En Clau de 5

Avui hem fet la primera sortida els cinc plegats, de fet possiblement hauria de ser 2+3 o 3+2 tant li fa, el que compte es que hem fet una bona sortida.

Finalment una volta pel massís del Cadiretes, una zona desconeguda, be fa molts anys (17 o 18) vaig fer una incursió per la zona amb la meva primera BTT, però de ben segur que la memòria no recordava ben res.

Iniciem la ruta planejant una mica per tot seguit començar a fer puja-baixes senzills. Mica en mica les pujades eren una mica més llargues i les baixades també. Tot d’una després d’una bona baixada hem trobat la primera sorpresa del dia en forma d’un rampot molt potent, en el que he vist sortir al GPS pendents del 27% en alguns punts i mantenir-se entre el 20 i el 25% molta estona. No sabria dir la durada que ha tingut ni en temps ni en distància, però el que està clar que ens ha tret la pols de les orelles tot de cop.

A partir d’allà pujar i baixar fins que hem arribar a Sant Pere del Bosc on hem esmorzat el bocata que ens portàvem de casa asseguts al sol d’un dia esplèndid, més encara per tractar-se del 27 de febrer. Continuen el recorregut en direcció a Tossa de Mar i ja comencem a fer pujades mes llargues però que es deixen fer be, de fet quasi sense adonar-nos arribem a Tossa de Mar.

Ara la cosa canvia i molt. Iniciem l’ascensió al Puig de Cadiretes per una pista amb molt de sauló i alguna zona està força trencada i amb pedra solta. Ja només al inici el pendent és dur i segueix pujant mai menys de un 10% durant molta estona per en uns 5 km pujar més de 500 metres de desnivell. Diria que el pitjor enemic era la calor que feia, que sumada amb el pendent feia menys agradable l’ascensió, que tot i així fem a bon ritme. 

Baixada ràpida fins el coll de l’escorpí on agafem un senderó d’allò més distret que ha començat pujant per una zona força tècnica que ens ha fet posar algun peu a terra i caminar algun metre. La baixada ha començat be per anar-se complicant cada cop més fins arribar a una zona on ha estat necessari caminar una estona si no volíem córrer el risc de patir alguna caiguda (no hi havia risc, de fet era segur). Ja superada la zona més complicada hem anat baixant sobre la bici una bona estona un corriol trialero que ens ha posat a proba a nosaltres i a les bicis. Algun ensurt sense conseqüències i ja sortint a una pista que ens ha conduit a la zona rodadora de tornada des de Sant Feliu fins a Caldes.

Aturada per dinar a Santa Cristina i en acabar seguint per el carril bici fins a Llagostera a bon ritme, per continuar per un entrallat de pistes cap a Caldes. Els darrers quilòmetres rodant a un ritme molt ràpid molta estona superant àmpliament els 30km/h el que feia que els repetjons fossin entre intensos i molt intensos per les cames.

Al final 5:40 per fet el 91 km a una mitjana de 16,2km/h amb un desnivell de poc més de 1600m de desnivell positiu.

Crec que és un bon indicador del moment de forma que tenim ara mateix, caldrà veure l’evolució que anirem seguint fins el dia de la sortida definitiva.

Imatges de la setmana

Aquest cop nomes unes imatges, les primeres d’ahir al matí amb la Niner dalt de St Grau desprès de pujar a una temperatura del tot anormal per les dates.

Pujada de sensacions

Facil saber on és, no?

La segona fent manteniment aquesta tarda he trobat que la Yeti ASR-SL pesava una mica menys, de fet un cargol de menys.

Alleugerint al màxim

Preparat tot per demà, la primera sortida dels dos equips al complert.

Descansant

Descansar, això es el que toca aquesta setmana al menys si fem cas al preparador d’en Ricard. El que no tinc molt clar que vol dir fer respòs, ja que segons el pla de treball toca fer uns 150km, no importa el ritme, si alt o baix, però nomes 150km.

Ahir en Ricard em va trucar poc abans de plegar de la feina per quedar, i això varem fer. Varem quedar per fer una sortida a ritme tranquil però amb la BTT.

Tranquils cap a la Miquela d’allà cap a Estanyol Park, cap a Estanyol, Aiguaviva, Vilablareix i cap a casa desprès de fer un parell o tres de voltes al polígon per fer una mica més de km, en total 26 a una mitjana de 19,3 km/h.

Si surto de nit, com que no tinc les alarmes sonores programades al Garmin, no tinc ni idea de a quines pulsacions treballo, així que vaig anar per sensacions que també es divertit. A la part final, alguna sèrie curta per posar les cames a 100 va ser els excessos de la sortida.

Avui sortida de seguiment de track. L’objectiu era el familiaritzar els que no han utilitzat el GPS per aquest funció, a que el vagin agafant per ma. El problema es que al final hem sortit nomes en Xavi i jo que ja estem entrenats en aquesta categoria.

La ruta prevista era la del Open BMW que es va fer a Llorà fa un parell de setmanes, que com que en quilòmetres era curta però amb un bon desnivell hem decidit de sortir pedalant des de el pavelló de Salt. Una aproximació més llarga del que semblava ens ha portat a finalitzar amb més de 50km i segons el Garmin m’han faltat 9 metres per els 1200 de desnivell positiu.

El recorregut de la cursa comença suau fins a la primera pujada, una pujada constatant i amb un desnivell que es deixava fer molt be. Algun puja baixa suau i una pujada de les que no entenem que hi fan en una cursa, ja que difícilment algun dels participants la fes tota damunt la bike. Així que un tros a peu i a seguir pedalant. Baixada per un corriol divertit fins a una pista que seguia pujant molt suau fins a un altre enllaç per corriol que segur que ningú va fer dalt de la bici, però en aquest cas era curt i no feia tant la llauna. La part final de pujada era ja una mica més dura i es deixava notar. Ha estat allí on he tingut el primer problema amb la cadena, que sense fer res saltava entre el cassette i els raids.

Baixada ràpida, molt ràpida, sobre un terreny que no dona massa confiança, ja que hi ha moltes pedres soltes pel mig del camí i cal estar atent sempre. Corriol per enllaçar la pista de les tres fonts amb la dels saltants, un corriol molt més distret en sentit contrari, però ara toca pujar. En arribar a la pista cap a dalt i passats uns metres puja de valent durant força estona. Novament problemes amb la cadena em fan parar dos o tres vegades i finalitzo amb el plat petit i pinyons més baixos per evitar aquest problema.

En arribar a dalt de tot fem un petit ajust al canvi i seguim. Ara toca baixar. La baixada la conec, únicament que fa uns 15 anys que no hi he baixat i només recordo una part final complicada, Hi ha moltes fulles apilonades al mig del solc que s’ha fet de frenar i del pas de l’aigua, i no deixa veure el que hi ha a sota. Quan la cosa es complica algun tram a peu evita córrer riscos majors.

Som a Santa Afra, toca pujar novament i el camí que agafem el conec. Es sense cap dubte millor baixar-lo que pujar-lo ja que hi ha rampes amb un desnivell molt potent i a més no son curtes. Las cames ja porten un munt de kilòmetres i això les acaba de deixar al punt. La part final es suavitza, però en arribar a la pista una petita sorpresa en forma de mortirolo camuflat ens espera. Un corriol estret i pendent amb molts d’arbres a anar esquivant finalitza la pujada.

Novament a baixar, ara per una tram conegut, tant pujant com baixant. Anem ràpids però prudents puntes de més de 40km/h no estan malament, menys encara si la llum ja comença a minvar.

Novament a Santa Afra i en aquest punt decidim anar tornant, ja que el que queda aporta poc i ens caldrà desfer el mateix camí.

Mitjana de 15,8km/h que si tenim en compte que l’aproximació ha estat relativament lenta no està malament. Avui les sensacions han estat diferents, alguna pujada on les pulsacions pujaven de valent i un ritme més alt que els dels darrers dies, de fet semblant al del darrer dimecres. Ara em sento cansat, no de cames, si del tronc superior i de lumbars.

No està malament per tractar-se d’una setmana de descans, es dos dies m’apropo molt als 80km. Ara ja només me’n queden 70  i feina feta.

Resum de la setmana= Maverick Durance

La Maverick a punt de baixar

Una setmana complerta, he fet de tot: Bkool, carretera i BTT, així que ha estat una setmana força aprofitada i el volum de KM ha estat interessant.

A destacar que per primer cop ha fet més de 40km sobre el rodet, per sort el fet de que el bkool varií de forma automàtica els esforç a fer en cada moment treu una mica la monotonia de pedalar sense moure’s, que acompanyant-ho amb bona música fa que sigui distret a més de intens com a entrenament.

El dimecres sortida amb en Xavi i en Miquel que va començar xino-xano però que va anar augmentant el ritme finalitzant amb prop de 40km de pistes, corriols i alguna pujada impossible que tots tres varem pujar demostrant-nos que el nivell va millorant dia a dia.

La bici de carretera va agafant protagonisme, aquesta setmana dues sortides de més de 60km. Un rodar que si el controles be fa treballar les cames però permet tornar a sortir al dia següent sense notar cap fatiga muscular important. He de dir que rodar sol per alguns llocs ben pavimentats i sense transit és una sensació agradable i interessant que caldrà anar aprofitant.

La sortida del diumenge ha estat d’allò més entretinguda. Aquesta setmana érem quatre, en Marcos, en Pepe i també ha vingut en Josep Maria que desprès de moltes setmanes d’absència ha vingut a compartir el matí amb nosaltres.

Al inici de l'ascensió

A punt de fer el cim

Avui rodar suau en direcció a Anglès per pujar un cop allí cap a Santa Bàrbara. Una pujada llarga i força constant que no ens ha aportat cap mena de recompensa visual en arribar al cim ja que els núvols i la boira no deixaven veure gaire res.

Avui he sortit amb la Maverick Durance a la que ahir vaig fer alguns canvis. Vaig recuperar la seva roda del darrera desprès d’una bona estona treballant sobre un dels cons que estava malmès. En muntar el carret i el disc vaig aprofitar per substituir el disc Ashima que portava muntat ja que tenia un desgast important i vaig muntar els originals dels Elixir R que els tenia guardats ben nous. També vaig fer el mateix amb el disc davanter, aquest no per desgast ja que és pràcticament nou, sinó per els xiscles que feia al frenar i que desprès de provar diferents pastilles no he estat capaç de treure. Va estar necessari canviar l’adaptador de la pinça de fre, ja que el disc Ashima era de 180 i l’original era de 160. També vaig substituir el pneumàtic davanter, un Maxxis Monorail, per un amb un dibuix més agressiu, un Continental Mountain King. Un ajust de la forca DUC32 per deixar-la a un bon punt de capacitat d’absorció va ser el darrer treball.

Pujant a Santa Bàrbara he posat la DUC32 en la seva posició Climb que redueix el recorregut a 100mm, li dona un toc més ferm i dona a la bike una posició més escaladora. Amb aquesta configuració la bici ha funcionat fantàstica pujant molt be i en alguns trams que he fet dret la mantenia perfectament quieta absorbint només quan calia les irregularitats.

Un dels punts complicats

La baixada no l’hem feta per la pista, hi ha un GR fantàstic que es pràcticament tot ciclable que ens ha fet passar una molt bona estona. Per baixar he posat la DUC32 en la seva posició de 150mm de recorregut i he deixat baixar la bici.

Al cap de pocs segons he recordat el perquè no he de vendre aquesta bici mai. Amb la Durance no hi ha masses problemes a l’hora d’afrontar una zona complicada. Tant per la geometria com per el comportament de les suspensions sempre tens un bon control del que fa la bici. La frenada es deixa notar fins i tot en els llocs més complicats, reduït la velocitat de la bici però no la seva línia de traçada ni la manera en que treballen les suspensions.

En Marcos amb la seva Niner Air9

La darrera vegada que vaig fer aquest GR el vaig fer amb la Santacruz Tallboy i si be és cert que el terreny era més complicat que el d’avui, he notat molt més àgil la Durance que la Tallboy en alguns punts. Val a dir que la Mountain King dona un rendiment molt bo, que dista bastant del pneumàtic davanter de la Tallboy un WTB Prouler SL.

Ha estat una baixada divertida i ràpida, per un corriol en alguns llocs força tècnic, però diria que adequat per el meu nivell. Feia molt de temps que no ho passava tant be com avui baixant.

En arribar a Anglès una aturada al bar per reposar forces, que alguns els hi feien més falta que a altres. Una cosa si que hem fet tots per igual, riure, ens hem fet un tip de riure que ens ha anat d’allò més be.

Tornada tranquil·la cap a Girona seguint el bici carril i completant així en el meu cas 50km.

Tal i com diu el títol d’aquesta entrada, del resum de la setmana em quedo amb la sortida d’avui, ja que he recuperat sensacions Maverick que feia molt que no tenia. 

Lluitant contra el fred

Dues 29er voltant per les nostres montanyes

Costa i molt fer quilòmetres aquests dies que fa tanta fred, de fet fa dues setmanes llargues que la fred apreta de valent i sortir a pedalar a qualsevol hora, fins i tot al mig dia requereix anar ben preparat per a la fred.

Fa dues setmanes que pedalem algún dia a temperatures de -7ºC

A Sant Grau amb una mica de neu

Les sortides dels darrers dies s’alternen entre bici de carretera, bkool i BTT. Miro en la mesura del que puc de fer sessions de poca intensitat a nivell cardíac, tot i que en el meu cas sempre el nivell de pulsacions és elevat si ho comparem amb la resta dels companys.

Sembla però que mica a mica a pulsacions més baixes desenvolupo més potència una dada que només puc controlar amb el bkool (la de la potència), les pulsacions si vaig una mica en compte es mantenen força be.

Excepció la del dimecres, on la sortida amb en Xavi va suposar un canvi important sobre la tònica dels altres dies. Tot i que el ritme no va ser especialment alt, el meu nivell de pulsacions pujava com una fletxa a la mínima insinuació de un esforç, però de la mateixa manera baixava 50 ppm en menys de un minut un fet que he de dir que és excepcional, ja que si be de normal recupero be mai a aquest ritme.

No sé ben be que vol dir això, però al menys les sensacions no varen ser dolentes en cap cas. Les darreres setmanes supero amb escreix els 150km pedalats, que està be, però queden molt i molt lluny dels mes de 800 que caldrà fer en el mateix període.

Sant Agustí de llor, corriols divertits per aquesta zona

Per acabar d¡adobar-ho aquestes setmanes la feina és intensa i ocupa més temps que el de costum el que fa que trobar una estona llarga per pedalar sigui complicat.

Avui però una pedalada de quatre hores ha compensat una mica el fet de que entre setmana les voltes fossin més curtes. Caldrà accelerar el ritme d’entrenament i fer cada cop més km i més desnivell per anar-me acostumant a una càrrega important de treball.