Si ahir al mati el dia era esplèndid, la tarda es va torçar i ja abans de les quatre ja plovia. No va ser una pluja continuada, però si va anar plovent amb mes o menys intensitat i en el moment de posar-se al llit, encara plovia.
Som animals de costums, així que a l’hora de sempre al lloc de sempre, això es el que vàrem acordar ahir.
De fet estava previst sortir només tres, però per allò de les costums a l’hora prevista es a dir a les vuit del matí també hi havia en Ricard, que ahir va deixar la neu per tornar cap a casa i aquest matí s’ha afegit a la sortida.
Un dia no molt clar, amb alguns núvols que enteranyinaven el cel, la temperatura sense ser molt baixa, donada la humitat es notava fresca.
Anem a la recerca d’un corriol nou del que han informat a en Marcos. Iniciem camí cap els Àngels per la vall de Sant Daniel. Es evident que ahir va ploure una bona estona i que a mes la muntanya estava molla, ja que l’inici del camí es troba força moll i si be no hi ha fang excessiu, el que si hi ha en alguns ponts son bases, una darrera l’altre.
La primera pujada s’ha fet a bon ritme, costava fer rodar la bici que s’enganxava en algunes zones mes del desitjable. Un cop a Can Max hem agafat el lateral que segueix paral·lel a la carretera fins arribar a una zona on en una neteja forestal havien tallat el corriol. Ara ja existeix una accés que connecta amb el camí vell, que per cer puja com sempre i moll es deixa notar.
Es en sortit d’aquest corriol que han netejat una de les pistes que sortia de la zona, i en acabar la pista hi ha un tram de corriol estret i divertit, exceptuant els darrers 200 metres que pujant de valent i amb el terreny que hi havia avui era impossible pedalar-hi.
D’aquí hem anat fent ruta fins a Montnegre i allí hem connectat amb el circuit que està previst fer la setmana vinent per l’Open BMW. A partir d’aquell punt gairebé tot el camí es corriol rere corriol, tots plens d’aigua.
Es posa en evidència el que ja es sabia, que ni el monorail ni el race king son bons pneumàtics per el fang i en algunes baixades mes complicades he de baixar i fer-ho caminant.
El tram final de la ruta era pujant per un corriol ple de pedres i d’aigua. Calia controlar molt be la pedalada i jugar amb els canvis de pes sobre la bike per evitar que rellisques i fos necessari posar peu a terra.
Novament la Maverick m’ha ajudat a pujar aquelles zones sense molts de problemes. La suspensió amb el sistema Monolink funciona molt be, mira que fa temps que la faig servir i encara tot i així em sorprèn.
Al final han estat 42 km i un desnivell de 937 metres a una mitjana de 14,3 km/h que donat l’estat del terreny està mes que bé.
No hi ha dubte que ha estat una bona sortida, dura per les condicions doncs el terreny aquests últims dies ha canviat i molt fent que el pedalar no sigui el més idoni.
ResponEliminaPel que veig l'home de les muntanyes ja baixa a les valls, deu ser que ja està massa carregat de glòbuls vermells i ara s'acondiciona a les nostres condicions.
Dues sortides sense 29er, això sí que per vosaltres potser és noticia.
Cada cop que llegeixo, veig més qilometratge i més desnivell, això no és bó, és molt bó, la forma física si ja la teniu bona ara serà millor, de fet ja em costa seguir-vos, això diu molt de vosaltres.
No us prepareu tant, no sigui que arribem a l'hora de dinar als llocs i encara no hagin parat taula.
Apa, que no ens esperem sorpreses!!.
Diumenge us espera un bon repte, el primer Open BMW, allà és on us podreu messurar, segurament en Miquel també i serà, a ell no cal que us el mireu, agafeu un altre llebre, no fos cas.
Es cert que he fet dues sortides amb 26, les dues amb la Maverick i la veritat es que va molt be.
ResponEliminaEntre 30 y 45 km son les sortides matinals dels diumenges, el desnivell depèn de la ruta, pero no acostuma a passar dels 1000 metres a no ser que sortim amb la furgo a fer rutes mes llunyanes.
L'Open jo no tinc previst de fer-lo. Es en Pepe qui està mes motivat. Qui sap, potser a l'ultim moment, però ho veig poc provable.