esport.

Així que a veure si ara torno a tenir una certa constància en el blog.

Al final el 2014 va anar prou be, és l’any que més km he fet, en total 8009km amb +160.185 metres de desnivell i gairebé 500 hores fent esport, gens malament per ser únicament un aficionat que vol passar-ho be.


El vídeo de l’strava en fa un resum amb música i tot.      


dimecres, 29 d’octubre del 2014

Per St.Narcís, St. Grau

Al cim, descansant i gaudint del paisatge

Avui ST Narcís, però per la zona no conec cap cim que tingui aquest nom, així que he decidit anar a St Grau.

He sortit molt més tard que de costum, gairebé les 10 del matí. El dia bo, massa bo per l’època del any, be, més que bo càlid, per qué pot fer bon dia i fer més fred o al menys el que pertoca a les dates actuals.

He sortit amb la Higball, sol, tranquil, be amb alguns pensaments de feina al cap que mica en mica he anat deixant enrera, en especial al començar a pujar. Avui volia fer una sortide de més de 1000 de desnivell, però ja mentre pujava he trobat un munt de coses pendents a fer a casa i he decidit fer un puja baixa clàssic, dels de tota la vida, be d’aquells que feia en els meus inicis de BTT fa ja molts anys i en els que pujar a St, Grau sense aturar-se ni posar peu a terra era una fita molt important.

Així que font d’en Coromines i pista dins el cim. El ritme no diré lent per que no ho era, però no he anat a fer cap temps, pujar i passar-ho be ja era suficient. No se perqué fa uns dies el genolls me’ls noto més del que voldria, no és dolor, es que els noto més del normal, i això fa que no forci per descarregar-los i anar fent mica a mica.

A mida que pujava cada cop més calor, nomes mallot de màniga curta i encara així feia calor, aquest temps és ben boig.

Arribo al cim ben suat, he passat uns 10 minuts al cim mirant el paisatge, gaidint del dia i de la pau, no he trobat ningú al cim.

El problema d'estar sol, que es fan ximpleries!!
Baixada per el mateix lloc que he pujat, be per allò de clàssic que he dit abans, tot be fins a casa.


Una sortideta curta i tranquil·la, allò del btt tranquil i relaxat que aporta pau. 

Manteniment Tallboy

La darrera setmana vaig fer manteniment a la Tallboy, finalment la transmissió va dir prou.

La transmissió XX ha durat molt, de fet era la original de la bike des de que la vaig estrenar el gener del 2011, així que gairebé han estat 4 anys de rodar amb ella fins que no ha pogut més.

Es cert que la cadena i el plat petit ha enstat substituïts, la primera 4 vegades i el segon només una. Es difícil dir amb certessa els Km que he fet amb ella, però la cosa ronda els 8000, possiblement algun de més, ja que al inici de tenir-la era la bike que més rodava de totes les que tenia.

Fa un parell de setmanes en una sortida que vàrem fer amb en Xavi per la zona de Bescanó, al tornar per sort la rulina inferior del canvi va dir prou i es va trencar per la meitat. El seu desgast no deixa lloc a dubtes, porta masses km i s’ha aprimat tant que ja no pot rodar més.
La XX trencada, prima i punxeguda, a sota la nova
Una estona abans ha trencat un raid de la roda del darrera, crec que és el quart que trenco d’ençà que tinc aquestes rodes, possiblement una tensió massa elevada ha anat fent que s’anessin trencant, aquest cop el cop d’una pedreta ha estat suficient per trencar-lo.

Des del juny del 2012 que ja tenia part de la transmissió, de fet la vaig muntar per anar a la transpyr però al no poder-hi anar la vaig tornar a desmuntar i guardar. Així que un plat petit de 25 dents integrament de titani de la casa Carbon Ti i una pinyonera 11-36 Sram XX ja eren a casa, la cadena, les rulines i el plat gran els vaig demanar.
Curiosament el plat que he muntat és el de les bieles XO en comptes de les XX, són idèntics en característiques i pes (només canvia el color) i l’estalvi era de 40€, coses que no s’entenen.
El plat XO, idèntic al XX
La caixa de pedalier segueix en bon estat, per tant la deixo on és. Aquesta és la millor caixa de pedalier que mai he muntat, roda molt més fina que cap de les altres i la seva durabilitat és per el moment excel·lent, de fet també ha durat més que qualsevol altre.

També he aprofitat per fer un canvi de cables i fundes, aquest s’havien substituït una vegada, també abans de la Transpyr, i d’això ja fa més de dos anys.

En fer la substitució dels plats vaig adonar-me de que tenia dos dels quatre cargols del plat trencats, possiblement això fos motiu de alguna fressa d’aquelles que no s’entenen. Malauradament aquí no es troben cargols d’aquest tipus, per sort per la xarxa alemanya és aquí a tocar i n’he demanat de nous.

Trencats, un parell, qui sap si motiu d'alguns dels crecs que es sentien darrerament
Ara tocarà fer-la rodar al menys els mateixos km que va fer-ho l’anterior transmissió, be de fet de tant en tant ja toca fer manteniment.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Uff, que tinc un blog !!

Fa la tira que no escric rés al blog, i no és que no faci res, únicament un desequilibri en el temps del que disposo i a que el dedico.

Està clar que he abaixat el ritme de pedalar pel que fa a quantitat, a qualitat i en desnivell desprès de tornar de l’Alta Via, ja no hi ha objectiu esportiu i les vacances, la feina, la família també requereixen la seva dedicació si es vol que funcionin.

Nomes cal fer una ullada al gràfic d’evolució setmanal per veure quina ha estat l’evolució dels Km per setmana.
Tot i això pedalo, dos o tres cops per setmana que tampoc està malament, però no tinc uns bones sensacions, serà que em faig gran i que les tensions del dia a dia també les noto més, però el que compte es que surto i m’ho passo be quan ho faig.

La darrera sortida amb els companys fora del normal des de fa força temps ha estat la dels 5 cims de les Guilleries, una de les que varem fer per entrenar l’AVSR amb en Xavi, aquest cop més lenta i no acabada per la falta de ritme d’en Pepe que va fer que per horari ho deixéssim al tercer cim. Tot i això varen ser 57km i +1800 de desnivell que tampoc està malament.
Sta Bàrbara

St. Miquel de les Formigues

Bones vistes des de St Miquel

Esperant per reagrupar

Va nois que cal fer una sèrie al menys

Cal millorar les aportacions al blog, i buscar una motivació per sortir a pedalar amb mes ganes, tot i que avui ja ens canvien la hora i tindrem menys hores de llum per sortir.


Be mica en mica i anar fent.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Selecció d'imatges de l'Alta Via Stage Race

Un resum en imatges de l'Alta Via Stage Race.
Millor clicar a sobre i veure-les en mode foto.