 |
| Les bikes de la sortida, parant el sol a Sta. Barbara |
Tot i que sempre mires de minimitzar la caiguda en el moment en que aquesta arriba, sembla que no hi vaig ser prou a temps i vaig caure a terra impactant finalment amb un arbre al que la Niner va clavar el plat aturant-se en sec. Aturar-se en sec també ho vaig fer jo rebent un fort cop al pit i al palmell de la ma. Instants abans vaig fer una petita desacceleració fregant la cama per terra. La part de la cama que quedava fora del pirata va patir unes bones abrasions per impactar finalment contra una arrel de boix que sortia una mica mes d’un pam de terra.
Les caigudes tenen això, et demostren que fins i tot quan penses que no vas ràpid i que tot està controlat, això no sempre és així.
El retorn a casa va esser una mica dolorós, sobretot per la ma que no podia posar al manillar pel dolor muscular que hi tenia.
Després d’una dutxa i algun remei natural la inflamació va marxar gradualment donant lloc a un bon blau.
Aquest matí encara dolorit però menys, algun medicament d’ajut per disminuir el dolor i a punt de rodar.
“La trona del Rei” es el nom que rep la trialera que hem fet avui, per arribar-hi hem sortit de Santa Coloma de Farners i hem pujat fins a Santa Barbara. Ja mentre pujàvem hem pogut gaudir d’unes vistes magnífiques de la plana, que per l’inversió tèrmica es mantenia sota una prima capa de boira.
 |
| Vistes pujant, el sol de cara impedeix una millor fotografia |
El dia ha començat fred, però a mitja pujada tots ens hem tret la jaqueta i hem pujat només amb el mallot de mànega curta.
 |
| Una campana petita per una vista tan gran |
Un cop al cim unes vistes molt bones, tant cap a la banda d’Anglès com de Santa Coloma. En aquests moment és quan veus que ens queda molta muntanya per descobrir al costat de casa. Quina sort que tenim.
 |
| Mirant el Pirineu des de Sta. Barbara |
Una baixadeta i a tornar a pujar fins arribar al principi de la trialera. El principi si be no te desnivell o fins i tot puja una mica és lent. Es un corriol pel que passa una bici sense problemes, però res més. Estàs envoltat d’arbres per tota arreu i si be el terreny és de sauló moltes pedres envolten el camí, convertint-se en un continu zig-zag esquivant arbres i pedres.
 |
| Paissatge canviant, arbredes tant altes no acostumem a trobar-les |
Al cap d’una estona comença la baixada, al principi suau, tècnica però ciclable. El corriols te un bon manteniment i és ple de trenca aigües materialitzats en troncs que travessen el camí. Aquest tipus de desnivell que crea un cop sec, és el que al principi em recordava que les meves costelles i la ma no estaven per masses glòries, però mica a mica al escalfar (que ho feies per nassos) el dolor era menys i la confiança era més.
La cosa s’ha anat posant vertical, de fet en algun punt molt vertical, no se quin era el pendent màxim, però segur que era molt elevat.
Cap de nosaltres porta “tija pija”, ni tenim la costum de baixar el seient per baixar. Avui era dia per baixar el seient, però cap ho ha fet, el que afegeix dificultat a la baixada ja que calia sovint portar el cul per darrera el seient per evitar sortir pel davant.
Pendents forts, escalons de pedra, en alguns trams escales irregulars de pedra i sauló amb un munt de fulles damunt que impedia veure el que hi havia a sota. Jo mai havia fet un tram tècnic tan llarg, son uns 8 km ininterromputs de baixar i baixar, posant a proba les bikes, els amortidors, els frens i les habilitats dels bikers.
De ben segur que si el fes un parell de vegades més la cosa canviaria força, però el primer cop i anant al davant no sempre ho he tingut del tot clar, menys encara pel aterratge forçós d’ahir.
Cap caiguda amb conseqüències, algun ensurt que altre tots ens l’hem emportat, però he de dir que es bo veure que el nivell tècnic no està gens malament dins del grup.
Al final de la sortida han sortit 34 km i 1109 metres de desnivell acumulat a una mitjana de 11,8km/h que si tenim en compte que a la baixada en molts de llocs, era impossible pel nostre nivell tècnic anar a més de 6-9 km/h no està malament.
La ruta l'hem feta en 3 hores justes. De fet hem tardat 45 minuts menys que el temps que indicava el track que hem utilitzat.
Queda clar que el IBP index no ho mesura tot, ja que he fet analitzar el track i m’ha donat un IBP de 93, que no és molt elevat, però de ben segur que caldria que fos molt més alt si es tingues en compte la dificultat de la baixada. Crec i sense voler tirar floretes a ningú que el nivell tècnic que es requereix a la baixada és molt elevat, no és difícil, és molt difícil, sense cap mena de dubtes no es una baixada per a bikers que no siguin experts.
El resum de la setmana al final es queda amb 111 Km realitzats, un desnivell positiu de 2902 i una mitjana de 13,4 km/h. De moment aconsegueixo mantenir la mitjana de 100 km a la setmana, veurem si va donant fruits.
Doncs sort que estaves tocat, a lo millor si arribes a estar al 100%, els 8 km de baixada els fas molt més ràpid del que ens has fet anar.
ResponEliminaEstic d'acord amb tú que la baixada no era fàcil, de fet potser ha estat una de les més complicades en certs trams i per la llargada de la mateixa.
No i ha cap dubte de que el camí que t'has marcat és el camí, no crec que doni fruits, ara ja els reculls.
Això del IBP jo ho tinc molt clar que no vol dir gaire res, haurien d'intervindre molts més factors, si un biker vol fer aquesta sortida i veu aquest nivell d'IBP es confia, surt, la fa com pot i quan arriba al desti busca i busca quí ha estat el que l'ha penjat i ha possat "nivel bajo".
Si no hagués estat tocat, llavors potser m’hauria fotut de caps en algun punt. Es evident que desprès d’una caiguda agafes certes precaucions mes que les habituals.
ResponEliminaJa fa temps que cada cop mes em fa mandra això de caure, per tant cal ser prudents.
Ser prudents tampoc vol dir no arriscar gens o no buscar nous reptes, únicament cal mirar de quantificar el risc adequadament.
Els fruits potser es que son secs!! Jo el que he notat es que he guanyat en resistència, ara puc fer sense problemes rutes llargues. També he après a dosificar-me força be i això em permet acabar les rutes sense un estat de fatiga important. De fet diria que sempre podria fer 20Km de mes en acabar. Això no passava fa uns mesos, be de fet ja fa forces mesos que acabo bé.
Ara em cal poder incrementar el ritme, tot i que mica en mica milloro, la millora es lenta. Possiblement la culpa sigui el haver realitzat durant molts anys un esport de velocista on tot es concentrava entre 18 i 20 segons a tope i ja està. Aconseguir allargar aquests 18-20 segons fins a 2-3 hores no es tasca fàcil, el meu cor està “tunejat per anar a 200” però només una estoneta.
Mica en mica les pulsacions ban baixant, possiblement calgui un pla d’entrenament amb tandes d’exercici a baixa intensitat.
Complementar la bike amb un entrenament al gimnàs on es treballes una mica els altres grups musculars també pot ser una bona idea, ara falta la voluntat i el temps.
Espero que estiguis avui mes recuperat! Una caigua no fa gràcia, ni ve de gust.....Però veig que tornes a pujar sense por, i sense queixes, ets de bona pasta!
ResponEliminaEn quant a o demés..has de fer fondo, per coneixer les meravelles del xino xano xino xano, per controlar el teu cor....rodar i rodar, el temps es relatui si gaudeixes d'allò que fas,igual una estoneta a casa, sense necessitat de gimnàs, amb exercicis concrets....Però no dubtis, els nous reptes donen vida, son la bentzina del espèrit!!
A disfrutar i gaudir del día, avui ha sortit el Sol!!!