Sant Grau Express

Ahir sortida de tarda, inicialment podia sortir aviat, però el meu gregari no podia fins passats 2/4 de 8 i vaig esperar per sortir plegats.

Després de la sortida del dimecres amb en Xavi, la idea era sortir a pedalar fent una volta de un 40 km i amb alguna pujada llarga, a poder ser fins i tot més de una. Tenia al cap alguna ruta per la zona de Sant Grau, però al retardar la sortida la falta de temps obligaria a retallar-la.

Sortim, en Ricard amb la Niner Air9 Carbon i jo amb la Tallboy. Les meves darreres sortides son amb la Tallboy, tot i que no és la bike amb la que aniré a l’AVSR, però d’una banda em dona un plus de comoditat que fa que la meva esquena pateixi menys i es vagi adaptant als nous requeriments físics que li exigeixo, i per una altre banda tant el seu pes com la seva relació de transmissió m’exigeixen més que no si pedalo amb la Highball.

Penso que si soc capaç de rodar ràpid i be amb la Tallboy més encara podré fer-ho amb una bici de gairebé 2kg menys i rígida.

Tenia al cap Sant Grau i cap allà anem, però sense fer cap volta, així que travessar la passera a Bescanó i cap amunt.

El primer tram fins a la font d’en Coromines el fem a un ritme “normal”, però passada la font en Ricard segueix al mateix ritme tot i que el desnivell varia considerablement i jo el segueixo. Comentaris d’en Ricard de “uff a mi no em facis córrer que estic cansat” els que el coneixeu ja sabeu que volen dir: Pedala fort o et deixo enrere.

Les cames s’escalfen de cop, tot i que durant el dia no havia tingut cap molèstia llavors les vaig notar cansades i una mica dolorides de les pujades amb en Xavi el dia anterior.

Res d’afluixar, i en arribar a la pista que puja des de Sant Gregori soc jo qui accelera el ritme, així l’un per l’altre anem fent tram a tram el que podem a un ritme ràpid. Nomès durant una tram més exigent diem que cal afluixar una mica si volem arribar al cim be, i afluixem el ritme, però poc. Es més endavant a la zona dels castanyers que el ritme es manté alt però deixa que recuperi una mica les pulsacions i les cames.

Tram final dur, ja ho sabem, però ja des de la darrera torre elèctrica el ritme comença molt alt, guardant pinyons que hauré de cedir un cop passat el pendent més fort. En Ricard enganxat a roda, l’objectiu en cap cas és deixar-lo, no competim entre nosaltres, competim amb nosaltres mateixos i cada un fa el que pot. Girem el darrer revolt i enfilem directament cap el cim. Arribar al darrer pujador desprès de pujar a ritme podria demanar una treva, però no és així. Seguim a bon ritme, ara ja al ritme que podem, els bpm estan al màxim i la respiració ja va justeta. Les meves cames s’han refet i no tinc problema de cames des de fa una minuts, sento en Ricard al darrera, no acostumo sentir-lo respirar fort, avui si ho fa però no cedeix ni un centímetre.

Arribada final sense sprint, però poc li falta. Fen un parell de voltes sobre la bici per no aturar-nos de cop.

Ens abriguem i baixada ràpida cap a Sant Gregori. La llum ja ha començat a minvar i cal ser prudents per no patir cap caiguda, tot i així no està malament el ritme de baixada. En arribar al planer al igual que a l’anada pedalem a ritme normal, és a dir el que portem normalment per desplaçar-nos d’una zona a un altre , no fem cap intent de pedalar ràpid.

Amb això, tot i no voler d’inici fer una sortida ràpida tot i que al final ho ha estat durant la pujada la cosa ha quedat amb 10 premis a l’strava: 2 copes, 5 PR, 1 segon millor temps personal,  i 2 tercers millors temps personals. De les copes podríem dir que el millor és el estar entre en Top10 de la pujada complerta de Sant Grau.

Els resultats de l'esforç

Així que les sortides tranquil·les fa dos dies que no son, cal anar en compte amb les sobre càrregues, però tret d’això he de dir que cansat però satisfet. Un pas més cap a la millora de prestacions.