Agafant ritme

Aquesta setmana han estat 5 les sortides, una per carretera i les altres fent BTT.

Dilluns sortida road, voltant per la zona d’Adri, una zona tranquil·la on els repetxons es succeeixen i on és fàcil quedar ben satisfet en poca estona si la intensitat és elevada.  No va ser el meu cas, pedalant amb en Ricard el ritme va ser lleuger però no d’aquell d’apretar ara si ara també. En total 37 km en 1:37 hores i +600 de desnivell.

Dimecres sortida a Bordils, aquest cop som quatre, costa que això sigui així darrerament. Els compromisos d’uns i d’altres (uns més que els altres) fan que costi poder fer un grupet els dimecres a la tarda. Al final en Xavi, Miquel, Josep Maria i jo preparats per passar una bona estona.

Sortida interessant, com la majoria que fem per aquella zona i amb aquests companys, fem el lateral est dels Àngels i Montnegre, amb la frontera de la carretera que passa per Madremanya com a límit inferior.

Com sempre el ritme és lleuger, i les pujades i baixades es succeeixen. Faig un tast de la Open d’en Josep Maria, una bona bike, amb una posició més atacadora que la Higball. Per poder determinar be com hi vaig caldria baixar seient i moure l’angle del manillar. Vaig massa alt i una part del palmell de la ma em queda mig adormida, tot i això l’Open es nota una bike ràpida i amb una direcció molt directe, una molt bona bike.

Al tornar a agafar la Highball la noto estranya, amb poca estona ja torno a anar-hi be.

Al final de la tarda, desprès de pedalar 2:45 ens quedem amb 40 km, +1121 de desnivell i una mitjana de 14,9km/h. A també quedem contents i satisfets de una bona tarda de bike.

Propera sortida divendres, aquesta la faig jo sol. En Ricard ha sortit aviat a la tarda, i jo no he pogut fins força més tard. Aquesta sortida la faig amb la Highball A 1x10 i amb l’objectiu de fer un bon desnivell. Zona de la Miquela, pujada per el costat de la potabilitzadora i seguint la pista fins el cim. Baixo directe fins a Bescanó per el camí més curt i torno a pujar cap el cim. Ho faig seguint la pista que fa una diagonal direcció a Girona i que porta a una casa de pedra derruïda, desprès gir a la dreta i recte fins a trobar la pista principal per girar a la dreta i fins al cim un altre cop. Això ho faig tres vegades, fent un petit circuit que puja i baixa. A la fi estic 1:33 hores pedalant per fer 23km i +613m de desnivell a una mitjana de 14,5km/h.

Les pulsacions amb el pito parat les he anat controlat per evitar passar de 155, fent alguna punta de 160. Em trobo be a aquest ritme.

1x10, exigent

 Dissabte sortida des de Calonge, molta feina a fer al jardí, així que vaig per feina i busco fer molt de desnivell amb poc quilometratge. Pujo cap el Puig d’Arques per la pista que surt del Rio de Oro cap al coll de la Ganga, però al cap de poc més de  1 km giro a l’esquerra per retallar i pujar directament a la pista que va del coll de la Ganga fins el cim. La pujada es dura, te trams del 17% i el terreny que mai està be, ara desprès de les pluges es molt tècnic. Cal anar amb compte amb les pedres soltes, els reguerots i les branques, una pujada distreta que em porta a la pista principal molt més fàcil de rodar.

Segueixo pujant per la pista fins el cim, i allí agafo direcció al coll de Bregó per la pista de baixada. Baixar pel corriol hagés estat molt més lent i perillós, més encara anant sol i desprès de no trobar cap ciclista en tot el tram que porto fet.

La baixada és molt ràpida, cal fer atenció a no córrer més del compte. Un cop al coll de Bregó agafo direcció a la font d’en Mercader. Arribo a la riera i ara porta aigua, és bonic veure córrer l’aigua per les rieres, més encara amb el meravellós dia que fa.

Vistes magnifiques, val la pena fer cims

Direcció a Puig d’arques de nou per la pista que va directa fins el cim. Les sensacions millors que les de la darrera vegada que vaig pujar-hi, les cames les noto menys feixugues, i la respiració va be. No se els BPM, no porto la banda del pulsòmetre i em regeixo per sensacions i pedalo mentre aquestes son bones. Arribo al cim, porto 18km i +865 de desnivell, no està malament.

Bon desnivell pels KM

Inicio el camí de retorn i en acabar la cosa ha quedat en 1:53 per fer 26km i +956m de desnivell a una mitjana de 14,1 km/h.

Diumenge toca trobada amb els companys de Girona als Metges. Ells surten des de Girona i jo des de Calonge. Torno a enfilar cap el Puig d’Arques, aquest cop per la pista que puja per el Rio de Oro costat esquerra. Em regeixo per les sensacions tot i portar el pulsòmetre que es manté a un nivell acceptable de pulsacions, normalment per sota de les 160. He pujat molt be, agafo la pista que porta cap els metges i pedalo ràpid, em sento be i això fa que apreti el ritme. En 55 minuts estic al trencall per on han d’arribar els companys de Girona i com que falta encara una hora per la hora de trobada prevista inicio el recorregut que han de fer ells en sentit invers.

La primavera es deixa sentir, arbres verds i florits

Faig tota la baixada i un cop a baix inicio la pujada cap el coll de Llumeneres però per la pista que va molt més direcció a Cassà, la pujo a bon ritme i en arribar al cim m’espero a que arribin els companys que tarden poc a fer-ho. Una pèrdua d’aire a la roda d’en Ricard els ha retardat ja que al final ha estat necessari muntar una càmera.

La pujada fins els Metges la fem inicialment a ritme normal però mica a mica es va animant fins a finalitzar a ritme molt ràpid.

Esmorzar assentats sota l’arbre gaudint de un dia esplèndid i a tornar, uns cap a Girona i jo fins a Calonge. La tornada la faig ràpid, el tram de pujada el faig a un ritme molt ràpid, no al màxim però si al 90%, les pulsacions altes però les sensacions bones. Baixada directe cap a casa i per el diumenge ja s’ha acabat. En total han estat 2:31 hores per fer 42km i +1013m de desnivell a 16,8 km/h

La setmana ha finalitzat amb 170km i +4291 de desnivell, el millor desnivell de l’any per setmana. Ara caldrà que aquest augmenti cada dia una mica per tal de preparar-se per l’AVRS.

Estic content ja que les sensacions comencen a ser millors, ja tocava desprès de molt de temps de sensacions mediocres.