Bones sensacions

Finalment l’aturada s’ha acabat. Han estat 15 dies sense tocar la bici, be si però només per fer manteniment, i això son molts de dies sense pedalar.

Dimecres a la tarda:

Vaig fer el primer test i vaig sortir a pedalar. Vaig anar-hi sol i amb això també vaig deixar a en Xavi sol, però preferia poder rodar suau seguint les sensacions i les indicacions que el meu cos m’anés dictant.

La bike escollida va ser la Santacruz Tallboy, es evident que desprès de la darrera experiència amb la Niner no volia tornar a sortir amb una bike 100% rígida per comprovar si la costella ja estava be, així que amb una doble suspensió millor que millor.

Vaig iniciar la ruta amb l’objectiu de rodar suau passes el que passes, fins i tot si les sensacions eren molt bones i així ho vaig fer. La Tallboy va fantàstica, es molt còmode a la vegada que efectiva a l’hora de pedalar. Vaig pensar que era millor fer una sortida on no hi hagués desnivells molt forts o llargs, ja que en cas de molèsties podria tornar o modificar la ruta per un retorn més tranquil. La ruta es va fer entre Aiguaviva, Bescanó i Estanyol, en aquesta zona hi ha molts de corriols i ema vaig dedicar a enllaçar-los per anar pedalant fins arribar a fer un total de 35km i 664m de desnivell a una mitjana de 14,6km/h.

Fent corriols amb la Tallboy

No vaig tenir molèsties importants, únicament en posar-me dret o  fer alguna baixada a un ritme intens alguna petita molèstia. Al inici de la ruta, vaig notar les cames pesades, sensació que mica en mica va anar desapareixent.

Divendres a la nit:

Els divendres per norma toca nocturna, i com que la sortida del dimecres va anar be vaig apuntar-me a la sortida setmanal.

Vaig tornar a sortir amb la Tallboy, i que be que va, cada cop m’hi sento millor sobre la bike. Aviat podré fer un resum de sensacions del us de la 29er doble suspensió.

Les sensacions sobre la bike molt bones, millors que el dimecres, em sentia còmode i amb potència per anar mes ràpid del que anàvem, de fet no hagués parat de pedalar seguint fent quilòmetres en la foscor.

La ruta va ser molt similar a la del dimecres però una mica més ràpida. Al final es va quedar amb 32km 752m de desnivell positiu i una mitjana de 15,6 km/h.

Indrets magnifics on rodar fan que tinguis ganes de seguir i seguir.

Dissabte:

Jornada de recuperació activa, o al menys aquesta era la idea. Aquesta sortida es fa amb la Ibis Mojo SL, també cal fer sortir a rodar les 26”.

Sortida direcció a Sant Grau per pujar per el recorregut que marca la ruta negre. En iniciar la pujada fa calor, tant que finalment opto per treure’m la jaqueta i seguir amb pirates i màniga curta.  

La Ibis funciona perfecte en algun tram mes tècnic noto perfectament com la suspensió fa que la roda del darrera dibuixi el terreny permetent una tracció excel·lent sense treure gens d’efectivitat a la pedalada. Menció especial a la suavitat dels shifters XTR provinents de la Niner. Els canvis son precisos, suaus i clars. Magnífic el que es puguin baixar velocitats en les dues direccions del polsador i mes encara que es pugui fer saltant-ne fins a tres de cop.

Baixada pels castanyers i agafant els corriols de baixada que tant m’agraden. Que be m’ho he passat. De fet en arribar a Bescanó he decidit fer una pujadeta a la Miquela per seguir gaudint de pedalar per corriols i mes corriols.

La cosa s’ha acabat amb 26km, 629m de desnivell positiu i una mitjana de 13,6 km/h el que correspon a una sortida de recuperació activa.

Diumenge:

Encara no he fet res, però demà toca acompanyar a en Pepe a la darrera cursa de l’Open BMW i això es el que faré.

Esperem fer una bona volta i passar una bona estona pedalant.

De moment un retorn magnífic desprès de l’aturada.