 |
| Una foto del primer cop que vàren sortir les tres juntes, ara ja fa mes d'un any |
Avui era un dimecres 29, un dels dimecres que el crack no be i podem agafar les 29 sense que ell s’enfadi per “no se que”, en fi els cracks son així...
Als vols de les 14h trucada d’en Ricard per afegir-se a la sortida, un de mes, millor que només ser dos. A les 15:15 al punt de sortida ens preparem per sortir.
Avui érem tres bikes i tres Niners EMD, tots amb bikes de 29, dues d’elles amb forquilla Niner de carbó i la tercera avui estrenava una forca amb suspensió que de ben segur ens presentarà amb tots els detalls.
Es decideix sortida corriolera, així que ja abans d’arribar a Sant Martí Vell em començat a endinsar-nos per la muntanya tot voltant un entramat magnífic de corriols i corriolets que sense allunyar-se gairebé gens permet fer un munt de quilòmetres.
El ritme ha començat suau per anar “in crescendo” fins a convertir-se en un ritme ràpid, no intens però mantenir-se ràpid en tots els terrenys ja està prou be.
Jo avui he comprovat que no es pot ser agosarat. La caiguda del dissabte pel que fa a la mà ja no suposa cap problema mes que petites molèsties, i semblava que el cop al pit ja estava en una bona fase de recuperació, però no ha estat així. En un principi mentre estava fred els sotracs i vibracions es deixaven sentir, però mica en mica en escalfar la cosa anava molt millor. De fet he pensat que seria similar a la sortida del diumenge, on un cop calent la cosa no va anar tant malament, però no ha estat així. Sigui per l’exigència del portar una forca rígida o per estar en un procés de recuperació menys avançat del que em pensava, a mida que passaven els quilòmetres els dolors al pit i l’esquena han anat augmentat fins a ser molt mes molestos del que tocaria.
Ha estat en finalitzar la ruta i asseurem al cotxe que he notat que la cosa no anava gens be, ja que si be al mati fer aquesta maniobra em feia una petita molèstia ara no, ara no es molèstia, ara es un dolor considerable. Caldrà cuidar-se per poder fer l’objectiu del cap de setmana on el que toca es fer molts de quilòmetres així que ara repòs del bo.
La sortida s’ha quedat en 36km, +850 metres de desnivell a una mitjana de 16,2km/h una bona sortida, de fet totes ho son!
Es evident que quan un està "tocat", cal seguir un procés de recuperació, el que no es pot fer es anar amb presses i sempre arrossegar la lesió, jo particularment això ja ho he viscut a l'handbol i al mtb, per tant potser, no, de ben segur et calen uns dies de repòs, vull dir repòs, sense moviments bruscos i potser diumenge sortir, aquest cop amb doble suspensió per poder amortiguar els cops molt millor que amb una rígida 100%.
ResponEliminaEvident que cal fer repòs, avui estic molt pitjor que dilluns tot i que el diumenge vam fer la trialera de 8km.
ResponEliminaCal estar en forma per el dia 18, que si no llavors si que ho passaré malament.
Res que no podem caure, que ja no som jovenets de 20 anys, ara ja en tenim mes del doble i això te coses bones i coses dolentes.