Per St.Narcís, St. Grau

Al cim, descansant i gaudint del paisatge

Avui ST Narcís, però per la zona no conec cap cim que tingui aquest nom, així que he decidit anar a St Grau.

He sortit molt més tard que de costum, gairebé les 10 del matí. El dia bo, massa bo per l’època del any, be, més que bo càlid, per qué pot fer bon dia i fer més fred o al menys el que pertoca a les dates actuals.

He sortit amb la Higball, sol, tranquil, be amb alguns pensaments de feina al cap que mica en mica he anat deixant enrera, en especial al començar a pujar. Avui volia fer una sortide de més de 1000 de desnivell, però ja mentre pujava he trobat un munt de coses pendents a fer a casa i he decidit fer un puja baixa clàssic, dels de tota la vida, be d’aquells que feia en els meus inicis de BTT fa ja molts anys i en els que pujar a St, Grau sense aturar-se ni posar peu a terra era una fita molt important.

Així que font d’en Coromines i pista dins el cim. El ritme no diré lent per que no ho era, però no he anat a fer cap temps, pujar i passar-ho be ja era suficient. No se perqué fa uns dies el genolls me’ls noto més del que voldria, no és dolor, es que els noto més del normal, i això fa que no forci per descarregar-los i anar fent mica a mica.

A mida que pujava cada cop més calor, nomes mallot de màniga curta i encara així feia calor, aquest temps és ben boig.

Arribo al cim ben suat, he passat uns 10 minuts al cim mirant el paisatge, gaidint del dia i de la pau, no he trobat ningú al cim.

El problema d'estar sol, que es fan ximpleries!!

Baixada per el mateix lloc que he pujat, be per allò de clàssic que he dit abans, tot be fins a casa.

Una sortideta curta i tranquil·la, allò del btt tranquil i relaxat que aporta pau. 

Manteniment Tallboy

La darrera setmana vaig fer manteniment a la Tallboy, finalment la transmissió va dir prou.

La transmissió XX ha durat molt, de fet era la original de la bike des de que la vaig estrenar el gener del 2011, així que gairebé han estat 4 anys de rodar amb ella fins que no ha pogut més.

Es cert que la cadena i el plat petit ha enstat substituïts, la primera 4 vegades i el segon només una. Es difícil dir amb certessa els Km que he fet amb ella, però la cosa ronda els 8000, possiblement algun de més, ja que al inici de tenir-la era la bike que més rodava de totes les que tenia.

Fa un parell de setmanes en una sortida que vàrem fer amb en Xavi per la zona de Bescanó, al tornar per sort la rulina inferior del canvi va dir prou i es va trencar per la meitat. El seu desgast no deixa lloc a dubtes, porta masses km i s’ha aprimat tant que ja no pot rodar més.

La XX trencada, prima i punxeguda, a sota la nova

Una estona abans ha trencat un raid de la roda del darrera, crec que és el quart que trenco d’ençà que tinc aquestes rodes, possiblement una tensió massa elevada ha anat fent que s’anessin trencant, aquest cop el cop d’una pedreta ha estat suficient per trencar-lo.

Des del juny del 2012 que ja tenia part de la transmissió, de fet la vaig muntar per anar a la transpyr però al no poder-hi anar la vaig tornar a desmuntar i guardar. Així que un plat petit de 25 dents integrament de titani de la casa Carbon Ti i una pinyonera 11-36 Sram XX ja eren a casa, la cadena, les rulines i el plat gran els vaig demanar.

Curiosament el plat que he muntat és el de les bieles XO en comptes de les XX, són idèntics en característiques i pes (només canvia el color) i l’estalvi era de 40€, coses que no s’entenen.

El plat XO, idèntic al XX

La caixa de pedalier segueix en bon estat, per tant la deixo on és. Aquesta és la millor caixa de pedalier que mai he muntat, roda molt més fina que cap de les altres i la seva durabilitat és per el moment excel·lent, de fet també ha durat més que qualsevol altre.

També he aprofitat per fer un canvi de cables i fundes, aquest s’havien substituït una vegada, també abans de la Transpyr, i d’això ja fa més de dos anys.

En fer la substitució dels plats vaig adonar-me de que tenia dos dels quatre cargols del plat trencats, possiblement això fos motiu de alguna fressa d’aquelles que no s’entenen. Malauradament aquí no es troben cargols d’aquest tipus, per sort per la xarxa alemanya és aquí a tocar i n’he demanat de nous.

Trencats, un parell, qui sap si motiu d'alguns dels crecs que es sentien darrerament

Ara tocarà fer-la rodar al menys els mateixos km que va fer-ho l’anterior transmissió, be de fet de tant en tant ja toca fer manteniment.

Uff, que tinc un blog !!

Fa la tira que no escric rés al blog, i no és que no faci res, únicament un desequilibri en el temps del que disposo i a que el dedico.

Està clar que he abaixat el ritme de pedalar pel que fa a quantitat, a qualitat i en desnivell desprès de tornar de l’Alta Via, ja no hi ha objectiu esportiu i les vacances, la feina, la família també requereixen la seva dedicació si es vol que funcionin.

Nomes cal fer una ullada al gràfic d’evolució setmanal per veure quina ha estat l’evolució dels Km per setmana.

Tot i això pedalo, dos o tres cops per setmana que tampoc està malament, però no tinc uns bones sensacions, serà que em faig gran i que les tensions del dia a dia també les noto més, però el que compte es que surto i m’ho passo be quan ho faig.

La darrera sortida amb els companys fora del normal des de fa força temps ha estat la dels 5 cims de les Guilleries, una de les que varem fer per entrenar l’AVSR amb en Xavi, aquest cop més lenta i no acabada per la falta de ritme d’en Pepe que va fer que per horari ho deixéssim al tercer cim. Tot i això varen ser 57km i +1800 de desnivell que tampoc està malament.

Sta Bàrbara

St. Miquel de les Formigues

Bones vistes des de St Miquel

Esperant per reagrupar

Va nois que cal fer una sèrie al menys

Cal millorar les aportacions al blog, i buscar una motivació per sortir a pedalar amb mes ganes, tot i que avui ja ens canvien la hora i tindrem menys hores de llum per sortir.

Be mica en mica i anar fent.