Ensurt i prou

Ja sabem tots els que anem en bici que caure és més fàcil del que sembla, i tot i que l’experiència i la prudència ajuden a disminuir el risc de caiguda, aquest sempre està present.

Les caigudes poden tenir conseqüències més o menys greus, poden quedar-se només en un ensurt, deixar-te dolorit i rascat o acabar a l’hospital desprès d’un viatge amb ambulància.

Dels diferents tipus que he esmentat, jo personalment n’he tingut de totes. Algunes d’elles s’han acabat amb unes cures i radiografies, d’altres amb algun punt de sutura, guixos i fins i tot amb kits de titani per refer algun os trencat.

De fet mentre escric això no tinc molt clar si és millor jugar al domino, ja que porto un bon repertori de caigudes si anem sumant els anys. Tot i això puc dir que no surto amb por a pedalar, si amb més prudència mirant de córrer menys riscos, les caigudes un cop tens més de 45 anys costen molt més de recuperar i cal ser més prudents que abans.

Fins fa relativament poc la practica del ciclisme la limitava a l’especialitat del BTT, però fa una mica més de dos anys que vaig començar a pedalar amb la bici de carretera per tal de millorar el fons per les llargues distàncies.

És una especialitat diferent al BTT tot i que al final acabes pedalant, per a mi la principal diferència és la lleugeresa i minimització de la bici (en especial les rodes) i el fet de que pedales per llocs on has de conviure amb vehicles a motor.

Fa uns mesos, sortint a rodar un dia desprès de ploure i amb el terra moll vaig tenir la primera mostra del difícil que és aturar la bici de carretera amb el terra moll. Una entrada en una rotonda en la que va aparèixer un cotxe a qui jo havia de deixar passar, va acabar amb que el cotxe va parar per deixar-me passar a mi desprès de veure les dues fuetades de la bici en intentar parar. Un toc d’atenció que va fer que entengués d’una sola vegada que si el terra és moll cal triplicar la distancia de frenat.

Puc dir que la resta de sortides no he tingut masses problemes, recordo no fa molt un toc entre companys en una corba a la zona del Mas Lluners que no va tenir conseqüències. Amb els cotxes tampoc he tingut problemes, de fet rodem gairebé sempre per zones on el trànsit és molt baix per minimitzar aquest risc.

El passat dissabte però vaig patir una caiguda que m’ha fet pensar en que el risc de caure pot tenir conseqüències greus o molt greus. Mentre anava amb un company des de la rotonda de Riudellots fins a Cassa, un tram de carretera amb més trànsit del que m’agrada veure, tot i que la carretera te un bon voral, vaig patir una caiguda.

Anava pedalant darrera del company a uns 30km/h i situat a uns 30-40 cm de la seva roda. En arribar un dels petits pujadors que hi ha, el que va davant s’aixeca per pedalar dret, el que fa que perdi velocitat fins que prem el pedal un cop dret. Aquest fet fa que jo em trobi de sobte sobre la bici del que porto davant. Giro i freno una mica aconseguint posar la meva roda del davant al costat dret de la seva roda del darrera passant a pocs mil·límetres una roda de l’altre. En aixecar-se, fa bascular la bici cap el costat dret, ajudant-se dels braços per donar més força a la pedalada i toca la meva roda del davant fent-me girar de cop i desviant-me inexorablement contra el guarda-rail. Tocar el guarda-rail amb la roda va fer que aquesta es frenés de cop i jo i la bici vérem sortir disparats cap el terra i l’interior de la carretera. Un bon cop, una arrossegada i el pànic de que pogués venir un cotxe és el que notava en aquell moment. Tant bon punt com es va parar la bici i jo, vaig girar-me a terra mateix cap el voral arrossegant també la bici. No va tardar més de 10-15 segons a passar un cotxe, que penso que segur que va veure la meva caiguda però no va parar.

Ja al voral vaig començar a notar el dolor a la ma esquerra i al maluc, vaig aixecar-me i asseurem al guarda-rail mentre em feia càrrec del que havia passat. 

A banda del dolor produït pel cop que era intens i que durant molts de minuts em va fer pensar que m’havia trencat novament els dits de la ma esquerra, una sensació de por m’envaïa, les cames em tremolaven, només pensava una cosa: i si el cotxe hagués estat just al costat o al darrera?

Ho tinc clar, segur que seria amb sort a l’hospital, tot i que la carretera és ample jo vaig entrar un metre i mig dins de la zona de rodadura dels cotxes, i de fet jo mateix com a conductor de un vehicle veig poc probable poder esquivar algú si et cau just al davant.

Per sort només ha estat un ensurt, uns dits rascats i dolorits, un maluc a qui li ha costat seure durant uns dies i que encara està ressentit i res més.

Caigudes road, mala feina

Escric això per que tots els que ho llegiu, que segur que ja coneixeu els riscos de anar en bici, extremeu les precaucions al rodar per la carretera, especialment si aneu en grup. Cal estar molt atents, es roda ràpid i per tant qualsevol canvi fa que sigui difícil de poder corregir a temps. Tant li fa si vas al davant, al costat o al darrera d’un o de varis companys, qualsevol cosa et pot fer caure a tu o als altres, per tant minimitzeu els riscos, compte amb la distancia entre bicis, compte amb els canvis de direcció, de ritme o frenades fora de lloc, ja que si bé el caure ens fa mal, existeix el risc de que la caiguda tingui un desenllaç molt més complicat si un cotxe s’hi veu embolicat.

Per sort un ensurt i prou, que ens serveixi a tots per extremar precaucions.