Freda i fosca

Vista de Girona des del cim de Sant Grau

Divendres, toca nocturna. Avui com els darrers divendres nomes som en Marcos i jo, en Ricard està liat amb la neu.

Val a dir que avui la climatologia no era la millor per sortir, millor dit era poc motivadora, ja que un cop sobre la bike el fred tampoc era tant, el vent deu ni do.

Avui sortida direcció cap a Bescanó, mentre anàvem cap allí hem decidit pujar a Sant Grau ja que amb el vent possiblement la vista fos d’allò mes.

Al entrar a la zona de bosc  el vent ja no es deixa sentir tant i el fet de que la pujada sigui considerable ajuda a entrar en calor. Hem pujat cap a la font d’en Coromines per desviar-nos cap a l’esquerra un moment abans d’arribar-hi. Al final del  corriol abans de tornar a sortir a la pista en Marcos ha tingut un problema amb el canvi. El X0 sembla tocat de una enganxada que va patir fa unes setmanes i el cargol que gradua el topall superior ha caigut ja que els suports del mateix (son de una mena de plàstic) s’han trencat i la cadena saltava a la banda dels raids.

La solució era ben fàcil, no posar el darrer pinyó, però pujant per aquella banda on les rampes son considerables i força tècniques aquest remei es paga amb un esforç extra.

En arribar a la zona dels castanyers la tramuntana es deixava notar i molt. A banda de ser molesta, en la segona rampa ens venia de cares dificultant encara mes la pujada.

En aquesta zona l’ascensió tenia quelcom d’especial, ja que la lluna amagada darrera de l’únic núvol no era visible, deixant una nit fosca. El vent udolava al mig dels arbres fent remolins amb les fulles que eren pel terra i fen caure al camí les que eren a la part superior de la muntanya. Això il·luminat per les llums dels cascs i dels manillars donava una sensació una mica tètrica, que acompanyada per la fressa de les fulles i del vent semblava que un munt de coses  voltesin al teu costat.

Arribem al cim i la vista es la prevista tot i que els estels que es veien al principi de fer-se fosc ara ja no es veuen, els llums de la ciutat llueixen molt clarament. Fem unes fotos i el vent tot d’una s’ha posat a bufar amb tanta força que fins i tot l’estructura del mirador es movia considerablement. Baixem, ens abriguem del tot i cap a vall que fa baixada.

La senyera lluitant amb la tramuntana

Baixem per la pista fins a la meitat, allí decidim agafar el corriol per protegir-nos del vent i de la fred. Al final de corriol enllacem amb la baixada cap a la font d’en Coromines, cap a Bescanó i cap a casa.

En total uns 21 km i 489 + de desnivell positiu. 

Feia mandra sortir, però al finalitzar la sensació era molt bona. Si podem demà mes.