Cims de les Guilleries

Les Guilleries un espai per gaudir

Continuant amb la progressió del entrenament per l’AVSR, ahir varem sortir amb en Xavi a fer una volta per les Guilleries.

Diferents objectius a acomplir, el primer anar-nos sincronitzant pel que fa al ritme en sortides per llocs que no coneixem, millorar la forma física, en especial la meva, i el darrer anar agafant el costum de seguir les rutes al GPS.

Fa molts anys que pedalem plegats amb en Xavi, però el fet de que anem a fer una cursa per etapes plegats no és una cosa que fem habitualment, de fet no ho hem fet mai. Està clar que quan participes en una cursa, vulguis o no sempre surt el costat competitiu, i tots mirem de donar el màxim. En una cursa de 570km la cosa és diferent, si ho dones tot el primer dia és possible que t’arrosseguis els altres 7, això per no parlar d’una lesió o una sobrecàrrega que pot fer-te la resta de la cursa molt dura. Ahir però la cosa va anar be, varem rodar a bon ritme plegats, vaig notar una millora a les meves prestacions i això es tradueix en més velocitat a les pujades el que permet que en Xavi pugui rodar més proper al seu ritme. El resum pel que fa a rodar plegats per la meva part marca un bon camí, a afinar però bon camí.

La millora de la forma física també va per bon camí, tot i portar el “pito” del pulsòmetre connectat aconsegueixo rodar a un ritme més elevat que fa unes setmanes, i el millor es que això es manté durant hores que és el que interessa per una cursa de resistència. A banda d’això el fet de fer varies pujades llargues, alguna d’elles intensa, ajuda a que m’acostumi a agafar un ritme i seguir-lo sempre. Rodar amb la Highball en looc de la Tallboy també es nota, a banda de la diferència de comoditat les prestacions son diferents tant pel fet de que una és doble i l’altre no com pel fet de la diferència de pes que és de poc menys de dos quilos.

Rodar amb el GPS ha anat be, dues petites errades que hem corregit en molt poc temps ha estat tot el problema. De fet penso que durant la sortida ja hem anat posant en marxa l’automatisme de seguir una ruta, i per tant les mirades al GPS son constants i breus, el que fa que en tot moment estiguis alerta per si cal agafar un trencall o corriol. Aquest punt el tenim força controlat, no penso que ens porti masses problemes.

La sortida va estar una ruta circular que passa per 5 pics emblemàtics de les Guilleries i que de fet son els que millors vistes et donen.

Sortida des d’Anglès amb un inici de jornada incert pel que fa a la climatologia, ja que el cel estava ple de núvols amenaçadors. Iniciem sortida cap a Santa Bàrbara el primer dels cims. El pedalar amb motxilla se m’ha fet molt incòmode els primers minuts, per sort mica a mica m’he anar acostumant al fet de portar-la fins que al final no em generava cap problema.

Cel no gaire esperançador

La primera pujada em costa fins que n’he fet la meitat, cal anar escalfant les cames i agafar el ritme de respirar i pedalar. Aquesta tasca de coordinació i escalfament sempre em porta entre 15-30 minuts i un cop passat aquest temps tot va millor, que no necessariament més ràpid.

Agafant ritme

Seguint el company, envoltats de natura

La humitat és molt elevada, de fet molta estona estem envoltats per un núvol que corona Santa Bàrbara. En arribar al cim la visibilitat és nul·la cap a la banda de Girona i Sant Hilari, nomes mirant cap el nord es pot veure on hem d’acabar la jornada i es veu clarament el Puigdefrou.

Agafem direcció cap a Sant Miquel de Solterra, fem una petita baixada i després anem carenejant, pujant i baixant constantment. De fet pugem més que baixem per unes pistes estretes plenes de pedra solta i que cada cop més evidencien la presencia de pluja hores abans. Per sort el terreny drena bé i no és argilós, de manera que al menys no tenim problemes amb el fang. Passem per una zona que sempre m’ha agradat ja que el camí queda envoltat de uns grans avets en una zona on hi ha les ruïnes del que devia de ser una gran masia. En passar-hi tinc la sensació de ser molt lluny de casa, en canvi estem molt propers a casa, quina sort que tenim. Ens apropem a l’ermita de la Mare de Déu del Pedró un lloc envoltat per pins molt alts, el camí està envoltat de boira i la imatge de la zona és màgica, sembla que ens endinsem en un bosc encantat.

Boira i bifurcació, on anem?

 Seguim per les pistes del mateix estil, ara però es tornen més pendents. Ens apropem a Sant Miquel de Solterra, conegut per Sant Miquel de les Formigues. Després d’alguna pujada exigent arribem a una zona on la pista passa a ser corriol, i a partir d’aquell moment i durant aproximadament 1 km alternem el portar la bici a coll i el pedalar per corriol tècnic i pendent. El cim és un pic de pedra situat a 1202m d’alçada i situat en un lloc privilegiat.

Sotal el núvols Sant Hilari

El pic més alt és Santa Barbara, el primer cim del dia.

Els núvols ens empaiten tot el dia

Les bicis fins el cim, cal acostumar-se a caminar amb la bike a coll

La creu i les formigues

Per sort en arribar al cim els núvols s’han esvaït i podem gaudir de una bona vista de les Guilleries.  Sorprenen els colors de primavera i la quantitat de muntanya que ens envolta. També sorprèn l’alçada del proper cim a fer i la distancia a recórrer. Sant Benet tot i ser una mica més baix es veu imponent amb els seus 1149m, més encara si saps que has de baixar fins a la vall per poder fer l’ascensió. Baixem fins a trobar la carretera de Sant Hilari a Osor, passem per la masia de “El Soler” una construcció impactant per la seva dimensió i alçada de murs.

Al arribar a la carretera seguim uns metres per l’asfalt fins que agafem un trencall a l’esquerra que ens permetrà pujar fins el coll de Querós. Per aquest coll ja varem passar-hi quan vàrem fer la Tramobike. Torna a ser una zona on tens la impressió de ser al Canadà o algun lloc similar, et trobes envoltat d’arbres enormes que fan que la resta sigui molt petit, una sensació diferent la de pedalar per aquesta zona. Passat el coll de Querós ja anem direcció a Sant Benet, aquí la pista puja sinuosament guanyant alçada ràpidament. Aquest tram el recordo a bon ritme, possiblement el millor ritme de la jornada. Acabo la beguda isotònica que porto al bidó, he begut 750cl en tota la volta, ara noto que caldria hidratar-se més, però no hi ha enlloc per fer-ho.

Sant Miquel des de Sant Benet

Ja un cop a Sant Benet comencem la Baixada cal el Coll on pararem a dinar. De fet passen poc de la una, però el fet de seguir fins a Anglés faria que arribéssim tard per dinar i que al final un bocata fos tot el que mengéssim desprès de varies hores de pedalar.

Habituallament en ruta

Un cop menjats ens abriguem per seguir el descens fins el coll de Nafré on agafem una pista que puja seguin intervals de més o menys duresa que fan que no sigui fàcil agafar un ritme constant. Aquesta pujada a més te el terreny més pedregós i es fa menys confortable de pedalar que les anteriors. El fet de tenir la panxa una mica plena tampoc ajuda en els primers minuts on em costa tornar a sincronitzar pedalada ritme i respiració. Anem pujant fins a Sant Gregori a 1094 metres d’alçada on trobem l’ermita i el curiós refugi en forma de piràmide. 

Sant Gregori

Comencem a baixar, de fet ja tocava, tenim la sensació d’haver pujat més que no baixat, i de fet així és. Un tram de baixada i arribem a llocs que em son familiars d’altres sortides, i poc desprès el pujador a Puigdefrou ens fa fer el darrer esforç.

A l'esquerra Sant Barbara, al fons a la dreta Sant Miquel

Panoràmica nord est des de Puigdefrou

Les vistes son espectaculars, el contrast de verds, el blau del cel i els núvols fan una imatge impactant. Fem unes fotos i anem per baixar ja cap a la Cellera que tenim just a baix. Despres de un tram de pista ens fan agafar un corriol, be de fet agafem la part menys ciclables del corriol que baixa fina a baix. Al tornar a sortir a la pista el track segueix la pista i nosaltres també, però al final deixem el track i fem els darrers trams de corriols que per cert estàn força malmesos per les pluges.  

Som a la Cellera i pedalem direcció a Angles seguint el bicicarril i amb un no rés som davant dels cotxes.

Al final han estat 64km i +2483m de desnivell positiu en 5 hores i 27 minuts. 

Una bona ruta tant pel recorregut com per les vistes dels paisatges que hem anat recorrent. Al final la climatologia ens ha respectat i tot i que els núvols amenaçadors en forces casos ens han anat seguint, no ha caigut ni una gota.

Un bon entrenament per l’AVSR.